Altres maneres de gestionar l’empresa
May 27, 2020 11:19 am
Amb la situació de crisi actual, hem vist com la velocitat dels canvis als mercats s’ha disparat en els darrers anys com mai en la història. Vivim un moment d’incertesa absoluta. I en aquest entorn és on sorgeix el concepte ‘agile management’, procedent de la indústria del ‘software’, que s’estén a totes les indústries i departaments.
Per analitzar aquestes metodologies, Esade Alumni va organitzar el ‘webinar’ del Programa de Continuïtat titulat «Et quedaràs sense fer res en aquesta crisi? Agile, Scrum, Sprints, altres maneres de gestionar l’empresa», a càrrec de Ton Guardiet (EMBA 10), col·laborador acadèmic d’Esade.
A l’iniciar la sessió, Ton Guardiet va preguntar als alumni connectats quants anys durava un avantatge competitiu el 1920. La resposta va ser 67 anys. «El 2007, 15 anys i, actualment, menys de 10. En aquest entorn, apareix el nou coronavirus. Qui no ha de revisar els seus avantatges competitius en el moment en què estem?», va qüestionar Guardiet.
Però aquest canvi de paradigma permet opcions i, per això, cal sortir de la zona de por on ens bloquegem, passar ràpidament per la zona d’aprenentatge, en la qual ens plantegem què podem fer, per saltar a la zona de creixement, on obrim noves finestres d’oportunitat. «És en aquesta zona, on la metodologia Agile us pot ajudar a veure les oportunitats tecnològiques que no estem aprofitant i ens ofereixen noves àrees de millora», va afegir.
Project management tradicional enfront d’Agile
Al project management tradicional, l’objectiu final és previsible, amb la qual cosa les fases poden estar molt estructurades, però en els entorns actuals, més ambigus i complexos, la iteració amb el client, el concepte de lean management i la validació constant són claus per no equivocar-se en el desenvolupament del projecte.
«En tots els projectes apareixen obstacles, alguns molt grans. El problema és que, amb el project management clàssic, moltes vegades el projecte deixa de tenir sentit, mentre passem per les diferents fases del plantejament, l’anàlisi, el disseny, la programació, les proves… fins a arribar a la posada en marxa es tanquen oportunitats, perquè l’objectiu és incert i l’entorn canviant i inesperat».
No obstant això, amb Agile, encara que l’entorn sigui canviant, tot l’equip està coordinat al voltant d’una missió clarament definida. A partir d’un plantejament, prioritzem els requeriments, interactuem en tot moment i el posem en marxa. El concepte Agile suposa deixar de fer projectes orientats als plans establerts i optar per una orientació al valor, en la qual, disposant d’uns recursos i d’uns temps limitats, ens cal aconseguir un abast, mesurable amb unes mètriques concretes i clares a curt termini.
Quan els projectes necessiten rapidesa i flexibilitat, aquesta metodologia permet una manera diferent de treballar i d’organitzar-se. Perquè cada projecte es divideix en parts que es completen i s’entreguen en poques setmanes. L’objectiu és desenvolupar productes i serveis de qualitat que responguin a les necessitats dels clients les prioritats dels quals canvien a una velocitat cada vegada més gran.
Guardiet va presentar els rols, els artefactes i els procediments de les metodologies àgils, amb els seus Sprints i moments de la veritat (MOT), així com les funcions dels product owners, els Scrum Masters i els perfils dels equips d’alt rendiment. I va destacar la importància dels MOT: «Com més moments de validació amb l’entorn fem, millor, perquè en entorns canviants el risc és molt alt, els dubtes són molts i les validacions ens diran si hem de seguir o abandonar. A més, un projecte en el qual hem invertit pocs recursos i decidim aturar no és un fracàs, és un aprenentatge que ens aporta valor. En aquest entorn volàtil, no hi ha fracàs: hi ha encert o hi ha aprenentatge, però per això cal gastar uns recursos determinats i focalitzar on anem», va explicar.
El compromís Agile suposa una interacció entre persones, l’orientació a productes que funcionen, la col·laboració amb el client i una actitud de resposta al canvi. Dins d’aquesta metodologia, el desenvolupament Scrum funciona amb requisits definits, gestiona els imprevistos, ofereix el màxim valor per l’esforç, permet controlar el desenvolupament de productes complexos i incrementa la sensació d’urgència. Scrum també s’utilitza per resoldre situacions en què no s’està entregant al client el que necessita, ja que un projecte s’executa en cicles temporals curts i de durada fixa (Sprints que normalment són de 2 setmanes, encara que en alguns equips són de 3 i fins a 4 setmanes). Partint d’una reunió de planificació, es realitza un Sprint amb reunions diàries i s’arriba a la reunió final de revisió i retrospectiva.
Aprendre practicant
Ton Guardiet va presentar diferents eines Agile molt recomanables com Jira, Trello, Asana, Salesforce o Podio…, i va aconsellar escollir segons les necessitats de cada companyia i la seva cultura organitzativa.
Davant les impressions de l’audiència, l’expert va ratificar que els avantatges d’Agile versus el project management tradicional són la rapidesa, el dinamisme, la implicació, la flexibilitat i l’orientació a resultats; tanmateix, el procés pot ser una font d’estrès quan falta una cultura organitzativa, així com un abandonament de projectes davant les dificultats d’execució. Per això, va recomanar anar a poc a poc perquè el procés sigui agradable i poder aprendre: «Heu de tenir poca inclinació per les coses que no funcionen, afermar els passos, adaptar la metodologia a la cultura organitzativa i a l’equip, i començar per projectes senzills que ja conegueu».
Per acabar el webinar, Guardiet va posar a l’audiència connectada un exercici pràctic: seleccionar un projecte en curs i fer una projecció amb el project management tradicional i amb una dinàmica Agile.
«Intentarem fer les coses diferents, és el moment de reinventar-nos, i Agile és una bona eina per fer-ho», va concloure Guardiet.