Entries on Clubs

Els graduats del Màster Universitari en Advocacia (MUA) de la promoció 2021 amb una qualificació d’excel·lència en els seus treballs de final de màster (TFM) són els que han tingut l’oportunitat de participar en la 2a edició dels Premis MUA Esade Alumni. Aquesta iniciativa neix com una proposta conjunta de la Comissió Young Esade Alumni i la junta del Club Dret Esade Alumni, i té com a objectiu donar a conèixer el talent dels alumnes que s’acaben de graduar i promoure el ‘networking’ i el coneixement entre tota la comunitat.

Segons les paraules de Patricia Valentí (MBA 02 / Promociona 17), presidenta d’Esade Alumni, els premis als acabats de graduar són una manera de donar visibilitat a treballs excepcionals que, d’una altra manera, es queden en l’àmbit acadèmic, i aconseguir “treure el talent fora de les aules i difondre’l entre tota la comunitat d’alumni”.

La preselecció de treballs ha estat a càrrec de la direcció del programa MUA, i aquests treballs han estat votats per la Junta del Club Dret Esade Alumni, pels membres de la Comissió Young Esade Alumni amb formació jurídica i per la direcció d’Esade Alumni, que han estudiat la seva viabilitat pràctica, innovació, originalitat i impacte social.

Durant l’entrega de premis, Patricia Valentí va destacar que es tracta de projectes de futur amb originalitat en les seves propostes: “Tant la intel·ligència artificial, com l’street art o l’accés universal a la justícia són temes que miren cap a les noves tecnologies i els reptes que plantegen, i posen sobre la taula valors que ens condueixen a una societat més justa i igualitària. Es tracta de construir, participar, ser generosos i compartir el talent. Perquè a Esade Alumni creiem en un món millor i necessitem persones com vosaltres”, va destacar.

Els guanyadors

Josu Andoni Eguiluz (MUA 21): La Proposta de Reglament sobre Intel·ligència Artificial: anàlisi crítica amb particular atenció als drets fonamentals i biaixos algorítmics

-Com sorgeix la idea del treball final de màster?
Sempre m’ha apassionat reflexionar sobre l’impacte de la tecnologia en l’ésser humà i la societat en el seu conjunt. Diàriament em pregunto com ens afecten, condicionen i fins i tot canvien les noves tecnologies. I aquesta reflexió sumada a les meves ganes d’aportar el meu granet de sorra en la protecció dels nostres drets fonamentals (fins i tot els que avui no existeixen, com la privacitat dels pensaments), des d’un punt de vista jurídico-filosòfic, va dirigir la meva atenció cap a la regulació dels sistemes d’intel·ligència artificial (IA). Una normativa que definirà el posicionament europeu davant tecnologies tan invasives com la identificació biomètrica massiva en espais públics o el crèdit social (social scoring).
-Quines problemàtiques vas detectar pel que fa al reglament sobre IA?
A nivell general, la complexitat de regular coherentment sobre una matèria tan àmplia com la IA. No sols s’han de plantejar regles per a tecnologies que avui no existeixen, sinó que també s’han de tenir en compte les normatives específiques i sectorials ja en vigor, com per exemple de tractaments de dades personals o la directiva de responsabilitat dels productes defectuosos.
Així mateix, totes les obligacions exigides als proveïdors que despleguin sistemes d’IA també han de ser ponderades amb altres drets com el de llibertat d’empresa o els drets de propietat intel·lectual i els secrets empresarials. Les obligacions i mesures a exigir han de ser necessàries, adequades i proporcionades per facilitar i fomentar la innovació i el progrés al mercat europeu.
-Quines conclusions extretes pots compartir amb els alumni?
Primera: l’erradicació total dels biaixos algorítmics i les decisions automatitzades injustes és una quimera. No obstant això, la possibilitat d’impugnar i combatre les decisions preses per sistemes d’IA a les quals ens vegem sotmesos és i ha de ser una possibilitat real i efectiva al servei de cada ciutadà. Podria ser interessant harmonitzar els drets individuals en una sola normativa per possibilitar el seu exercici de manera pacífica i senzilla.
Segona: la transparència suficient ha de materialitzar-se en un “dret a l’explicabilitat” de les decisions preses per sistemes d’IA. L’accés al codi i altres instruccions sense informació significativa sobre quines han estat les raons i els conjunts de dades amb més pes en la decisió final generen indefensió en la persona sotmesa a aquest sistema d’IA. Per això, la informació ha d’abastar explicacions tant tècniques com racionalment accessibles perquè qualsevol ciutadà pugui formar-se una opinió i actuar en conseqüència.
Tercera: els algorismes no creen els problemes estructurals de la societat (discriminació, desigualtat, desinformació, polarització, etc.), sinó que els amplifiquen. Això sí, les conseqüències i l’impacte de les seves decisions són a gran escala, i poden suposar un greu perjudici social i individual.
Finalment, més que una conclusió, una reflexió oberta: abans d’implementar sistemes d’IA serà necessari preguntar-se sobre si són necessaris o no; per exemple, és veritablement necessari implementar un sistema de reconeixement facial en un gimnàs? No tot allò tècnicament possible és humanament necessari.
-Què t’ha aportat la realització del treball?
Em sorprèn pensar com l’ésser humà és capaç de crear tot allò que imagina amb antelació. El que fa un segle era un somni eoncoratjador en la ment d’uns pocs, com connectar el món i les persones en un cop de clic en un mateix espai virtual, ja és història.
Des del meu punt de vista, el nostre paper com a juristes passa per aportar seguretat i confort als drets i llibertats de totes les parts implicades. La reflexió final consisteix en el fet que els drets fonamentals no negocien amb sistemes d’intel·ligència artificial.
-Com valores que Esade Alumni hagi premiat la teva recerca i què significa per a tu la xarxa d’antics alumnes?
Es tracta d’un reconeixement a tot l’esforç que hi ha darrere d’aquest treball, en el qual han participat molts col·legues i professionals, a través de converses, crítiques i consells. Per descomptat, no voldria oblidar-me de tots els autors dels quals he begut per fer aquest estudi: he après, reflexionat i també m’he sentit inspirat per tots ells. I, finalment, per a mi també es tracta d’un premi que valora la creació i la recerca de coneixement.
Considero que la xarxa d’antics alumnes té un potencial enorme en poder posar en contacte diferents generacions de grans professionals. Sobretot, si s’aconsegueixen establir valors i projectes amb un impacte social positiu, moltes ments i recursos al servei d’aquests objectius poden veritablement canviar a millor la societat i les vides de moltes persones.
-Com et veus a mitjà termini?
Em veig estudiant i formant-me diàriament. Molt prop de l’entorn acadèmic, m’encantaria poder combinar la meva pràctica diària al despatx amb la de l’acadèmia.
Em veig amb molts més dubtes i interrogants de les quals avui m’ocupen, però també amb més recursos i eines personals i professionals per solucionar problemes i trobar respostes.
Visc apassionat per tot allò que el futur ens ha d’oferir, no m’ho vull perdre! Tenim tant per aprendre!

Paula González (MUA 21): Street art and its protection as works of intellectual property comparative study – United States and Spain

-Com sorgeix la idea del treball final de màster? Per què et vas interessar per la legalitat de l’street art?
Street Art and its Protection as Works of Intellectual Property sorgeix d’un interès profund pel món de l’art i el seu qüestionament. En pensar quina modalitat d’art contemporani ha estat menys subjecta a debat jurídic i al seu torn és més vulnerable enfront de l’aprofitament per part de tercers amb finalitats comercials, no hi ha una altra com les obres autoritzades i no autoritzades de street art. En veure que les obres d’artistes com Banksy s’exposen per tot el món sense el coneixement ni consentiment de l’artista, vaig decidir que era un tema tant rellevant com innovador sobre el qual valia la pena investigar. Per això, partint d’una literatura més extensa en aquest àmbit als estats de Califòrnia i Nova York als EUA, em vaig embarcar en una anàlisi comparativa que em va fascinar.
-Quines conclusions extretes pots compartir amb els alumni?
Principalment, vaig assenyalar que hi ha unes certes limitacions provocades per l’actual marc legal que exclouen les obres de street art de la seva corresponent protecció com a obres de propietat intel·lectual i, per tant, buiden de contingut els drets dels artistes. Jo les vaig denominar la institucionalització, la descontextualització i l’apropiació comercial de l’street art. Crec que la principal conclusió del meu treball és que hem de buscar un equilibri entre evitar aquestes pràctiques i mantenir l’essència subversiva de l’street art. L’índole de l’street art és antisistema i associar-lo a escenaris capitalistes per al benefici d’uns altres i no dels artistes suposa una evolució poc ètica d’aquesta mena d’art. Perquè, al cap i a la fi, l’art de carrer pot ser art i vandalisme, i de fet és art per la seva naturalesa vandàlica.
-Parla’ns dels teus suggeriments per millorar el sistema.
És important recordar que, per a aquell que no ho sàpiga, el fet que un autor hagi usat un mitjà autoritzat per fer la seva obra no evita que aquesta es consideri obra de propietat intel·lectual. No obstant això, atès que en el cas de l’street art les obres normalment s’expressen sobre suports que tenen un altre propietari i alhora es troben exposades en vies públiques, els interessos de l’autor conflueixen amb els interessos de tercers. Tot es complica quan uns certs usos no autoritzats de les obres podrien veure’s emparats per límits o excepcions previstes a la llei. A més, hi ha molt poca jurisprudència tant als EUA com a Espanya, ja que aquests casos solen resoldre’s a través acords amb els infractors, reduint considerablement la certesa legal en aquesta matèria.
Destacaria potser la idea que hi ha al darrere dels suggeriments que vaig proposar al meu treball, és a dir, la importància d’examinar les al·legacions de fet dels casos en què un tercer utilitza una obra de street art sense consentiment de l’autor. De tal manera que es considerin elements com la naturalesa de l’obra, la seva prominència, la finalitat, la intenció de l’infractor i el perjudici que l’ús en qüestió pot causar a l’autor.
-Què t’ha aportat la realització del treball?
Temps. Encara que resulti paradoxal, ja que durant la realització del TFM pot semblar que el rellotge està en contra teu, de vegades cal recordar-se que estàs dedicant aquest temps a una petita creació d’artesania que és teva i només teva. Tens la llibertat d’enfocar el treball en la direcció que tu vulguis i invertir una quantitat de temps considerable en les preguntes que t’estiguis fent respecte a un tema que t’interessi i trobar-hi les respostes. Si no hagués tingut l’oportunitat de fer un treball com aquest, potser aquestes preguntes s’haurien quedat aquí amb mi, a la meva ment, sense resposta.
-Com valores que Esade Alumni hagi premiat la teva recerca i què significa per a tu la xarxa d’antics alumnes?
Endinsar-se en un assaig com aquest suposa moltes hores de treball i moments d’incertesa. Malgrat que en el moment d’escriure’l no puguis saber quin recorregut tindrà, sí que confies que algú més consideri el teu treball interessant. Jo vaig gaudir molt de tot el procés perquè el tema m’apassionava, i veure que antics alumnes, que avui dia són persones importants i destacades a la nostra professió, considerin el meu treball original, innovador i mereixedor d’aquest reconeixement és per a mi un gran assoliment personal. Per tant, convertir-me en part d’aquesta xarxa de professionals també materialitza la idea que, després d’haver coronat aquesta part de la meva trajectòria acadèmica, ser la professional que desitjo ser està cada dia més a prop.
-Quins són els teus objectius professionals? Com et veus a mitjà termini?
La meva intenció és continuar especialitzant-me en el món de l’art, la música i el cinema, tant en allò relacionat amb la propietat intel·lectual com en les disciplines en si i les noves tecnologies que hi estan tenint un impacte. Actualment estic treballant a Cuatrecasas i, alhora, invertint el meu temps a desenvolupar la meva fotografia analògica, pintar i assistir a esdeveniments de música i rodatges. Per això, la meva intenció és dirigir el meu futur professional de tal manera que pugui continuar ajudant altres artistes a navegar les formalitats de les seves obres i integrar tecnologies emergents com poden ser els NFTs. Encara que no em tanco a res, tinc molt per aprendre i conèixer encara, així que tot està per veure!

Marta Oliver (GBD 20 / MUA 21): ἰσονομία – Existeix la igualtat en l’accés a la justícia a Espanya?

-Com va sorgir la pregunta del teu projecte i quina metodologia de treball vas seguir?
Volia conèixer què passa en aquells casos en què una persona necessita un assessorament o representació legal, però no té prou recursos com per contractar un advocat privat. Concretament, si els recursos constitueixen un factor determinant perquè hi hagi diferències entre un perfil de client en el moment d’accedir al sistema legal (incloent-hi el sistema d’ajudes públiques, la recepció de subvencions, la representació processal en judici, l’orientació legal diària…). Al final, es tractava de conèixer el dret des de la seva perspectiva més social, considerant quin paper podem tenir els advocats a la societat per fer-la més equilibrada.
La metodologia del treball va estar dividida bàsicament en una part més teòrica i una altra purament pràctica. La teòrica es va fonamentar a definir el terme justícia, que comprèn vessants del dret més enllà del processal sota la lògica que un bon assessorament previ a la fase judicial potser pot evitar l’inici d’un eventual litigi; analitzar la regulació legal de l’accés a la justícia, que a Espanya es garanteix a través de l’Assistència Jurídica Gratuïta, i observar les dades dels anys ’19 i ’20 del Barem Metroscòpia per mesurar-ne l’impacte. La part més pràctica del treball té la seva base en entrevistes amb Sonia Lacalle Álvarez (responsable de l’Assessoria Jurídica Social de Càritas Diocesana de Barcelona) i Rocío Torres Herrera (adscrita durant diversos anys al Torn d’Ofici i advocada voluntària al Casal dels Infants), i una experiència pràctica de 2 matins a la setmana durant 2 mesos al centre de la Mina del Casal dels Infants.
-Quines problemàtiques vas detectar pel que fa a l’accés a la justícia a Espanya?
Malauradament, vaig poder comprovar que en aquest moment sí que hi ha diferències en l’accés a la justícia. El problema és que moltes persones que sofreixen dificultats no poden accedir als beneficis que pot oferir el sistema. Així mateix, aquesta falta d’assessorament previ en moltes ocasions empitjora la seva situació perquè acaben abocats a un procés judicial, que sempre és més difícil de gestionar i pot trigar molt més temps a tramitar-se. En aquesta fase processal, l’Assistència Jurídica Gratuïta presenta limitacions, com una manca de recursos que garanteixi una qualitat excel·lent en el servei, un problema de divulgació que impedeix que molts ciutadans coneguin que tenen dret a la representació legal gratuïta, una baixa adscripció d’advocats a la prestació del servei, etc.
-Quines conclusions extretes pots compartir amb els alumni?
Moltes persones queden excloses del sistema legal a Espanya, la qual cosa augmenta les desigualtats socials. Aquestes desigualtats es redueixen significativament gràcies al paper de les entitats del tercer sector, com ara el Casal dels Infants o Càritas, que fan una tasca d’orientació legal essencial per a persones sense recursos. Els professionals del dret també podem tenir un impacte promovent iniciatives que acompanyin la funció legal de les administracions públiques i de les entitats del tercer sector, com els serveis pro-bo dels despatxos privats i les clíniques jurídiques universitàries, que permeten l’assessorament sense cost per part d’advocats que són assistits per alumnes de dret. Realment es pot fer una gran feina des de les universitats com Esade, ja que la col·laboració amb entitats del tercer sector o la prestació d’orientació a persones vulnerables pot fer que els futurs professionals guanyin experiència i es formin no sols acadèmicament, sinó des d’una mentalitat humana i compromesa.
-Què t’ha aportat la realització del treball? Com ha estat treballar braç a braç amb el teu tutor?
Aquest treball m’ha permès fer una anàlisi exhaustiva de la situació legal a Espanya, aprofundir en el funcionament d’un servei com l’Assistència Jurídica Gratuïta, conèixer les necessitats concretes dels usuaris en risc d’exclusió social i aproximar-me a una realitat social diferent de la que conec en el meu dia a dia, especialment en el cas d’especial risc dels migrants que arriben d’altres parts del món.
-Com valores que Esade Alumni hagi premiat la teva recerca i què significa per a tu la xarxa d’antics alumnes?
Estic profundament agraïda per aquest reconeixement, ja que, després de mesos de treball, m’alegra veure que a altres persones també els pot interessar la temàtica d’estudi i es dona visibilitat a un tema que considero molt important. Tant de bo aquesta visibilitat també pugui servir perquè es posi en valor la tasca de les entitats del tercer sector i el camí que queda per recórrer en l’accés a la justícia, en el qual les universitats poden tenir un rol important. La xarxa d’antics alumnes és un mecanisme molt positiu per donar-nos suport mútuament com a professionals; seguir en contacte amb Esade, lloc on he passat uns anys magnífics, i promoure iniciatives de formació legal i de caràcter social que puguin enriquir-nos a nosaltres i a col·lectius externs.
-Quines recomanacions tens per als estudiants que estan ara acabant els estudis?
Els diria que aprofitin totes les oportunitats i experiències que se’ls ofereixi des de la universitat perquè és una etapa meravellosa; també que tinguin en compte que l’aprenentatge no s’acaba en graduar-se, sinó que han de mantenir-se contínuament actualitzats i formats. A més, han d’explorar per poder trobar allò que realment els agradi, provant el que faci falta, perquè és importantíssim poder gaudir del treball que es fa. Finalment, que contribueixin a un món professional just, empàtic, generós i honest perquè l’impacte que pot tenir el dret en la societat es converteixi en una realitat i acabi amb les desigualtats.