COVID-19: L’economia davant del precipici, pel professor F.Xavier Mena

La COVID-19 és la disrupció econòmica més important en l’era de la globalització. Per analitzar la gravetat del seu impacte, el passat 17 d’abril, el Club Finances Esade Alumni va organitzar el ‘webinar’ «COVID-19: L’economia davant del precipici», protagonitzat pel professor F. Xavier Mena, professor de Departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’Esade, amb gran èxit d’audiència.

Com no vam saber veure que venia això? Es va preguntar F. Xavier Mena davant de la gran audiència en línia que va congregar el webinar. «No és l’economia sinó el món el que està davant del precipici, de manera que hem de fer una autocrítica d’inici», va començar explicant el professor, que va confessar que ell mateix havia realitzat la conferència sobre Perspectives econòmiques i financeres per al 2020 el 13 de gener sense esmentar la COVID-19: «Vam parlar de la Xina, del Brexit, del preu del petroli, de la conferència COP25 sobre el canvi climàtic i de la desacceleració de l’economia espanyola. Però no va ser fins a una trobada amb directius de Volkswagen al mes de febrer quan vam parlar dels efectes del virus per a l’economia mundial. Llavors el contagi estava ja en marxa i, efectivament, l’11 de març l’OMS declarava la pandèmia global», a la qual cosa va afegir que també The Global Risks Report 2020, del World Economic Forum, va concloure a Davos que el risc de pandèmies era poc probable, encara que tindria gran impacte pel món global interconnectat en què vivim.

Ningú no ho va saber veure. I ara els centres neuràlgics de l’economia mundial estan aturats. El grau d’incertesa és 20 vegades superior al que va generar l’ebola i, a mitjà termini, l’economia global s’enfronta a una eclosió molt profunda i transitòria que pot resituar la rivalitat tecnològica i econòmica entre els Estats Units i la Xina. «Al gegant asiàtic li costarà recuperar el nivell de productivitat anterior a la pandèmia. L’economia xinesa ha perdut un 6,8% en el primer trimestre, la primera caiguda des de fa 40 anys. A més, la COVID-19 ha posat sobre la taula acusacions mútues entre la Xina i els Estats Units, i una agressiva carrera per aconseguir la vacuna, que situarà a qui la guanyi en el lideratge de la governança global», va dir Mena.

Aquest gran impacte sobre l’economia xinesa suposa una disrupció de les cadenes de valor, que se suma a la disrupció que han patit tots els fluxos econòmics, de generació de rendes, de consum i inversió entre operadors pel confinament. El mercat del petroli ha experimentat una caiguda històrica, els índexs borsaris una correcció sense precedents, hi ha una gran volatilitat dels tipus de canvi i un xoc de l’oferta i la demanda en tot tipus de béns de consum, i aquestes són només algunes de les conseqüències de la pandèmia.

Reacció de la política econòmica

Però, davant d’aquest escenari, són les polítiques econòmiques dels governs i de les autoritats monetàries les que han d’atenuar l’enfonsament i accelerar l’estratègia de sortida. «Tots ens preguntem on és el G-20 i si hi ha una governança coordinada global, ja que la necessària coordinació internacional s’ha convertit en una competència pels recursos sanitaris», va comentar el professor, per a qui «el dilema de lluitar contra la pandèmia o mantenir l’economia és un fals dilema, perquè el primer és la vida, però, si tanquem l’economia més del que és assumible, el dolor es perllongarà en el temps».

Als Estats Units s’han llançat paquets d’estímuls impulsats per la Reserva Federal i s’han abaixat els tipus d’interès a 0, mentre que a Europa el BCE reacciona de forma massiva i ràpida amb la compra de 750.000 milions per a plans d’estímul i intenta abaixar les primes de risc. Europa també ha suspès totes les regles fiscals i ha aturat el Pacte d’Estabilitat i Creixement, ha incrementat els fons estructurals i posa a disposició dels Estats membres un fons de 25.000 milions del BEI, així com el fons de reassegurança d’ocupació SURE, però el risc és enorme: «L’actuació europea ha estat molt discutida, la solidaritat ha brillat per la seva absència i hem arribat a l’acord que volien els centreeuropeus. Sense una sortida adequada, les societats reaccionaran i els populistes pujaran», va afegir.

A Espanya, l’FMI prediu una contracció econòmica del 8%, amb sectors molt afectats com l’aeroespacial, l’automoció, l’energètic o el turisme; mentre que sectors com la indústria farmacèutica, la tecnologia o el petit comerç no patiran tant, recorda Mena, però la veritat és que la caiguda del PIB afectarà tots els sectors. «És molt difícil fer prediccions de futur perquè hi ha molts factors d’incertesa, però un confinament excessiu seria fatal per a l’economia. El que és segur és que el dèficit públic es dispararà a nivells siderals i el deute públic també. Una càrrega que pagaran les futures generacions», va avançar. Pel que fa a les polítiques adoptades pel Govern d’Espanya, F. Xavier Mena creu que el Govern ha anat a remolc i ha reaccionat tard, però les seves polítiques van en la línia correcta: augment de la despesa del sistema sanitari, protecció per a les persones més vulnerables, cobertura als treballadors, suport a empreses i autònoms.

El dubte ara és si hi haurà estabilitat política suficient per dur a terme les reformes necessàries. «Es tracta d’encertar en els eixos i evitar les vies mortes perquè no hi haurà miracles ni dreceres. Les empreses han d’establir amb urgència plans de contingència i estratègies a mitjà termini per fer viable la continuïtat de la seva activitat i de l’ocupació, fer una transformació d’activitats i plantejaments», va concloure el professor, que va voler acabar canviant el fons de la seva presentació de blau a verd, com a recomanació de futur, i amb la cançó Resistiré.

Pots veure el webinar sencer al Content Hub