«Dedicarem els recursos al desenvolupament de l’eix artístic, el de la innovació i el social»

Roger Guasch (EMOI 02), Director General de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

Després de tres anys a la Direcció General del Liceu, Roger Guasch pot presumir d’uns comptes sanejats i un augment de recursos que permetrà consolidar i preparar el Gran Teatre per a l’excel·lència artística. És un referent cultural internacional que, a dia d’avui, vol tornar a ser el «Liceu de tots».

-Va arribar a la Direcció General de la Fundació del Gran Teatre del Liceu a l’octubre de 2013. Quins reptes va implicar assumir la gestió del Liceu en aquell moment?

Reptes de tot tipus: econòmics, artístics, socials… El Liceu és de tots i, per tant, una institució emblemàtica per a la societat de Barcelona, ​​però també nacional i internacional.
L’objectiu era tornar a posar el Liceu com a referent operístic del sud d’Europa, i crec que ho estem aconseguint. Som, sens dubte, l’òpera de referència a Espanya i un dels referents europeus. Estem molt ben considerats en el circuit internacional, i n’és un exemple el fet que les grans veus de la lírica volen venir i que el Liceu està fent noves coproduccions amb els grans teatres d’òpera del món. Econòmicament hem sanejat els nostres comptes i estem tancant els exercicis amb equilibri econòmic, tot incrementant significativament els nostres recursos propis com el ticketing i el mecenatge. I, finalment, hem presentat recentment el nostre projecte social, que està sent un referent per a altres teatres d’òpera i institucions. Crec que estem recuperant, sens dubte, aquell «Liceu de tots» que l’any 2000 va ser una realitat.
A nivell personal, el repte era l’orgull de poder participar en un projecte emblemàtic per a la nostra societat, contribuir amb el meu gra de sorra a la bona gestió de les nostres institucions. De Liceu només n’hi ha un. No podia dir que no.

-Aquest any han posat en marxa el Pla Estratègic i de Sostenibilitat 2017-2021. Quins són els reptes i objectius ara?

Tanquem amb l’actual temporada 16-17 el Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017. Podem dir que ens ha permès posar les bases de sostenibilitat del període 17-21, que serà de consolidació i de preparar el Liceu per a l’excel·lència artística. És la nostra ambició. El 2021 deixarà d’existir part del deute estructural i podrem dedicar més recursos a les necessitats artístiques per seguir sent el referent operístic d’elevada qualitat. La consolidació del projecte musical, cor i orquestra ha de ser una realitat en aquest període. A més, la digitalització del teatre és obligatòria i creiem que serà un element competitiu per afrontar els nous temps.

-Durant els propers tres anys el Gran Teatre organitzarà diversos actes relacionats amb el 20è aniversari de la seva reobertura. Quines línies de treball estan impulsant per seguir sent un referent artístic, potenciar el projecte social i adaptar-se als nous temps?

Aquests tres anys ens han de servir per afiançar tot el que hem fet i promocionar la missió del Liceu davant dels reptes que tenim en aquest segle XXI.
D’entrada, crec que s’ha de potenciar el mecenatge. L’important és fer arribar el missatge a la societat civil i a les empreses que sense el seu suport la cultura ho passarà malament i que la cultura és l’ascensor per a una societat més justa i equitativa.
Hem aconseguit, a més, que el govern d’Espanya reconegui aquest període com d’«especial interès públic», de manera que les donacions de mecenatge a nivell d’empresa o particular poden beneficiar-se d’una desgravació que pot arribar fins al 90% de l’aportació.
Dedicarem els recursos econòmics a tres eixos fonamentals de la nostra activitat: l’eix artístic, el de la innovació i el social.
Respecte a l’eix artístic, desenvoluparem noves coproduccions i apostarem per una programació equilibrada amb presència de grans veus. El gran tenor Jonas Kaufmann n’és un exemple. També treballarem l’aposta per l’òpera contemporània, tan necessària per al futur, encara que ara molts no ho vegin així (La Traviata va ser un fracàs al principi), i tenim ja dos compromisos de coproduccions per als anys 2018 i 2019.
En l’eix d’innovació, seguirem amb l’esperit del Liceu, que va ser líder en les retransmissions audiovisuals. No només les hem recuperat, sinó que ampliem a streaming. A més, realitzarem tota la digitalització del teatre en el seu concepte més ampli de teatre i d’acostament a públics i, finalment, seguirem sent pioners a provar les noves tecnologies, com fa poc hem estat fent amb el test de smart glasses, que podrà ser una revolució en continguts durant la propera òpera.
Tampoc ens oblidem de l’eix social: volem un teatre accessible i potenciar el sentiment de pertinença de tota la societat. El Liceu serà més social o no serà.

-Amb més de 160 anys d’activitat ininterrompuda i l’orquestra més antiga d’Espanya en funcionament, quin paper exerceix actualment el Liceu en el panorama cultural internacional? És un referent més enllà del sud d’Europa?

Som, sense cap dubte, el teatre de referència operística a Espanya, no només per la nostra activitat, sinó pel nostre públic. El seus 170 anys (que complirà el 4 d’abril del 2017) converteixen el Liceu en un referent de públic entès en òpera. D’altra banda, els grans mestres d’orquestra especialitzats en òpera, els grans directors d’escena, escenògrafs, etc., volen venir a Barcelona. Estem en el circuit i estem molt ben considerats. No tenim cap dubte que som el referent del sud d’Europa.

-Què aporta el Liceu a la ciutat de Barcelona?

En l’àmbit econòmic, creem pràcticament 1000 llocs de treball entre llocs directes i indirectes, dinamitzem l’economia de Barcelona, principalment amb una aportació de 129 milions de producte interior brut, i tornem en impostos directes més del 50% de les subvencions que rebem: aportem uns 11 milions dels 19 que rebem en subvencions. En impostos directes i indirectes, aquesta aportació sosté significativament les subvencions rebudes.
A més, en ser un referent cultural a Europa, atraiem un públic molt important per al prestigi de la ciutat. I, com ja hem comentat, som un referent social. Crec que hem recuperat la visió positiva de la societat davant del Liceu, el «Liceu de tots».

-Quin paper tindrà el mecenatge ara que l’Administració central ha reconegut unes condicions especials de beneficis fiscals per a les persones físiques o empreses que vulguin convertir-se en mecenes del Liceu fins al 2019?

Necessitem cultivar, com he indicat anteriorment, una cultura de mecenatge. Això no només es fa en tres anys. Tenim exemples com França, que n’ha trigat 13 a consolidar una llei de mecenatge. Però la situació actual ens ajudarà a començar a consolidar aquesta visió de mecenatge i micromecenatge en la societat civil. És una eina que permetrà al mecenes conèixer el nostre projecte. I ja ens quedarà disposar d’una llei de mecenatge per consolidar-lo .

-Després de posar en funcionament processos de viabilitat i sostenibilitat d’èxit per a institucions emblemàtiques de la Ciutat Comtal, quines habilitats creu que són necessàries per a la gestió d’equips en entorns de crisi i de necessitat d’innovar?

Un cap que vaig tenir em va dir una vegada: «Ho has aconseguit perquè ets una mica provocador i tens una mica d’inconsciència… Una mica, la justa». Pot ser que la paraula inconsciència no sigui l’adequada, però ens entenem, oi?
La gestió del canvi requereix en molts casos un punt de provocació, ja que s’ha de moure el «sistema» de la seva zona de confort. Per altra banda, davant de tanta incertesa, cal tenir la capacitat de prendre decisions amb un elevat grau d’intuïció i sense tenir tots els números; per tant, necessites un «pessic d’inconsciència». La capacitat de reacció i flexibilitat és necessària. Un directiu sense un elevat grau d’intuïció no és un directiu que pugui visualitzar una estratègia.
L’equip també és fonamental i, davant de l’equip, hem de mostrar exemplaritat en tot moment i saber aprendre d’ells. Tenir bons professionals al teu costat és una de les claus dels resultats positius. Finalment, honestedat i transparència. Ho poso al final, ja que així no ens n’oblidem, però ha de ser una màxima des del primer dia que un entra en una feina.

-Com ha influenciat al seu càrrec actual la seva àmplia experiència en la gestió empresarial, en companyies multinacionals de diversos sectors i en la relació amb l’Administració (va dirigir dos anys la mútua assistencial L’Aliança)?

Canviar és aprendre i permet aportar a nous sector experiències d’altres. Respecte de la relació amb les administracions, la relació público-privada cada vegada és més significativa, i un professional que conegui bé el sector privat i entengui el públic és una interfície genial per a tots dos mons. I cal dir una cosa de manera molt clara: en l’Administració hi ha grans professionals, però necessita també aquesta visió pragmàtica del sector privat, ja que és un cop d’aire fresc que millora l’eficiència i reverteix en la societat tard o d’hora.

-Quins records té del seu pas per ESADE?

Vaig estudiar a ESADE l’Executive Master en Innovació i Operacions. Em va permetre ordenar idees i mètodes de treball, després d’uns anys ja d’experiència professional, i em va facilitar conèixer situacions, anàlogues o no, de companys de classe que em van permetre reflexionar i millorar les meves actuacions. A més, d’aquella època em queda un grup d’amics amb els quals, avui, ens reunim diverses vegades l’any i compartim experiències de caire personal i professional. Tornaria a fer-lo sense cap dubte.