El nostre adeu a Manu Carricano, Professor del Departament d’Operacions, Innovació i Data Science

Volem compartir amb tots vosaltres la nostra gran tristesa per la pèrdua de Manu Carricano, Professor del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’Esade, que ens va deixar el passat 3 de març a Barcelona. El Manu havia participat en diverses activitats de formació amb Esade Alumni i tenia un alt compromís amb la comunitat.

Manu Carricano ha col·laborat en moltes de les iniciatives de l’escola i, en particular, del nostre departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences en els darrers anys. La seva pèrdua sobtada ens fa pensar a tots i totes en els moments compartits del dia a dia de la feina, com ara l’organització dels programes, dels nous cursos per als diferents programes, dels projectes de recerca i transferència per a l’institut i de les sessions de treball en les quals es plantejaven nous reptes futurs per a l’escola. La veritat és que el trobarem a faltar i ens costarà aquests pròxims mesos seguir i afrontar les nostres activitats sense ell. El que ens reconforta és veure en quina mesura Manu ha impactat en els nostres estudiants, i és per això que, a títol d’homenatge, presentem a continuació les veus dels participants d’alguns dels programes de l’escola en els quals hi ha més participació del nostre departament.
Núria Agell, directora del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences

David Gutiérrez López, Executive Master in Business Analytics (2018):

“Per als alumnes de la primera edició de l’Executive Master in Business Analytics (2018) la pèrdua del Manu ha estat un cop dur. Des del primer dia de classe el Manu va aconseguir transmetre’ns els reptes que ens trobaríem i la metodologia necessària per a l’èxit dels projectes d’analítica de dades.

Tots nosaltres recordem amb molt d’afecte tot l’acompanyament, ànim i ajuda que ens va oferir perquè els nostres projectes de fi de màster responguessin, sobretot, a les nostres expectatives. També recordarem per sempre el nostre viatge a Nova York, on vam tenir la gran oportunitat de compartir amb ell moltes experiències, tant acadèmiques com personals. Aquestes últimes són les que sempre deixen empremta i, quan mires enrere, són les primeres que cobren vida.

El Manu sempre ens parlava dels bricks, en referència a les diferents fases que formen part d’un projecte de dades, nosaltres seguirem el seu exemple i continuarem posant els bricks amb la mateixa energia i passió amb la qual ell ens va ensenyar.

Que la terre de nos ancêtres te soit douce et légère“.

Inge Zhou, Xi Mo and Brunno Gorgulho (MSc in Business Analytics, 2019):

Inge Zhou – MiBA 2019:
“Manu has been a real docent for all of us since the very beginning. “Why don’t you have a try? It will be fun.” I can still remember the words that intrigued all of us to take on the amazing adventure to Malaga, where a group of Esade students participated in an international hackathon. Without these words, his always smiley eyes and encouraging look, we would miss the flowers that bloomed so fully and vividly in the warm wind, which carried the scent from the bluest sea I have ever seen. Without his support along the journey, we would miss the sleepless night and the most lovely morning sun, which witnessed the celebration of friendship, intellectual companionship and youth. He has been part of our memory, not just of Malaga, but for all the amazing things he brought to us that ripples through our lives. He is living with us now. As we take this journey with us to our lives, we are taking Manu with us. He was, and still is, full of life.”

Xi Mo (MiBA 19):
“Manu was one of the best professors while I was in Esade. I still remember the first day we met when he entered our classroom with decent cloth and warm smile. He taught us Artificial Intelligence with a beautiful French accent. He was so patient when students asked him questions. I’m not an outgoing person, but I felt comfortable when I talked to him. He is not only a great professor but also a good friend. He provided me with the chance to take part in the ICOM Hackathon competition, which is an unforgettable experience for all my life. I still remember the days when we stayed in Malaga fighting for the Hackathon competition. He helped us, took care of us and we learnt a lot from him as well. I still can’t believe that he has left us, maybe it is better to told myself that he is still there so as to ease my sadness.”

Brunno Gorgulho (MiBA 19):
“Manu is an inspiration to me. In the classroom, his energy and innovative thinking rubbed off on people. I couldn’t have imagined a better thesis supervisor than him, for his encouragement and constructive criticism. He was devoted to creating opportunities to learn also outside the classroom, like the incredible ICOM Hackathon. At every step, we knew that he cared for us. We were lucky to have him as a teacher, a mentor and a friend.”

Carlos Carrasco, alumne del PhD in Management Sciences:

“El Manu ha estat sempre un senyor, no sols per la seva elegància i classe a l’hora de vestir —una cosa que sempre envegem els que no tenim tant de savoir faire—, sinó també per la seva personalitat. En traspassar la porta del seu despatx, sempre oberta per a tot el que algú necessités, et rebia amb un somriure que inevitablement se t’acabava contagiant. Sempre disposat a escoltar qualsevol idea boja que se’m passés pel cap, des de projectes de recerca a com millorar les classes o propostes perquè els estudiants estiguessin més satisfets. El Manu s’apuntava a un bombardeig, sempre disposat a innovar i a explorar nous camins. Han estat anys inoblidables treballant molt, però també passant-ho d’allò més bé.

El Manu no sols tenia savoir faire, amb el temps vaig descobrir que també era un bon vivant quan, al llarg dels anys, vam desenvolupar una amistat més enllà de la vida professional. Aixecàvem les nostres copes sovint per brindar per l’última idea boja que se’ns havia ocorregut i pel bon menjar que estàvem a punt de gaudir. Sempre esperava amb ànsia la pròxima trobada per compartir les nostres històries i les nostres queixes al voltant d’una bona mitjana de vedella o un lletó rostit, un bon vi i una sobretaula que s’allargava durant hores. Aquests van ser els dies, amic meu, que vam pensar que mai acabarien.

Si la vida fos una obra de teatre, ara que el teu teló cau abans del que volguéssim, no ens queda una altra opció que oferir-te la més gran de les ovacions. Un últim tribut d’aplaudiments eixordadors per la teva ajuda i consells com a mentor, al qual segur respondries amb el teu somriure etern. Deixa’m assegurar-te que part de tu sempre romandrà amb nosaltres, els teus companys de feina i amics, així com amb els teus alumnes.

Amb la convicció que el fosquejar sempre serà seguit per l’alba, deixa’m compartir amb tu, amb una certa lluentor als ulls, un últim paràgraf que pugui servir de consol als que et perdem:

I així pren tot el fruit que et pugui donar
El camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
Per això, malgrat la boira, cal caminar.

Au revoir mon ami, brindarem per tu!”.