«El tarannà de la institució i la gent que en forma part són l’èxit d’ESADE Alumni»

Pere A. Fàbregas (Lic&MBA 67), fundador d’ESADE Alumni i President d’Honor

Aquest mes d’octubre ESADE Alumni celebra el seu 30è aniversari. L’associació d’antics alumnes d’ESADE va començar amb il·lusió la seva trajectòria el 1989. Un dels seus fundadors i actual President d’Honor, Pere A. Fàbregas, recorda en aquesta entrevista els reptes inicials i com el compromís i la convicció de moltes persones han convertit l’associació en el col·lectiu de gran valor, prestigi i referència internacional que és ara.

-Com va sorgir la idea de crear ESADE Alumni? Com recorda els inicis?

L’any 1989, després de 30 anys d’existència d’ESADE, la Junta de Govern d’aquella època va decidir que era necessari tenir a prop de la institució una associació d’antics alumnes que aportés la seva vitalitat i que pogués vehicular la involucració de la institució amb els seus antics alumnes. Havien existit petites associacions de llicenciats i màsters, però sense una representació massiva.
Cal recordar que era un moment amb un context complicat: l’any 89 va caure el mur de Berlín i va començar la desaparició de la Unió Soviètica. En aquell moment, per constituir una associació s’havia de complir la llei d’associacions franquista del 1964, l’última que es va canviar en democràcia, de manera que no era gens fàcil, però constituir l’associació també podia donar una empenta a l’escola. També hi ha una sèrie d’esdeveniments interns que assenyalaven que era el moment idoni, com la publicació, l’any 1988, del primer directori d’ESADE amb 8.000 antics alumnes.

-Vostè va ser alumne d’ESADE als anys 60, docent de l’escola als 70 i membre dels seus òrgans de govern als 80.

Quan vaig entrar al 1r curs d’ESADE, la primera promoció estava fent 4t, de manera que encara no s’havia llicenciat cap alumne. L’any 1984 vaig entrar a la Junta de Govern i, quan es va crear la Fundació ESADE, vaig passar al Patronat fins a l’any 2011. En definitiva, 28 anys d’aportació personal.
Tot ha canviat molt: llavors no hi havia Facultat de Dret, ESADE no estava dins de cap universitat, el programa Màster començava, no hi havia presència internacional, molts professors eren antics alumnes sense doctorats…

-Com es va desenvolupar el projecte de la creació de l’associació d’antics alumnes?

En Francesc Rafart i jo érem els representants, escollits democràticament, dels delegats de promoció a la Junta de Govern d’ESADE i la Junta ens va demanar que engeguéssim el projecte. Recordo que hi va haver molts problemes. L’associació era vista com una amenaça pel repartiment intern del poder a l’època, també pels professors d’ESADE, que tenien una influència important en aquell moment. Així doncs, vam tenir un primer any molt complicat, durant el qual van demanar la meva dimissió. Malgrat això, crec que passar per aquelles dificultats va desenvolupar la capacitat de resiliència de l’associació, que ha col·laborat en la transformació d’ESADE.
A més, ESADE Alumni té una característica que no tenen gaires associacions d’alumni: és jurídicament independent. No està per sota de l’escola, sinó al costat. I això és molt important.

-Què va significar ocupar-ne la primera presidència (1989-1993)?

D’ESADE Alumni en tinc el carnet número 1. La vam crear un grup de 22 persones que representàvem tots els programes de l’escola i que vam signar l’acta fundacional el 5 de juliol de 1989. Tot seguit, la vam inscriure al registre de la Generalitat de Catalunya i, després, en vaig ser el primer president.
Recordo la firma del conveni amb el president d’ESADE, Jaume Iglesias, per establir les futures relacions amb l’escola. Recordo que volíem estar presents en diferents sectors professionals i llocs geogràfics, objectiu que s’ha materialitzat amb els clubs i Chapters. Vam inventar la fórmula dels Matins ESADE de la mà de La Gaceta de los Negocios, que es manté avui dia. Joan Miquel Albouy, el segon president, va incorporar la Jornada Anual amb un primer concert al Monestir de Pedralbes. La revista d’ESADE Alumni va ser una eina molt rellevant: el primer número va sortir el 1990 i amb els anys va arribar als 30.000 exemplars, cosa que cap revista econòmica d’Espanya feia en aquells moments. També és cert que llavors encara no existia Internet…
El primer any el vam acabar amb 274 socis. Al final del meu mandat ja érem 1.000 socis i, actualment, 17.000. Podem dir, doncs, que va funcionar —i que funciona— molt bé. La capacitat d’aportació, de creixement i densificació del teixit social ha estat significativa. A més, en 30 anys, cap president ha repetit mandat i, per a mi, això, és una clara demostració d’esperit democràtic.

-Quins valors defineixen l’associació?

Una associació es desenvolupa al voltant de dos conceptes: networking i belonging. ESADE genera un gran sentiment de pertinença, en comparació amb altres universitats. L’èxit d’ESADE Alumni es deu a aquest sentiment de pertinença que voldrien moltes universitats.
L’associació també va tenir un valor d’integració. En aquell moment hi havia el model de l’HEC de París, que era molt selectiu, però la nostra idea era radicalment diferent: que tothom pogués ser alumni. Som la primera associació d’alumni d’Europa per la nostra capacitat d’acolliment: tothom en pot formar part, col·laborar-hi, aportar-hi el seu gra de sorra.

-Què és ESADE per a vostè? I ESADE Alumni?

Catalunya sense ESADE seria una Catalunya diferent. En aquest país, quan ha fet falta formar gent en termes empresarials, la societat civil s’ha organitzat i, això, tant a finals del segle XVIII, amb la Junta de Comerç, com a la meitat del segle XX amb ESADE. Personalment, he dedicat moltes hores de la meva vida a aquesta institució, absolutament rellevant pel país.
Pel que fa a ESADE Alumni, en soc President d’Honor i president del Consell Institucional. La sento com la meva obra. És un projecte que ens van encarregar i, malgrat les dificultats, ha estat bonic fer-lo realitat. Avui dia, manté el seu esperit inicial, però molta gent s’hi ha compromès, començant pels Presidents, les Juntes Directives i l’actual director general, Xavier Sanchez (Lic&MBA 97 / AMP 08), i tot l’equip. I el resultat és fantàstic, n’estic encantat. És com un fill per a mi.

-ESADE Alumni és una de les associacions d’alumni més grans d’Europa en nombre d’associats i pel que fa a perímetre d’actuació i nivell d’activitat: més de 70 Chapters internacionals i prop de 30 Clubs Transversals, organitza més de 800 esdeveniments a l’any en més de 80 ciutats del món i compta amb el suport de 1.800 voluntaris. Pensava que s’arribaria tan lluny?

No. Si mires altres associacions d’antics alumnes veus que no són com aquesta. El tarannà de la institució i la gent que en forma part és el que li dona el caràcter i l’èxit que té. És una institució que té una gran història i està a la lliga mundial, de manera que respondre als reptes no és fàcil.
El futur és un futur de canvi. ESADE Alumni ja s’està adaptant als nous reptes. Perquè la societat canvia. Els joves d’avui dia tenen uns altres interessos, estan globalitzats, són més tecnològics i cal estar receptius.

-Paral·lelament a la seva tasca amb ESADE Alumni, ha desenvolupat diversos projectes professionals. Quins altres èxits destacaria de la seva trajectòria professional?

Després d’estudiar a ESADE, vaig començar a treballar a Catalana de Gas i Electricitat, on vaig estar 47 anys. Vaig fer tota l’escala professional des de becari fins a arribar al Consell d’Administració. Els darrers 10 anys vaig ser el director de la fundació. Amb 175 anys, ha estat la més important de Catalunya: treballar amb el primer ordinador d’Espanya, viure els primers crèdits sindicats internacionals, el disseny de l’estratègia, la internacionalització, la preservació del patrimoni cultural… Són molts records. Ara estic en el segon mandat com a President de la Coordinadora Catalana de Fundacions, que agrupa les fundacions del país, amb una clara dinàmica de creixement i d’incidència a la societat. Sóc vicepresident de la Fundació BCN Formació Professional i estic involucrat en preservació del patrimoni industrial. He escrit 7 llibres i publicat pròlegs, capítols o col·laboracions en més de 70 obres col·lectives. Sempre he estat molt actiu perquè mantinc la curiositat i il·lusió per tot, i això és molt divertit.