En memòria de Javi Rigau (Lic&MBA 01)

Aquest ha estat un estiu molt trist per als companys de la promoció 2001 del Lic&MBA. A finals de juliol vam rebre la fatídica trucada: «El Javi ha mort en un accident de trànsit». No ens ho podíem creure, ell, la persona més prudent del món, víctima d’un accident. No podia ser! Però sí, malauradament, la vida dona aquests cops durs, incomprensibles i, en aquest cas, també injustos. El Javi va ser per a molts de nosaltres no només un gran amic, sinó tot un referent; d’aquelles persones especials que poca gent té el privilegi de conèixer, i nosaltres vam tenir la sort de poder-ho fer durant 5 anys a Esade.

Ja de petit, al Sant Ignasi, va compartir pupitre amb alguns de nosaltres. Allí ja va destacar per ser un alumne brillant amb els objectius ben clars, respectuós amb tothom i sabent sempre tenir temps per tot, incloent-hi esports i diversió. A l’etapa escolar el Javi ens va ensenyar que l’excel·lència és molt compatible amb la qualitat humana, i l’equilibri demana gaudir amb els amics fent esport i compartint moments de qualitat.

Era l’any 96 quan vam començar il·lusionats la llicenciatura d’ADE a l’antic campus de l’av. Pedralbes. Discret, senzill i treballador, el Javi acabaria els 5 anys graduant-se el primer de la nostra promoció. Ho va fer sense estridències, sense protagonisme, sense fer la pilota i sense que mai ningú li pogués fer cap retret. Ho va fer de l’única manera que sabia fer les coses, amb esforç, implicació, persistència i intel·ligència. Esade va ser una etapa molt important per al Javi, ja que, a més de formar-se, és a Esade on va conèixer a la María, la persona de la seva vida, amb qui es va casar i de qui ja no se separaria mai més.

El darrer any d’Esade, el seu excel·lent expedient acadèmic li va permetre passar 3 mesos d’intercanvi a la universitat d’UCLA, a Los Angeles. Van ser uns mesos impressionants, teníem 22 anys i la llibertat per descobrir la costa oest dels Estats Units. Vam estudiar, però també vam viatjar a Las Vegas i al Grand Canyon, fer surf a Venice Beach i menjar hamburgueses al in&out.

En acabar la universitat, alguns de nosaltres vam trobar feina a Madrid, on vam compartir pis a Claudio Coello. Al Javi el veiem poc pel pis, entre setmana marxava aviat a treballar i tornava tard, i els caps de setmana els dedicava a la María. La seva feina a Apax Partners, un fons de capital risc, era molt exigent, però el Javi, malgrat la pressió de la feina, sempre venia content al pis. Cansat però content. Gràcies al seu esforç, la seva capacitat de treball i la seva autoexigència, va fer una gran carrera a Apax, i allà el van convèncer per anar a fer un MBA a Harvard, on va passar 2 anys. A Boston va fer grans amics que encara conserva i d’allà cap a Londres, on Apax el va destinar durant un temps fins que va tornar a Barcelona, la seva ciutat. Aquí va fundar, amb altres alumni d’Esade i d’Apax, el fons Abac Capital, del qual era soci sènior. Va arribar lluny, però els que l’hem seguit de prop sabem que mai ningú li va regalar res, s’ho va guanyar per mèrits propis.

Els valors d’Esade

El Javi sempre ha estat un exemple a seguir per tothom. Una persona que ha tingut un gran impacte en molts de nosaltres, a qui ens ha ajudat a ser millors professionals i millors persones. Combinava a la perfecció una elevada exigència sense deixar de ser bona persona (qualitats molt difícils de compaginar). De manera innata, vivia plenament els valors d’Esade: integritat, respecte i compromís amb els altres. La seva manera de millorar la societat era fer una bona feina i ajudar els altres discretament. I ho va aconseguir. Aquest estiu els seus amics hem compartit les experiències personals que hem viscut amb ell i ens hem adonat de com ens ha canviat a tots la vida, com a alguns ens ha ajudat professionalment, com a d’altres ens ha fet superar-nos a nivell esportiu, com va convèncer algun de nosaltres per seguir els seus passos a Harvard o com a d’altres ens ha servit de model on emmirallar-nos.

El Javi es va entregar plenament a les seves passions: la família, la feina, els amics i l’esport. Estimava amb bogeria la María i la seva filla Martina (9 anys). N’estava molt orgullós, i ho pot estar. Es dedicava intensament a la seva feina, era la seva manera de canviar el món. Era amic dels seus amics, d’aquelles poques persones de qui mai ningú no ha dit res dolent, perquè res dolent es podia dir del Javi. Era admirat per molts i ho portava amb una gran humilitat, mai li van pujar els fums, i tenia molts motius perquè li pugessin. Competitiu amb l’esport, se superava cada dia i assolia reptes cada vegada més complicats, tot recorrent el món fent maratons i ironmans.

Esade i la seva comunitat ha perdut una gran persona. El món ha deixat escapar algú excepcional, però la seva petjada ens acompanyarà tota la vida. Gràcies, Javi, per haver compartit els teus anys amb nosaltres, per haver-nos permès conèixer-te i per haver-nos canviat la vida.

Els teus amics de la promoció Lic&MBA 01
XXXXXXXXXX