eSalut: tecnologia digital al servei de la salut
November 24, 2016 1:28 pm
Fa anys va sorgir al voltant de la cura i la salut el terme ‘telemedicina’. En els mitjans de comunicació apareixien sistemes que abans eren impensables, com consultar el metge sense sortir de casa, simplement amb una càmera i un ordinador. Avui en dia, gairebé 150 anys després, el terme‘telemedicina’ s’ha superat àmpliament i ja es parla sense embuts de l’eSalut.
Els avenços tecnològics pel que fa a les tecnologies de la informació i la comunicació han possibilitat eines que, aplicades en l’entorn de la salut, permeten prevenir, diagnosticar i, fins i tot, tractar afeccions. Això permet, o permetria si s’apliqués convenientment, avantatges tangibles tan importants com l’estalvi de costos en els sistemes sanitaris i millorar-ne l’eficiència, tant de manera objectiva com subjectiva de cara a la percepció dels pacients.
En les societats occidentals, l’envelliment de la població i la cronicitat estan generant un nou escenari sanitari, amb una demanada més gran de serveis assistencials i l’evidència que s’ha d’invertir en innovació per ajudar a millorar la salut i la qualitat del pacient. Així va quedar patent en les conclusions de la XXII Trobada del Sector de la Tecnologia Sanitària que va organitzar el juny d’aquest any ESADE juntament amb FENIN (Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària).
Nombroses aplicacions
En l’actualitat, l’eSalut engloba diferents serveis i tecnologies que poden anar des d’aplicacions mòbils, en dispositius com smartphones o tauletes (també anomenat mHealth), passant per dispositius wearables (com la monitorització de constants a través de sensors a la roba, accessoris o fins i tot implantats al mateix cos), fins a l’Internet de les coses (objectes d’ús comú connectats a la xarxa i que permeten fer un seguiment de la nostra salut) o el tan útil i esmentat Big Data, la recollida de dades massives en tots els àmbits que, un cop gestionades i tractades, permeten prendre decisions als professionals de la salut.
Un dels grans reptes de l’ús massiu de l’eSalut és la preparació d’aquests mateixos professionals de la salut. La seva habilitat en àmbits tecnològics és l’assignatura pendent i s’ha d’abordar tant des de les fases de la formació educativa superior fins a la seva formació permanent posterior.
Des del punt de vista de la indústria tecnològica, l’eSalut s’ha convertit en una àrea indispensable. No només companyies lligades al sector sanitari s’han afegit al carro, sinó també totes aquelles que estan relacionades amb les TIC des de fa dècades, com és el cas d’IBM amb el seu ‘núvol’ per aplicar aprenentatge automàtic a dades mèdiques reals (IBM Watson Health Cloud), i gegants d’Internet com Google, amb una àrea específica de ciències de la vida (denominada Google X), o companyies tradicionalment relacionades amb la tecnologia de consum i d’oci, com Apple, que ja dissenya dispositius mòbils específicament per utilitzar-se en aplicacions d’eSalut.
Independentment dels desafiaments inherents a les noves tecnologies TIC, l’eSalut segueix avançant imparable. Sense anar més lluny, segons un estudi realitzat per la Comissió Europea entre 1.800 hospitals i 9.000 metges de tot Europa, el 60% ja utilitzava solucions de salut electrònica el 2013, cosa que suposa un 50% d’augment respecte de les xifres del 2007. Un augment considerable, però no suficient, segons la vicepresidenta de la Comissió Europea, Neelie Kroes. I així ho demostra el fet que, malgrat que un 93% dels metges enquestats tenien accés a, per exemple, històries mèdiques electròniques, només un 10% en devien utilitzar tot el potencial.
Així doncs, en paral·lel al desenvolupament tecnològic de l’eSalut sembla que hi ha l’adopció d’aquestes solucions. Una integració que està limitada pel desenvolupament de cada país, de cada sistema sanitari, públic, privat o mixt, però també per les característiques individuals i aptituds del personal sanitari. Igualment, sembla que les traves vénen de la manca d’incentius financers i recursos per a aquesta tecnologia o de les llacunes regulatòries a l’hora de tractar la confidencialitat i la privacitat de l’enorme quantitat de dades de pacients.