Gestionant la desacceleració

El Club Finances Esade Alumni va organitzar l’esperada sessió d’inici d’any protagonitzada per F. Xavier Mena, catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull i professor d’Esade, on va explicar les perspectives econòmiques i financeres per al 2020. El professor va situar els eixos de la seva presentació al voltant de la conjuntura econòmica del 2019, l’acord comercial entre els Estats Units i la Xina, el risc «d’estancament secular» de l’economia europea, les conseqüències del Brexit, la desacceleració de l’economia a la República Popular de la Xina, els mercats emergents, el mercat mundial del petroli i l’economia espanyola.

Guerra comercial
Tal com va explicar el professor Mena, l’últim any ha suposat un gir dràstic sobre les tendències econòmiques que regnaven i el comerç mundial ha passat de l’expansió a la contracció, particularment al sector de les manufactures industrials. Una dada a la qual se sumaran les tensions comercials promogudes per l’Administració Trump durant l’exercici 2020, any electoral als Estats Units.

«La guerra iniciada amb la Xina era per frenar el dèficit comercial i el lideratge econòmic i tecnològic mundial del gegant asiàtic. La Xina disposa d’una capacitat de represàlia comercial inferior perquè gairebé no importa productes dels Estats Units, de manera que aquesta guerra no la podia guanyar», va explicar el professor Mena. En aquest sentit, l’acord inicial pactat entre tots dos països és una bona notícia que, a més de qüestions com les transferències tecnològiques, els serveis financers i la protecció de la propietat intel·lectual, ha evitat l’entrada en vigor dels aranzels creuats que totes dues potències tenien previst imposar-se des del 15 de desembre. A més, els Estats Units han sortit ben parats de la crisi i porten 11 anys de cicle econòmic expansiu, amb tipus d’interès a l’1,75% que atrauen inversors de tot el món.

«La Xina és un globus molt tensat que pot ser que exploti mentre intenten desinflar-lo»

Per altra banda, la Xina segueix lluitant contra diversos desequilibris com la demografia, l’aigua, la terra agrícola, la dependència energètica, la contaminació, l’endeutament i la corrupció: «Entre el 2014 i el 2018, la Xina ha anat corregint els dèficits i desaccelerant el seu creixement. Però el seu problema és l’endeutament». El professor va destacar que tant les empreses com les famílies estan endeutades i que hi ha una bombolla immobiliària. De manera que el gegant asiàtic travessa un moment complicat, ja que, si es produeix un despalanquejament de les famílies, les empreses i els bancs, hi haurà una implosió financera. «La Xina és un globus molt tensat que pot ser que exploti mentre intenten desinflar-lo», va explicar Mena. Una situació que ens porta a preguntar-nos si veurem un món bipolar i desglobalitzat en un futur.

Pel que fa a l’or líquid, segons les previsions de Xavier Mena, el preu del barril es mantindrà a uns 60 dòlars durant aquest any. Els Estats Units s’han convertit en el primer productor mundial d’aquesta matèria i, a més, ja es poden autoabastir de gas. Dels 100 milions de barrils que es produeixen al dia, l’OPEP en produeix 29 milions i els EUA en produeixen 15 milions.

Estancament: la por de la UE
«Actualment, la demanda global és insuficient per absorbir l’estalvi per la inexistència de projectes d’inversió amb rendibilitat adequada, la qual cosa ens porta a pensar en la possibilitat que es produeixi un estancament secular», va explicar Mena. A Europa, amb una Alemanya al límit de la recessió, el Brexit i les dades de la inflació, el BCE va decidir mantenir els tipus d’interès a zero. Això no obstant, es va anunciar que el 2019 es començarien a regular els tipus d’interès, cosa que no ha passat, ja que la producció industrial ha decaigut i l’índex de manufactures i serveis es troba en contracció degut, en gran part, a la indústria alemanya. Els mercats han anticipat que aquesta situació amb els tipus d’interès al 0% no començarà a canviar fins al 2021. El professor va advertir que se seguirà produint un creixement raquític de l’economia europea i que, si es mantenen molt més temps, acabaran conduint a un estancament secular. Per altra banda, tal com va explicar el professor Mena, no hi ha risc d’inflació; de fet, el perill més greu en l’actualitat per la UE és entrar en deflació i que, com va catalogar-ho el doctor, l’economia europea es «japonitzi» i s’estanqui.

Un altre problema que haurà d’encarar la Unió Europea el 2020 és la negociació de l’acord comercial de sortida del Regne Unit. Pel que fa al Brexit, el Regne Unit abandonarà la UE el pròxim 31 de gener amb la llei Acord de Retirada, que implica una factura d’uns 50.000 milions d’euros per al Regne Unit, que durant 11 mesos romandrà integrat a les estructures comunitàries i complirà les normatives de la Unió Europea. «Després s’haurà de negociar un nou acord comercial. Boris Johnson proposa que el Regne Unit es converteixi en un Singapur al Tàmesi, però Europa també li exigirà coses. A més, Escòcia i Irlanda són aspectes a tenir en compte», va apuntar l’expert, ja que dins del país anglosaxó han revifat els debats sobre les fronteres. Això no obstant, el professor Mena no vaticina que el Brexit tingui conseqüències econòmiques més greus per als anglesos gràcies a la bona salut del seu mercat.

Els reptes de l’economia espanyola

El professor va acabar la seva ponència repassant la situació al nostre país, que «ha tancat l’any 2019 amb un creixement d’un 1,9%, que el 2020 serà d’un 1,5%, la qual cosa no és una recessió, però sí un alentiment», va explicar. Mena també va incidir en la transició ecològica, la reforma laboral o el sistema públic de pensions, eixos sobre els quals actuarà el nou govern de Pedro Sánchez. «No crec que passi d’aquest any que Brussel·les ens demani una nova llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera com l’any 2011. A més, la incertesa política posposa les reformes necessàries per a la productivitat i la cohesió social», va comentar.