La competitivitat de l’economia espanyola

John de Zulueta, president del Cercle d’Empresaris, va ser el protagonista dels Desayunos ESADE Alumni, on va parlar de l’estat de l’economia espanyola, la competitivitat i els reptes als quals s’enfronta el país.

El passat 12 de juliol va tenir lloc una nova sessió dels Desayunos ESADE Alumni amb una conferència de John de Zulueta, president del Cercle d’Empresaris. John de Zulueta va estar acompanyat de Pedro Navarro (MBA 67), vicepresident executiu del Patronat de la Fundació ESADE, que va fer un repàs a la trajectòria professional del president del Cercle d’Empresaris i va moderar el torn de preguntes posterior a la ponència. L’acte va comptar amb el patrocini de Quonext.
La xerrada de John de Zulueta va girar entorn del Baròmetre dels Cercles, un estudi que recull les fortaleses i debilitats de l’economia espanyola d’acord amb els principals indicadors internacionals de competitivitat (Global Competitiveness Report, del World Economic Forum, World Competitiveness Yearbook, de l’IMD, i el Doing Business, del Banc Mundial) i l’enquesta a alts directius i CEO de 340 empreses. Pel que fa a la competitivitat, Espanya està perdent posicions en aquests rànquings i, segons l’opinió de John de Zulueta, es troba diversos llocs per sota del que correspondria a una economia com la nostra.
El Baròmetre dels Cercles assenyala les preocupacions de l’empresariat espanyol, així com un seguit de recomanacions que creuen necessàries per millorar la competitivitat a Espanya. «Al Cercle d’Empresaris mirem a 12 anys vista, mentre que els polítics miren a dos anys, o a quatre en el millor dels casos. Aquesta diferència de perspectives ofereix recomanacions diferents».

Àrees de millora

La primera de les preocupacions que destaca l’estudi és la formació i educació. «Cal formar la gent per a la feina del futur i això no s’està fent. A més, hi ha unes xifres d’ocupació juvenil preocupants, que ronden el 35%. Com pot avançar una societat amb les xifres d’atur que tenim?», es pregunta John de Zulueta.
La segona preocupació que destaca l’estudi és el tema autonòmic. Creuen que ha de canviar la relació entre les administracions, perquè afecta les infraestructures, que s’han programat per temes polítics i no per una rigorosa anàlisi cost-benefici. La tercera recomanació que es desprèn de l’estudi és la necessitat de tallar la corrupció i l’economia submergida, que pot arribar a xifres de fins al 25% del PIB.
Una altra de les recomanacions d’aquest estudi és fer un esforç més gran en innovació i tecnologia. «Les empreses s’han d’adaptar a la transformació digital, cosa que encara no ha arribat a la majoria de les universitats. No estem formats per al món digital», assegura John de Zulueta.

Debat sobre impostos i formació

El torn de preguntes va començar amb diferents qüestions plantejades per Pedro Navarro. La primera va ser sobre els problemes irresolubles que té Espanya: un atur estructural que ronda el 15% i que no baixa d’aquí, l’excés d’Administració pública amb un alt nombre de funcionaris i l’economia submergida. També va destacar aspectes positius, com els sectors en què Espanya destaca a nivell mundial, com la moda i l’enginyeria, als quals John de Zulueta va afegir el sector turístic. Respecte a la postura del Cercle d’Empresaris sobre els problemes plantejats per Pedro Navarro, John de Zulueta va comentar: «S’ha d’invertir més a recaptar diners dels impostos que ja tenim, IVA i IRPF. El problema és que Espanya recapta menys que altres països amb aquests impostos i cal solucionar-ho».
Un altre dels temes que van tractar va ser, novament, l’educació, on van fer un repàs dels tres nivells educatius: l’ensenyament bàsic, l’universitari i la formació professional. De Zulueta va comentar que s’ha de potenciar la formació en habilitats digitals i els ensenyaments STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques); la necessitat d’invertir la imatge que té la formació professional de ser «formació de segona classe», donant un impuls a l’FP dual; i aconseguir una major orientació de les universitats al que realment necessiten les empreses. «Les bones universitats han d’estar al costat de les empreses de capital risc i les startups, on s’inverteixen diners públics en R+D per investigar. És el caldo de cultiu que hi ha a Palo Alto, Califòrnia, i que molts països estan intentant reproduir».
Després, el col·loqui es va obrir als assistents a l’esmorzar, que van plantejar temes per al debat com la salut i l’envelliment de la població espanyola, fet que suposa un repte per al nostre sistema de pensions, que ha de canviar; les mesures que està prenent el nou govern respecte als convenis col·lectius; la imatge negativa que ha tingut la figura de l’empresari; i la presència, cada vegada més gran, de la dona als consells d’administració de les empreses.

Save