«La gent vol felicitat al seu voltant, per la qual cosa el contacte humà tornarà a ser clau»

Javier Pérez Jiménez (PMD 15), director general VP Hoteles

Javier Pérez Jiménez és de l’opinió que el Grup VP Hoteles no haurà recuperat les vendes del 2019 fins al 2023. En aquesta fase de desescalada per la pandèmia de la COVID-19, el sector turístic afronta un escenari difícil que VP Hoteles planteja amb mesures extremes de seguretat per al seu personal i clients.

-Com a líder de quatre projectes dins el Grup VP: Ginkgo Restaurantes, VP Hoteles, VP Hoteles Design i Somos Design, com estàs vivint la crisi generada per la COVID-19?

A tots els negocis els ha afectat bastant, estan tancats tots menys el VP El Madroño i els serveis de manteniment que dona Somos Design, així com part de l’administració, que ha seguit treballant parcialment i ara prepara un pla d’obertures de juny a setembre.

-El vaixell insígnia del grup és l’Hotel VP Plaza España Design, un temple del luxe, el disseny i la sostenibilitat en ple centre. Comentes que vols que també sigui l’hotel més segur d’Espanya. Quins passos heu fet per a aquesta reinvenció?

Ens hem centrat en diversos punts, però per a mi n’hi ha tres de destacables:
-Testos ràpids per a treballadors, familiars i clients.
Vam veure des del principi que els països més desenvolupats estaven fent testos als aeroports i a certes poblacions amb 6 casos d’infectats com a Wuhan, i el que ens explicaven des de la Xina amics meus tenia sentit comú, de manera que ens vam posar a buscar els millors testos per fer-los al nostre hotel, amb la mala sort que aquest govern ha posat l’obligació que un metge t’ho hagi de prescriure, cosa que fa que hagis de demanar permís per fer-ho i que a aquest metge no li retirin la llicència per fer-ho sense símptomes, i això no té sentit.
-Protocols de neteja i desinfecció molt elevats.
Amb la seva implantació, els hem complementat analitzant tots els productes i protocols que poden donar garanties per crear espais gairebé asèptics. Estem provant totes les setmanes diferents alternatives i obrirem amb la seguretat de tenir les mesures màximes que garanteixin que al teu espai s’han aplicat les més eficients perquè puguis venir més tranquil del que entraries a la teva llar.
-Formació i control.
Estem formant l’equip directiu perquè siguin els líders d’implantar aquests protocols i que se’n faci seguiment i, per descomptat, formació de la resta de l’equip abans d’incorporar-se, que haurà d’examinar-se per verificar que ha assimilat aquest coneixement.

-Aquesta transformació afecta tot l’equip humà. Com s’està adaptant?

Som persones; dins l’equip hi ha grups que han entès la gravetat del que estem vivint i serà fàcil, però amb d’altres, que segueixen pensant que això és una ximpleria o que ja està controlat, serà més dur, però no quedarà més remei i estarem molt a sobre perquè no abaixin la guàrdia.

-Creus que el consumidor està preparat per a totes aquestes novetats?

Depèn de l’edat, la gent jove està veient que no és tan conscient del problema que suposa ficar aquesta malaltia a casa teva, però estic convençut que la gent més gran ho demandarà, i aquest és el nostre públic objectiu: client per sobre dels 45 anys que vol seguretat al seu voltant.

-Hi ha canvis que han vingut per quedar-se? S’han d’imposar noves tendències al turisme a nivell mundial?

Nosaltres estem separant clarament entre el que es quedarà i el que desapareixerà. Moltes coses que suposen un sobrecost important, com els testos, les mascaretes, les mampares de separació o la distància social, quan aparegui «la medicina que cura», no en tornarem a saber res més, però, per exemple, els protocols de neteja es generalitzaran, encara que no siguin tan estrictes. Nosaltres els teníem per la nostra passió per la neteja, però més hotels menys exigents no ho feien i hauran d’augmentar el nivell de neteja d’ara endavant. Que quedi clar, però, que a Espanya tenim uns estàndards de neteja molt més alts que a la majoria dels països. De tots els països en què he estat, només puc dir que el Japó ens supera.

-Com estan ajudant les solucions digitals davant aquest repte? Quin paper ha de jugar el tracte humà en aquesta «nova relació» amb el client?

Ara mateix sembla que aplicacions com Teams, Zoom i totes aquestes eines han vingut per canviar la vida, però nosaltres pel que més ens valoraven era per la proximitat del nostre personal, la nostra gent feliç i resolutiva, i això el client ho necessitarà més que abans, perquè hem passat una època molt dura i la gent vol felicitat al seu voltant, per la qual cosa el contacte humà tornarà a ser clau.

-Quines són les vostres previsions per a aquest any 2020? Com s’han vist afectats els vostres plans d’expansió? Hi haurà una reestructuració al sector?

Caiguda del 60% amb pèrdues de 4,5 milions, és a dir, un desastre d’escenari que, gràcies a la solvència del grup, podrem superar, però les nostres previsions de futur es mouen en tres escenaris que diuen que fins al 2023 no haurem recuperat les vendes del 2019. És clau que el sector MICE torni a ser com abans perquè això no sigui un escenari pitjor del que descric.
El sector ja s’està reestructurant: a mi m’han ofert dos hotels que han rescindit el lloguer al seu llogater perquè no els ha pagat, però per a nosaltres tot el que estàvem analitzant abans de la COVID-19 ha deixat d’interessar-nos i, fins al juny del 2021, no valorarem cap inversió més. Quant als nostres plans d’expansió via gestió, tornarem a valorar-los també l’any vinent.

-Quins ensenyaments podem treure d’aquesta crisi?

Que les empreses solvents són les que sobreviuen als escenaris més durs. Ho he traslladat al meu equip directiu: no permetré que cap divisió ni cap departament sigui deficitari; ara no ens ho podem permetre.
D’altra banda, les empreses han de ser el motor de la sortida d’aquesta crisi, els governs han estat menys previsors, menys àgils, menys resolutius que les empreses i, amb perdó, els plans d’ajuda i les decisions com l’acord amb la reforma laboral demostren la manca de coneixement del que som i del que necessitarà aquest país per sortir d’aquesta crisi.
Si no volen enfonsar-nos i compten amb nosaltres per sortir-ne, proposaran mesures intel·ligents perquè tornem a contractar, que és el que les empreses fem, créixer i crear ocupació, no per destruir-la. A les empreses ens il·lusiona contractar bons professionals i que estiguin contents a casa nostra.

-Quines qualitats personals i professionals creus que t’han portat a la direcció del grup?

Estic en una empresa familiar molt dura, on les ximpleries i la falta de criteri no són tolerables. Jo poso a disposició de la meva família el meu lloc de treball tots els anys i, si algun dia troben algú que ho faci millor que jo, me n’aniré sense rebre res a canvi. Mentre estigui ocupant aquest lloc, em seguiré formant, aprenent i llegint tot el que pugui de tot arreu i analitzant mil mesures noves a aplicar cada dia i proposant totes les bogeries del món que facin que siguem diferents i punters.
M’encanta treballar i crear, gaudeixo molt de la meva feina i, gràcies a Déu, estic ocupant un lloc que em permet fer realitat els meus somnis, així que és fàcil dedicar-li més hores de les que hauria de fer.

-Quins consells donaries a altres alumni que es troben davant el repte de liderar el canvi en les seves companyies?

Doncs que viurem la crisi més gran que hem tingut en aquest segle, sense cap dubte, i cal ser valents. Ara mateix les empreses estem passant una tempesta terrible, els nostres vaixells estan malmesos i el que volem és tripulació que lluiti al nostre costat per sortir d’aquest tsunami. Quan arribin aigües tranquil·les, ens tocarà arreglar els vaixells i els danys que hem patit, i crec que només es pot fer amb treball i formant part d’una empresa amb principis que valori les persones que en formen part. Si estan contents a la seva empresa, que donin el millor de si mateixos, perquè segur que l’empresa ho valorarà en el futur.

-Quins records tens del teu pas per Esade?

Un nivell acadèmic espectacular. Vaig gaudir de totes i cadascuna de les matèries pel nivell del professorat. I, per descomptat, el grup d’amics que mantinc tot i la tensió d’alguns moments en què van saltar espurnes… Vaig conèixer grans professionals, però millors persones, que han passat a formar part de la meva vida com a bons amics.