«La multiculturalitat és al nostre ADN»

Isla Ramos (MP SEP 04), directora executiva per a Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica de Mitjanes Empreses de Lenovo

Lenovo és avui dia el fabricant d’ordinadors personals més gran del món, després d’una rapidíssima evolució en la qual la visió estratègica i de llarg termini han jugat un paper essencial. Amb més de 20 anys d’experiència en el sector TI, Isla Ramos explica com enfoca els reptes futurs.

-Quins reptes planteja la seva posició actual?

El repte més gran o, almenys, el més interessant és la gestió d’equips a 20 països en un negoci competitiu i summament dinàmic. La velocitat és un altre repte important, ja que l’evolució de Lenovo ha estat rapidíssima: en 10 anys ha passat de ser un jugador amb presència limitada a ser el número 1, i això requereix una transformació molt accelerada i contínua.

-Quins elements diferencials confereixen a l’empresa el seu origen xinès?

Lenovo és una empresa molt internacional, amb presència a més de 160 països. Tenim més de 20 nacionalitats entre els primers cent líders de l’organització i 7 nacionalitats en els primers dotze, és a dir, la multiculturalitat es troba realment al nostre ADN i ho vivim com un enorme avantatge competitiu que ens permet treure el màxim partit de la diversitat.
De la cultura xinesa vam adoptar una gran atenció a la planificació a llarg termini, una característica que sempre m’ha impressionat de Lenovo. La visió a llarg termini és molt més forta en la cultura asiàtica que en l’occidental. En una indústria com aquesta, el curt termini és crític, però l’evolució és tan ràpida que la visió estratègica i de llarg termini és essencial.

-Quin ha estat el moment més difícil a Lenovo? I el més gratificant?

El més difícil, i no per això menys apassionant, va ser l’escissió d’IBM de la divisió de sistemes personals, perquè hi havia molts interrogants. Per mi va ser una experiència increïble i apassionant, ja que em va donar l’oportunitat de posar a prova el meu lideratge i la meva capacitat de transformació, dues competències que considero essencials en el líder d’avui en dia.
El més gratificant… Doncs he tingut moltes alegries. Empresarialment, el dia que vam entrar al Fortune 500 i el dia que vam passar a ser el fabricant d’ordinadors personals més gran del món. Personalment, aconseguir portar a Espanya inversió per a un centre internacional era un repte que estava perseguint des de feia molt temps.
En general, el meu equip ha estat el que més alegria m’ha aportat. Sóc una persona d’equip i els equips que he tingut a Lenovo han estat magnífics, professionals, molt compromesos i apassionats de la seva feina.

-Compta amb més de 20 anys d’experiència en el sector tecnològic. Quines tendències creu que crearan més oportunitats de negoci per a les empreses?

No repetiré les òbvies, com el núvol o el Big Data, que per descomptat ja són una realitat. Crec que el millor encara ha d’arribar i que l’oportunitat més gran de negoci vindrà amb l’aplicació de la realitat virtual i la realitat augmentada al nostre dia a dia. I haurem de posar èmfasi en l’aplicació de la tecnologia, perquè crec que el que és crític no és només que la tecnologia existeixi, sinó que trobem la manera d’aplicar-la per millorar la vida de les persones, fins i tot —i sobretot— en àrees com la medicina, l’educació…
També crec que la gestió del coneixement és un tema pendent que encara donarà molt per parlar. Ara mateix tenim més informació i coneixement del que som capaços de gestionar i és un tema clau per a l’evolució de la nostra manera d’aprendre i evolucionar.

-Ha impartit diverses xerrades a l’European Woman’s Forum. Com veu la situació de la dona en el càrrecs directius?

Crec que anem per bon camí, però no s’ha de perdre el focus, perquè encara hi ha molt per fer. Tot i que la situació ha evolucionat positivament (veig clars canvis de mentalitat i actitud sobre aquest tema), el problema és la velocitat, que és molt lenta. Des del meu punt de vista, hem de treballar molt més el «planter», concentrar-nos en els estadis inicials i intermedis de la carrera professional i posar tots els mitjans per tal que l’evolució sigui sòlida i constant, més que no pas intentar arreglar la presència en llocs directius, ja que això serà l’evolució natural si tenim èxit en les capes més baixes i intermèdies de les organitzacions.
Un altre tema són els referents o role models en determinats llocs. És important que visualitzem dones en determinats rols perquè l’entorn afavoreixi que es faci realitat d’una manera natural. Sempre utilitzo el mateix exemple: si mai vam veure una dona com a directora de fàbrica, és difícil que en la selecció d’un nou director de fàbrica es presentin o s’escullin dones. El mateix passa en les posicions directives.

-Creu que existeix un estil de direcció femení?

És perillós crear generalitats, perquè cada persona és un món, però és cert que en general les dones tenen una aproximació al lideratge més inclusiva, més orientada a l’equip, al detall i amb una empatia més gran. Però no vull crear tòpics, perquè la diversitat crea riquesa: els equips de direcció més diversos aporten més punts de vista i, encara que de vegades siguin incòmodes, també són més divertits.

-Quines influències ha tingut al llarg de la seva trajectòria? Com defineix el seu propi estil de direcció?

Les influències han estat moltes, m’encanta aprendre i soc com una esponja! Crec que he après alguna cosa de tots i cadascun dels líders que he tingut i també dels meus companys. El que està infravalorat és el que aprenem dels nostres equips. A mi, estar en contacte amb la gent més júnior m’aporta moltíssim. Ells m’ajuden a entendre com pensen i quines són les seves motivacions, cosa que enriqueix molt la meva aproximació a com liderar els equips.
El meu estil de direcció? És difícil definir-se un mateix, però crec que el meu estil és molt proper, obert, apassionat i centrat en la creació d’un sentit d’orgull i excel·lència.

-Col·labora de forma activa en campanyes no lucratives; de fet, forma part del patronat de Save the Children. Creu en la innovació social com a base per al canvi?

Per descomptat, no vivim i treballem en entorns diferents, sinó que hi ha una realitat social que tots tenim l’obligació de millorar una mica cada dia.
Pot ser un tòpic, però és molt real: donar aporta molta més satisfacció que rebre. Save the Children és una organització increïble, són un referent del sector i puc dir que funciona com un rellotge, però sense apartar mai l’ull del que realment és important: la infància. M’apassiona col·laborar amb ells i em dona moltíssima satisfacció.
A més, crec fermament que l’equilibri entre tots els àmbits de la nostra vida és el que ens fa més exitosos professionalment (a més de ser feliços, és clar), per la qual cosa per mi és essencial que l’harmonia entri en la nostra faceta professional, personal i social.

-Què li va aportar el seu pas per ESADE?

Va ser una experiència meravellosa. Jo era molt jove quan vaig fer el Senior Executive Programme i vaig pensar que no hi encaixaria, però va ser tot al contrari. Vaig aprendre moltes coses que més tard m’ajudarien quan, a causa de l’escissió de Lenovo, em vaig trobar sent directora general d’un dia per l’altre i, sense pensar-ho, vaig poder utilitzar moltes de les eines que havia après. El que més em va agradar va ser l’aproximació a les capacitats i soft skills, en les quals es posava molt d’èmfasi i que em van resultar de gran ajuda.
A posteriori, he seguit en contacte amb ESADE, tinc la sort de poder contribuir-hi de tant en tant i m’encanta conèixer els estudiants i estar al dia dels programes.

-Què recomanaria als alumni que vulguin desenvolupar la seva activitat professional de TI?

Que desenvolupin al màxim la seva capacitat de lideratge (no com a caps, sinó com a líders en la seva manera de treballar, amb equip o sense) i la gestió del canvi (que serà una constant); que alimentin la seva curiositat perquè els portarà a aprendre molt i, sobretot, que es diverteixin en la seva feina i ho facin amb passió i entusiasme.