«Les empreses són agents fonamentals de transformació social»

Andrés Conde (DGONG 09), CEO de Save the Children Espanya

Save the Children Espanya lluita per aconseguir que tots els nens i les nenes sobrevisquin, aprenguin i estiguin protegits de qualsevol forma de violència i explotació. Andrés Conde ens explica els reptes de l’organització, la seva experiència personal i la seva visió del tercer sector.

-Save the Children és l’organització independent líder en la tasca a favor de la infància. Quin és el seu principal objectiu?

Treballem enfocats en els nens que pateixen les injustícies més grans i que viuen sota les privacions més grans i jutgem el nostre èxit en la capacitat d’arribar a aquests nens i generar canvis reals i sostenibles en les seves vides.
Els nostres grans objectius estratègics són aconseguir que l’any 2030:
– Cap nen mori per causes que podem prevenir.
– Tots els nens aprenguin a través d’una educació bàsica de qualitat.
– La violència contra els nens i les nenes ja no es toleri.
Sabem que això és possible, perquè el món ha aconseguit grans avenços en matèria de desenvolupament en les últimes dècades. Posem tota la nostra energia i la nostra passió a aconseguir-ho.

-A nivell internacional l’organització arriba a 62 milions de nens gràcies a 25.000 persones que treballen en més de 120 països. Quines línies de treball desenvolupa?

Assolir els nostres objectius implica dur terme grans programes de cooperació internacional en matèria de salut, nutrició, educació i protecció contra les diferents formes de violència, en tots els continents.
També implica assumir un paper molt actiu en la resposta a les emergències provocades per catàstrofes naturals o per conflictes armats. En aquest moment estem responent a 68 situacions d’emergència en 49 països diferents. Des de les emergències nutricionals que estan patint Somàlia, Etiòpia o Sudan del Sud, als conflictes armats a Síria i l’Iraq, o al rescat de migrants i refugiats a les aigües del Mediterrani. En totes aquestes situacions, els nens i les nenes són sempre els que paguen el preu més alt, el més injust.
A més de l’execució directa de programes, Save the Children desenvolupa un paper molt actiu d’incidència política, en la mesura que generar canvis a escala a favor de la infància requereix canviar les polítiques, modificar marcs reguladors que massa sovint ignoren la infància.

-A Save the Children Espanya 300 empleats i 360 voluntaris treballen per arribar a 8.000 nens en situació d’exclusió. Quin és el principal problema de la infància a Espanya?

El nostre equip treballa tant donant suport a programes internacionals com executant programes a Espanya que atenen nens i nenes en situació de pobresa severa o que pateixen diferents formes de violència.
La pobresa infantil és, sens dubte, un dels problemes més sagnants i més inacceptables que té el nostre país. Des de l’inici de la recessió i encara als nostres dies, els menors de 16 anys són el grup d’edat en major risc d’exclusió. Tenim 1.400.000 nens i nenes vivint en situació de pobresa severa. Per a una família formada pels pares i un fill, això vol dir viure amb menys de 800 € al mes per pagar totes les despeses: habitatge, energia, alimentació, educació, imprevistos. Per més que denunciem aquesta situació i proposem mesures efectives per combatre-la, la lluita contra la pobresa infantil no ha entrat en les prioritats polítiques del nostre país.
Un altre gran problema per a la infància a Espanya és la violència en les seves diferents manifestacions: assetjament escolar, abusos sexuals, violència de gènere, etc. Fenòmens per desgràcia molt estesos, molt poc mesurats i atesos per les autoritats quan afecten la infància i sobre els quals hi ha una tolerància social que hem de canviar.

-Quins són els reptes més importants per a l’exercici de la vostra tasca?

A Espanya, la manca de voluntat política per prioritzar i resoldre problemes que reclamen atenció urgent i que condicionen la cohesió social. Al nostre país, la infància és una qüestió d’alt consens, però de molt baixa intensitat.
A nivell internacional, la multiplicació de focus de conflicte i la creixent complexitat d’aquests conflictes, així com el retrocés de la cooperació internacional derivada del replegament nacionalista que estem vivint en molts països desenvolupats.

-Quines aptituds són necessàries per dur a terme la direcció d’un projecte com aquest?

Fonamentalment les mateixes que es necessiten per dirigir una companyia: visió estratègica, orientació a resultats, habilitats de direcció de persones, comunicació eficaç, capacitat de gestió del canvi, etc. Però hi ha competències que resulten especialment importants en aquest tipus de projectes: la capacitat de construir una visió ambiciosa i inspiradora que guiï i orienti tot l’equip, l’optimisme quan els esforços semblen estèrils, la confiança indestructible en què un altre món és possible i la determinació personal per construir-lo, costi el que costi.

-Què has après gràcies a Save the Children?

En la meva convivència amb refugiats a la frontera de Síria, a Grècia i als Balcans, he comprovat que la injustícia i la indignitat poden institucionalitzar i normalitzar-se a gran escala. És intolerable el que estem fent amb famílies que fugen de la violència extrema i de la manca d’oportunitats.
He vist com, fins i tot en les circumstàncies més terribles, l’entusiasme i la capacitat de somiar dels nens s’obren pas i ho il·luminen tot.
He viscut l’enorme capacitat de resistència i de recuperació que tenen les poblacions més castigades en diferents parts del món i la capacitat de provocar canvis positius a escala gràcies al poder transformador de la col·laboració.

-Save the Children contempla la col·laboració amb l’empresa privada com un pilar per al progrés social. Quin tipus de col·laboració establiu amb les empreses? Com creus que han de ser les col·laboracions entre empreses i ONG?

Les empreses són agents fonamentals de transformació social. Sense el seu compromís el món no podrà assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
En la seva cadena de subministrament, el seu disseny de productes i serveis, la seva comunicació externa, les seves polítiques de gestió de persones i les seves polítiques mediambientals, les empreses impacten d’una manera molt rellevant sobre les vides dels nens i les nenes. Ja sigui de manera conscient o inconscient.
Per això Save the Children busca proactivament col·laboracions amb empreses que tinguin caràcter estratègic, que trenquin amb el paradigma donant/donatari, que identifiquin espais d’interès comú i generin valor compartit per les dues entitats i, sobretot, que tinguin un propòsit autèntic de produir canvis reals per a la infància en una situació més difícil. Tenim experiències magnífiques d’aquest tipus amb companyies de sectors molt diferents, que sentim com els nostres grans aliats.

-Quina és la teva percepció del tercer sector?

Amb les seves llums i les seves ombres, continua sent el teixit d’organitzacions que sosté tota la vulnerabilitat social al nostre país i que, per tant, resulta imprescindible. Les ONG també segueixen sent les institucions que generen més confiança als espanyols en un moment de descrèdit general de les institucions.
No obstant això, tenen al davant reptes importants com la diversificació de les seves fonts d’ingressos, la transformació digital, el mesurament precís de l’impacte de les seves intervencions i el pas d’una situació de respecte i estima social a una altra de veritable influència per desencadenar canvis.

-El programa ESADE Alumni Social ja ha fet deu anys. Creus en la innovació social com a base per al canvi?

En aquests deu anys, ESADE Alumni Social ha posat el millor talent professional al servei de l’enfortiment de les entitats socials, fet que ha generat un impuls d’innovació i professionalitat a les nostres organitzacions. Avui dia la innovació és essencial en l’ADN de qualsevol organització, però més encara en el d’aquelles que lluitem per erradicar problemes socials de naturalesa complexa, canviant i amb recursos molt escassos per fer-los front.

-Què significa ESADE per a tu?

He tingut la sort de ser alumne de dues escoles de negocis de primer nivell. A totes dues he viscut excel·lència acadèmica en els programes i en la formació de continuïtat. Però ESADE és diferent. Iniciatives com l’Institut d’Innovació Social, ESADE Alumni Social, el programa de Lideratge Social o els programes de formació en Direcció i Gestió d’ONG serien difícilment imaginables en altres institucions educatives. El compromís social d’ESADE és autèntic i sostingut.