Les possibilitats que ofereix el ‘blockchain’ a les indústries culturals

El Club Indústries Culturals i Creatives ESADE Alumni va organitzar una taula rodona per debatre sobre l’arribada del ‘blockchain’ a la indústria cultural i conèixer alguns casos d’èxit de la mà dels participants: Teresa Alarcos (MIM 92), responsable del Club Indústries Culturals i Creatives d’ESADE Alumni a Madrid i presidenta de W Startup Community; Covadonga Fernández, periodista i fundadora de Blockchain Media; Ismael Arribas, fundador de Lumiversity; i Carlos Pastor, líder de la Comissió d’Identitat d’Alastria. La sessió va ser presentada per Maria Barceló, directora de l’Executive Master in Digital Business d’ESADE.

La indústria cultural està en lluita permanent per l’atenció del consumidor i aquesta taula rodona va intentar posar damunt la taula què aporta la tecnologia blockchain a aquest objectiu.

Covadonga Fernández va començar exposant algunes consideracions sobre la visió general de què suposa l’arribada del blockchain. Una de les qüestions més importants és que descentralitza el procés, ja no fan falta intermediaris i converteix l’usuari en el centre del sistema. A més, inaugura l’economia de l’atenció; en la societat de la informació, hi ha tanta informació que hi ha una manca d’atenció. El blockchain permetrà remunerar el  «m’agrada». Aquí el valor el té l’usuari, és el propietari de les dades. Teresa Alarcos també va destacar el valor de les dades. «El data és la gran mina d’or».

Per la seva part, Carlos Pastor, d’Alastria, va exposar allò que el blockchain aporta sobre Internet. Per una banda, va ressaltar el registre estandarditzat unificat del que passa; tot queda registrat i actualitzat en temps real. I, per altra banda, aporta una identitat digital utilitzable, segura i reconeixible. «El blockchain no eliminarà Internet, el completarà».

Propietat intel·lectual

Per a Ismael Arribas, l’atribut fonamental de la tecnologia blockchain és que «concedeix una identitat única, per això l’usuari té el control. I, per exemple, et permet defensar els drets de propietat intel·lectual, perquè permet certificar que ets el creador d’alguna cosa».

Gràcies a Internet, es pot copiar fins a l’infinit, de manera que l’obra original perd valor. El blockchain torna al creador aquest dret de còpia. Els músics poden seguir les seves cançons i els periodistes poden seguir els seus articles. Covadonga Fernández va introduir un apunt al respecte i és que no tothom es pot tokenitzar (token és la representació digital d’un actiu físic), cosa que podria generar desigualtats.

Traçabilitat i fake news

Una de les implicacions del blockchain a les indústries culturals és la traçabilitat d’una informació. Avui dia, hi ha una gran preocupació per les fake news i el poder que tenen aquestes notícies falsificades en l’opinió de les persones. «Gràcies al blockchain, podem obtenir una traçabilitat d’una notícia i saber si és falsa o no. Per tant, aquesta tecnologia es pot utilitzar amb tot allò que necessiti traçabilitat i autenticitat», va destacar Teresa Alarcos.

Altres àmbits culturals en què el blockchain pot ser un element disruptiu és al cine, la música, la literatura i el periodisme. Per exemple, és el mateix lector qui remunera l’autor segons allò que més li agrada o bé pot adquirir només un article d’un diari i no tot el producte, cosa que ja es fa a Alemanya. Covadonga Fernández va mencionar exemples com la plataforma Publiq i SingularDTV, en les quals hi ha una manera diferent de treballar i de cobrar per la feina: «Jo he cobrat feines amb criptomonedes».

Indústria de l’entreteniment

«Les grans corporacions han de ser on hi ha la innovació per experimentar i veure nous usos, per tal que comencin a veure els models de negoci que produiran una disrupció. És ara quan han d’entrar en aquesta tecnologia per veure, saber i experimentar», va argumentar Teresa Alarcos a la pregunta sobre què pot oferir el blockchain als grans actors d’aquesta indústria com Netflix, Amazon, Spotify, etc. De fet, Spotify ja ha adquirit una empresa de blockchain.

Ismael Arribas va exposar altres possibilitats que ofereix el blockchain, ja que pot ser una eina per atraure finançament per a projectes: «Barrejat amb diferents tecnologies, com la intel·ligència artificial, pots fins i tot traçar i teledirigir la publicitat que llances als teus usuaris i monetitzar-la amb ells».

Lumiversity i Alastria

Lumiversity és el projecte d’Ismael Arribas que uneix cinema i blockchain, i compta amb tres compartiments. Lumimedia, que té una arquitectura modular basada en l’smart contract, que concedeix drets de distribució als propietaris de les obres. A més, compta amb prop de 7.000 microobres de teatre tokenitzades en quatre idiomes. El segon compartiment és Lumisapiens, per transmetre coneixements, que consideren que és el seu planter. I, finalment, Lumitrast, que és el compartiment de negocis, és a dir, aquelles startups que ja estan funcionant es converteixen en un negoci.

Alastria és la primera xarxa de blockchain espanyola, en la qual participen més de 400 entitats. Aquest consorci d’empreses és multisectorial i en formen part pimes, microempreses, startups, grans empreses, entitats oficials, universitats, el Tresor, el Col·legi de Notaris, etc. Aquest consorci va néixer per accelerar la creació d’ecosistemes digitals i posar a disposició una plataforma col·laborativa comuna: la xarxa Alastria.