Perspectives econòmiques i financeres 2019, amb Xavier Mena
January 24, 2019 3:47 pm
El passat 17 de gener, el Club Finances ESADE Alumni va organitzar la sessió titulada «Perspectives econòmiques i financeres 2019. L’any en què pujaran els tipus d’interès», a càrrec de F. Xavier Mena, catedràtic d’Economia de la Universitat Ramon Llull i professor ordinari d’ESADE. La trobada ja és un clàssic per la gran acceptació rebuda entre el col·lectiu d’alumni. Així ho va destacar Daniel Sánchez (ADE Lic&MBA 92), president del Club Finances, que ho va atribuir a la capacitat de convocatòria del professor Mena, «un ponent que 30 generacions d’antics alumnes recorden perfectament».
L’exercici 2019 ve carregat d’escenaris econòmics i financers rellevants, i es combinen veus que parlen d’una crisi imminent amb altres que defensen el contrari. Per aclarir aquest escenari, F. Xavier Mena va voler repassar diversos temes d’actualitat, com la guerra comercial entre l’Administració Trump i la Xina, la cadència d’augment dels tipus d’interès de la Reserva Federal, les possibilitats que la Xina recondueixi els seus desequilibris (bombolles immobiliàries, acomodament excessiu, morositat de les empreses públiques, tipus de canvi…), les previsions als mercats de primeres matèries, les negociacions sobre el Brexit, la seqüència temporal de pujades de tipus d’interès a Europa o el creixement de l’economia espanyola.
La guerra comercial
«Tot i que l’IBEX 35 va tancar el 2018 amb un descens del 14,97%, els índexs borsaris no són un indicatiu dels econòmics», va comentar el professor. I va afegir que, en termes globals, la classe mitjana emergeix i lidera el món, malgrat que, certament, podem destacar un acomodament global.
Quant als Estats Units, F. Xavier Mena va assenyalar la Xina com el rival que li ha generat un desequilibri comercial més gran en tota la seva història. L’objectiu «Made in China 2025», la nova estratègia del govern xinès per impulsar i reestructurar la seva indústria, de manera que es passi d’una era de quantitat a una nova de qualitat i eficiència en la producció, pretén liderar la tecnologia a escala internacional. «I Trump vol plantejar un fre a aquest desplegament tecnològic, motiu pel qual ha demanat controlar l’exportació d’intel·ligència artificial, robòtica i computació, així com prohibir la transferència tecnològica dels Estats Units a la Xina», va apuntar el professor.
La guerra comercial entre la Xina i els Estats Units és un conflicte comercial iniciat el març del 2018, després d’un anunci realitzat pel president Trump consistent en la intenció d’imposar aranzels de 50.000 milions de dòlars als productes xinesos, argumentant un historial de «pràctiques deslleials de comerç» i el robatori de propietat intel·lectual. Com a represàlia, el govern xinès va imposar aranzels a més de 128 productes nord-americans, incloent-hi la soja, una de les principals exportacions dels Estats Units a la Xina.
Després de diversos moviments per totes dues parts, Donald Trump i Xi Jinping van acordar una treva de 90 dies. Si un cop acabada la treva de 90 dies no hi ha un acord definitiu, els aranzels imposats per Washington a les importacions xineses, que ja pugen a 200.000 milions de dòlars, podrien augmentar del 10% actual fins al 25%. «Personalment, crec que la guerra comercial no esclatarà a curt termini. Acceptar aquests aranzels és una derrota per a la Xina?», es preguntava Mena. Per tal de respondre a aquesta pregunta, el professor va parlar de la teoria de l’estratègia de debilitat. Xi Jinping compta amb el seu llegat familiar: al final de la Segona Guerra Mundial, quan els comunistes de Mao Zedong donaven mostres de debilitat, el seu pare, Xi Zhongxun, va coordinar una retirada de la seva capital, Yan’an. Just quan semblava que havien cedit Yan’an, van llançar un contraatac massiu i van guanyar la guerra civil. «Els EUA farien bé de no ignorar l’ús de la debilitat estratègica a la Xina. Veurem futures rivalitats entre els dos països durant els pròxims anys», va afegir.
Pel que fa a l’actuació de la Reserva Federal, que està retirant els estímuls que va imposar durant la crisi i normalitzant els tipus d’interès, Mena va considerar que enguany veurem pujades al voltant del 3%. «Encara que a Trump no li agradi perquè afecta la Borsa, la Reserva Federal és un organisme independent», va comentar. A tot això cal sumar-hi altres elements, com la reforma impositiva més radical que els EUA hagin tingut en 30 anys, que podria acabar augmentant el dèficit i el pes del deute.
Europa
A Europa, des de principis d’any, el pla de compres de deute corporatiu i la resta dels programes d’adquisició d’actius del Banc Central Europeu (deute públic, bons de titulització i cèdules) ha conclòs. Mario Draghi ja ha anunciat que, a imatge de la Reserva Federal dels Estats Units, anirà reinvertint els venciments dels diferents bons que té en balanç i que ara sumen 2,57 bilions d’euros, encara que la data en què deixarà de fer-ho no s’ha comunicat. Però quan pujaran els tipus d’interès? «Encara que la decisió s’ha posposat fins després de l’estiu, crec que sí que hi haurà un lleuger augment de tipus a finals del 2019, perquè així ho vol Alemanya, el mateix BCE i el sistema financer», va opinar Mena.
Respecte del Brexit, el professor va recordar que la manca d’acord per a la sortida del Regne Unit de la UE té una data en vermell: el 30 de març. En aquests moments, 5 escenaris són possibles: que no hi hagi acord, la proposta d’un Brexit suau que la primera ministra Theresa May va acordar a Chequers, un model tipus noruec, aconseguir una pròrroga o bé convocar eleccions. Tot i que Mena va dir que no sap què passarà, va reconèixer que el projecte europeu està tocat.
Pel que fa a les perspectives per a la Xina, Mena va puntualitzar que compta amb molts desequilibris en la seva demografia, territori i recursos energètics, així com greus problemes com la contaminació o la corrupció: «El mal comportament de la Borsa a la Xina, l’alta morositat o la bombolla immobiliària se sumen a aquests desequilibris, cosa que afavoreix que es pugui produir un esclat, que no crec que passi, però sí que hi haurà una desacceleració, que no arrossegarà la resta de països».
El professor Mena va parlar a continuació del petroli per destacar que els Estats Units s’han convertit en el primer productor del món i ja són autosuficients. «Crec que el preu pujarà, però no molt, i la demanda s’alentirà. No obstant això, la demanda no serà el factor clau que faci variar el preu del petroli, més aviat serà l’oferta, el factor determinant. També cal tenir en compte l’entrada en escena de nous materials energètics com el liti i el cobalt», va apuntar l’expert. Finalment, el professor va dedicar unes paraules a Espanya, de qui va destacar alguns bons indicadors, com el fet que no hi hagi una inflació subjacent, una taxa d’atur que es va corregint i un PIB que ha recuperat els nivells anteriors a la crisi, amb un consum àgil i un bon comportament dels diferents sectors econòmics. De totes maneres, el professor va assenyalar que cal fer algunes reformes, com el mercat laboral, el cost energètic o el sistema públic de pensions, a més de la inestabilitat política i les conseqüències que pot comportar per a l’economia. «Per al 2019 es preveu un alentiment que esperem que no es compleixi», va concloure F. Xavier Mena.
