Poden les empreses ser socialment responsables i generar beneficis econòmics al mateix temps?

Cooperació ‘win-win’ per una societat millor

Per a moltes organitzacions la sostenibilitat s’ha convertit en un requisit que va més enllà del sol compliment de les normes o la presentació d’informes. Cada vegada més, la sostenibilitat social i mediambiental s’entén com una prioritat estratègica, un factor de valor per als inversors, els clients i els consumidors. Un avantatge competitiu a diversos nivells.

La XIII Cloenda d’Alumni Social va tenir lloc a les mateixes instal·lacions de la cooperativa social TEB, receptora d’una de les consultories solidàries d’aquest any. Els participants van poder conèixer el seu equip i xerrar amb ells sobre els seus resultats econòmics i socials.

A més, van participar en la jornada algunes de les empreses i moviments més compromesos en aquesta direcció, com Pablo Sánchez, director del moviment BCorp Spain; Oriol Vila, CEO d’Holaluz, Juliana Mutis, responsable de sostenibilitat corporativa a Lavola, i Manuel Morales, director del grup cooperatiu TEB. Amb tots ells es van tractar temes com el paper de l’empresa com a agent de creació de valor múltiple en connexió amb la societat, l’autenticitat del compromís amb la sostenibilitat, els nous lideratges conscients, la gestió d’equips i la transformació organitzacional.

Els més de 150 assistents van gaudir de la visita a les instal·lacions de TEB, on van poder veure en directe les seves diferents unitats de negoci i constatar com una entitat que posa el focus a donar feina a més de 700 persones discapacitades és capaç d’innovar i generar benefici econòmic.

El cas Fundació TEB

La Fundació TEB és un grup cooperatiu amb vuit empreses que des del 1968 treballa perquè persones amb discapacitat intel·lectual puguin tenir el seu lloc a la societat a través de centres especials de treball, centres ocupacionals, clubs esportius, serveis d’inserció laboral i residències i serveis d’habitatge especialitzats. La cooperativa TEB Verd produeix a Sant Antoni de Vilamajor bolets frescos shiitake i maitake, aquesta última varietat l’única d’Europa amb certificat ecològic, que comercialitza sota la marca Bolet Ben Fet. Entre els seus clients, es troben els millors restaurants del país i ha estat reconegut pel moviment slow food com a productor compromès de km 0.

El projecte en què han participat deu consultors d’ESADE Alumni Social ha volgut assegurar a través de l’anàlisi financera i de màrqueting la rendibilitat en la producció i comercialització de Bolet Ben Fet perquè la seva activitat econòmica contribueixi positivament a les finalitats socials de la fundació. Per Elisabet Branchat (MBA 2018), consultora al projecte, Bolet Ben Fet ha aportat un requisit bàsic com és la sinceritat i la confiança: «Han posat sobre la taula, sense cap objecció, la seva situació, els seus números, la seva estratègia… El fet que el grup de consultors fos nombrós ha permès constituir dos grups i que un es focalitzés en els estats financers i l’altre en el màrqueting, de manera que tant l’anàlisi com les propostes finals hagin estat més precises i de més valor. D’altra banda, ens preocupava que el resultat que presentéssim es quedés en un àmbit estrictament teòric. Volíem que tingués realment una aplicació efectiva. Per això no ens hem limitat al diagnòstic, sinó que també hem incidit a proposar eines i solucions que ells puguin valorar i triar les que s’ajustin millor al seu projecte empresarial i social».

També Carles Díaz, director de Bolet Ben Fet, resumeix la seva experiència: «Durant unes cinc sessions que hem compartit amb els consultors, s’ha generat una gran confiança. Per a nosaltres era imprescindible que ells comptessin amb tota la informació, de manera totalment transparent, cosa que ens ha suposat un gran esforç d’anàlisi, ja que ens ha obligat a entrar de manera detallada en els costos de cada producte i de cada procés, una tasca necessària però que mai ens havíem plantejat. En el teu dia a dia només veus la feina de la granja i de comercialització, els resultats financers els analitzes de manera molt genèrica i sempre endarrereixes les decisions estratègiques per a un altre moment».