XXI Jornada Anual Club Immobiliari: «L’habitatge en un nou entorn»

El passat 7 de juliol el Club Immobiliari Esade Alumni va celebrar la seva XXI Jornada Anual, amb el lema «L’habitatge en un nou entorn», en format online, patrocinat per Anticipa, per analitzar l’impacte de la crisi al mercat de lloguer el 2020 i 2021 i les accions dutes a terme per sortir reforçats en aquest nou entorn.

Eduard Mendiluce (MBA 97), vicepresident del Club Immobiliari Esade Alumni, va donar la benvinguda a tots els participants i va introduir Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va presentar el seu estudi Mercat de lloguer residencial: previsions per 2020-2021.

Oliver va destacar que el lloguer es concentra a les llars amb menys ingressos: més del 61% de les llars que viuen de lloguer (1,9 milions de llars) presentaven ingressos familiars per sota dels 2.000 euros al mes i d’aquestes 700.000 amb ingressos inferiors als 1.000 euros al mes. Això comporta al fet que un 40% de la població que té un lloguer de mercat dedica més del 40% de la seva renda a atendre els costos de l’habitatge, un percentatge notablement superior a la mitjana de la UE.

Actualment, hi ha 1,4 milions de famílies que viuen en lloguer de mercat i destinen més del 30% dels seus ingressos a pagar la renda, mentre que prop de 700.000 famílies que tenen ingressos inferiors a 1.000 euros/mes en dediquen de mitjana el 45%. Segons Josep Oliver, si els lloguers es mantenen a nivells actuals i els ingressos de les llars tornen als nivells del 2013-14, seran 1,8 milions les llars que hauran de destinar més del 30% de la seva renda a atendre les despeses de lloguer.

Taula rodona

A la taula rodona posterior, moderada per Joan Clos, president de l’ASVAL, van intervenir-hi David Lucas, secretari general d’Agenda Urbana i Habitatge del Ministeri de Foment; Juan Antonio Gómez Pintado, president de l’APCE; Íñigo Fernández de Mesa, president de Rothschild Espanya i vicepresident de la CEOE; Eduard Mendiluce (MBA 97), conseller delegat d’Anticipa i Albert Saiz, professor titular d’Urban Economics & Real Estate del Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Tal com va explicar David Lucas, l’Estat ha posat en marxa una sèrie de mesures per augmentar l’oferta pública d’habitatges i racionalitzar els preus de lloguer. «Una de les preocupacions més grans és solucionar els problemes de l’accés a un habitatge digne a un preu accessible, per la qual cosa cal una llei estatal d’habitatge», va comentar. El Consell de Ministres té previst aprovar una mesura que permet que les administracions cedeixin l’ús de sòl públic a promotors privats durant 80 anys perquè construeixin habitatges i els lloguin a preus assequibles, un pas decisiu de l’Executiu per intentar aconseguir el seu objectiu de col·locar en el mercat almenys 20.000 habitatges amb un lloguer assequible el 2030. Les modificacions afecten tant el sòl de titularitat de l’Administració central com el que és propietat d’autonomies o corporacions locals. No obstant això, també les comunitats han de jugar un paper, ja que són elles les que tenen les competències per fixar els preus i les condicions amb què es podran tancar aquests acords amb els promotors.

David Lucas va recordar que el Consell de Ministres ja va aprovar l’esperada estadística oficial de preus de lloguers, cosa que permetrà avançar en l’anàlisi dels preus, i va considerar que el sector immobiliari no està en la mateixa situació que el 2008 perquè és una crisi exògena, de manera que ara pot ser tractor de l’economia. «La crisi necessita la generació d’ocupació, i la rehabilitació i renovació urbana n’és una via», va avançar.

Col·laboració publicoprivada

També Juan Antonio Gómez Pintado va reconèixer que la situació era diferent de la crisi anterior i que el sector està al 100% de la seva capacitat productiva, amb una quantitat limitada de treballadors afectats pels ERTO, de manera que es va mostrar totalment a favor d’una col·laboració publicoprivada per impulsar el mercat de lloguer, tot i que va reclamar guanyar en seguretat jurídica.

Íñigo Fernández de Mesa es va mostrar també partidari de donar ajudes públiques perquè les famílies vulnerables puguin pagar la renda i va recalcar que la col·laboració publicoprivada és fonamental perquè «no hi ha més marge per a un major despesa pública».

Albert Saiz, per la seva banda, va explicar el paper de la Reserva Federal dels Estats Units en relació amb l’habitatge i va concloure que la concessió massiva de crèdit, també per a les hipoteques, ha permès que el mercat de l’habitatge no s’hagi col·lapsat durant aquesta crisi.

Eduard Mendiluce, durant la seva intervenció, va explicar que les pèrdues de salaris que ha causat la crisi de la COVID-19 ja s’han traslladat a la morositat, que ha passat al 15%, amb un 9% dels llogaters que han sol·licitat moratòries, i només el 5% han sol·licitat un crèdit ICO per pagar la renda.

Segons Mendiluce, aconseguir que aquestes famílies puguin rebaixar la seva taxa d’esforç requeriria ajudes públiques, que va estimar en uns 700 milions d’euros anuals.

Finalment, Joan Clos va advertir que l’Estat ha de prendre mesures per anticipar-se als problemes que provocarà el previsible augment de l’atur i que les circumstàncies actuals demanen noves polítiques. «Ara és el moment de complementar l’oferta de compravenda, amb una oferta d’accés a l’habitatge més gran» i va recordar que tenim l’exemple de països com Alemanya, França o Holanda, on les polítiques publicoprivades són habituals al sector immobiliari.