Campus Life

Els alumnes d’ESADE comparteixen les seves experiències

Sortida a la Ciutat de la Justícia

Per Elena Pascual, estudiant de segon curs de Dret i ADE a ESADE

Estudiar Dret a ESADE va ​​més enllà que només classes teòriques i exàmens, i així ho ha demostrat David Velázquez, professor de Dret Penal a la institució. Vam haver de pensar molt poc els seus alumnes quan ens va preguntar si volíem fer una sortida a la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

Tot va començar a principis de segon de carrera del doble Grau en Dret i ADE. David Velázquez ens feia classe de Modalitats Delictives I, amb delictes coneguts per tots com el delicte de lesions, amenaces, furt… Ens va preguntar si volíem anar amb ell un dia al matí a la Ciutat de la Justícia de Barcelona a veure judicis reals. La proposta va tenir tant èxit que vam haver de dividir-nos en dos grups per anar dies diferents, ja que érem massa gent.
El primer grup, el meu, va anar-hi el dia 5 de novembre de 2018. Vam quedar a primera hora la meitat de la classe, uns 35 alumnes, amb el professor Velázquez als tribunals. Un cop allà, ell mateix ja ens havia dividit per grups per anar a diversos judicis i no col·lapsar les sales. Afortunadament, al nostre país el sistema està dissenyat perquè es pugui accedir de manera voluntària i gratuïta als judicis, excepte algunes excepcions. I això mateix vam fer els meus companys i jo.
Vam presenciar judicis de tota mena i vam tenir moltíssima sort d’entendre a la perfecció tot el que es parlava a la sala: la majoria dels conceptes els havíem treballat a classe. Vam veure el procediment, les funcions de fiscal, jutge i advocat. El millor va ser tenir l’oportunitat de parlar entre cas i cas amb els jutges i fiscals. Ens van explicar la seva experiència com a professionals i algunes anècdotes.
La veritat és que va ser una sortida inoblidable que ens va enriquir molt a tots els alumnes que vam poder assistir-hi. Si es té l’oportunitat, recomano assistir a experiències com aquesta per veure en primera persona tot el que s’aprèn a les aules. I, si no es té l’oportunitat, anar pel teu compte. No es necessita res més que un matí lliure entre setmana i ganes d’aprendre amb vivències reals.

Fotografia presa als tribunals el dia de la sortida: Miquel Petit, fent de fiscal, i Elena Pascual, fent de jutgessa.

Quan parlem de persones, molt poc és molt

Per Javier Hidalgo (EMDB 19)

En un context d’una societat hiperconnectada, amb un canvi profund de mentalitat i hàbits, ens trobem en un entorn social immediat aïllat, per molt connectats que estiguem: família, feina i amics. Durant la jornada Converses & Social Challenge organitzada per ESADE vaig poder conèixer dues ONGs amb focus d’acció diferents, però igual d’interessants.

Participar en aquesta jornada m’ha permès prendre consciència de l’exclusió social i que es necessita ben poca cosa per fer nostres els valors de compartir, sensibilitzar-se i empatitzar amb les persones, perquè això tracta de persones, amb els seus somnis i les seves realitats; i de com, amb ben poca cosa, podem ser capaços de sumar i generar una acció de benefici social. Des de les nostres empreses, podem promoure el voluntariat per potenciar la confiança i l’acompliment dels nostres equips, no necessàriament amb un valor econòmic, sinó també amb el nostre temps mitjançant una acció per a un objectiu.
El cas de la Fundació Amigó es dirigeix ​​a la protecció de la infància i l’adolescència, amb joves en risc d’exclusió social per diferents motius. En aquest moment de canvi cap a una persona adulta cal reforçar la confiança, l’autoestima i valors com compartir, respecte i dignitat humana. Vam tenir ocasió de conèixer el testimoni d’un jove que viu en un pis compartit, on conviuen i es donen suport diverses persones amb la tutela de l’organització. Va ser una experiència excel·lent conèixer la seva actitud vital davant el repte del seu futur mitjançant esforç i il·lusió.
La Fundació Rais em va ensenyar que les persones sense sostre són en realitat persones sense llar, és a dir, persones que viuen al carrer. El seu problema no és on dormir, sinó tenir una llar, perquè quantes persones que dormen als albergs tenen la possibilitat de canviar la seva vida? Els albergs ni tan sols garanteixen un lloc per dormir; si no saps on dormiràs és difícil començar el dia i, si la pregunta te la fas cada dia, realment és complicat canviar la teva vida i sortir d’aquesta espiral. Si creem llars integrades a la societat, proporcionem estabilitat i reforcem vincles entre les persones que comparteixen aquesta llar, podran recuperar la seva independència, autoestima i valor per tenir el control de les seves vides.
L’any 2015 l’ONU va establir una Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible amb 17 objectius, denominats ODS. Això suposa una oportunitat d’acció per a la nostra societat, ja que en cada un d’aquests objectius es poden alinear ONGs, empreses i governs.
Vull manifestar la meva admiració per tots els professionals que treballen en aquestes organitzacions, on la vocació és la seva força i l’energia és el somriure i el benestar de les persones que el reben. Us animo a tots a visualitzar ONGs properes als vostres domicilis o feines per conèixer-les i sumar mitjançant voluntariat o col·laboració de qualsevol tipus. Jo ja ho estic fent, t’hi animes? En qüestió de persones, dedicar molt poc és molt.