Entries on Tendències

Com pensar el futur

Són diversos els professionals que es dediquen a analitzar els escenaris futurs per preparar les empreses davant els reptes als quals es poden enfrontar. Parlem amb alguns alumni que analitzen les tendències que han d’arribar.

Els prospectivistes recullen dades, identifiquen tendències, estudien les tecnologies incipients i dissenyen prototips de futur que permeten avançar-se als canvis tot oferint una guia als líders empresarials.

Els escenaris permeten imaginar futurs diferents com una extrapolació o divergència de les tendències presents en l’actualitat. Assajar les respostes a aquests futurs pot ajudar els responsables de la formulació de polítiques a desenvolupar polítiques resilients per esquivar la incertesa.

Entre els millors futuristes d’Espanya estan segons Forbes diversos alumni: Isabel de Salas (MDMC 11), directora d’estratègia a Picnic; Lola Elejalde (Programa de Conselleres 20), directora de prospectiva d’Innobasque; Alfons Cornella (BBA 94), fundador de Next Institute; Javier Creus (MBA 86), fundador d’Ideas For Change; Mónica Quintana (Promociona 20), fundadora i directora de Mindset; Pablo Rodríguez (Corporate Entrepreneurship 11), ambaixador de Google X, Iván Bofarull (CE Lic&MBA 97), Chief Innovation Officer d’Esade; Marcos Urarte (Oportunitats de Negoci 97), president de Pharos; i Ignacio Villoch (The Global CCO 13), mànager d’esdeveniments i activitats d’innovació a BBVA.

Parlem amb ells

Javier Creus (MBA 86), fundador d’Ideas For Change

-A Ideas For Change feu una recerca pionera en innovació amb impacte i dissenyeu #FuturesThatRock. Com s’identifiquen les estratègies de futur?

La primera clau és mirar “des del” futur: situar-se mentalment en la pròxima onada d’innovació social i tecnològica. Quan penses d’avui cap al futur projectes, allò conegut i les barreres apareixen pròximes i insalvables. Quan pots anticipar les noves condicions del sistema, amplies la teva visió del que és possible i les barreres actuals apareixen com a anacronies d’una resistència legítima.

La segona clau és, des d’aquest punt de vista futur, revisar el valor del que ja tens per contribuir a la seva construcció. Actius crítics en el context actual poden resultar banals llavors, i viceversa, actius avui considerats marginals poden resultar crítics en el nou escenari. Si tens ja una peça del puzle del futur a la teva butxaca l’encares amb més confiança i proactivitat.

Ara es tracta d’imaginar millors sistemes, combinacions disruptives entre el que tens, el que vindrà i els altres per fer més amb menys i millor.

-A quins grans reptes s’enfronten les empreses en 10 anys?
La meva opinió és que el termini rellevant és més curt. S’ha obert una finestra temporal de 5/7 anys per redissenyar molts dels sistemes bàsics per a la vida: l’energia, la mobilitat, l’educació o la sanitat. Els períodes de transició estructural no poden ser molt llargs. El sistema fins llavors emergent es converteix en hegemònic i inicia el seu cicle d’explotació. L’oportunitat sorgeix de la mostra de plasticitat social dels ciutadans i les empreses per reorganitzar-se en missions durant la pandèmia, de reprendre l’agenda oblidada (desigualtat, planeta) abans de la pandèmia i de palanquejar el pròxim cicle d’innovació en la internet ambiental i el govern ciutadà de les dades.

Iván Bofarull (CE Lic&MBA 97), Chief Innovation Officer d’Esade

-Quines són les teves responsabilitats com a Chief Innovation Officer a Esade?
La meva principal responsabilitat és la d’identificar en quins aspectes la innovació pot tenir un efecte multiplicador per a Esade. Per això, no sols és important conèixer quines startups o tecnologies estan modificant àmbits concrets de l’aprenentatge, sinó també comprendre a fons quina ha de ser l’estratègia d’Esade i per què. La millor companya de la innovació és l’estratègia, perquè no podem innovar en tot, de manera que cal saber realitzar apostes concretes entre diverses alternatives. A més, es tracta de veure el que no és obvi dins d’aquestes apostes, ja que innovar no és replicar el que fan els altres simplement per quedar bé, és a dir, fer “innovation theater”, una cosa molt comuna al panorama corporatiu.

-Com a professor de programes d’innovació disruptiva i autor del llibre Moonshot Thinking, com pot transformar-se la innovació disruptiva en una oportunitat?
El moonshot thinking és un model mental que implica incorporar l’hàbit de fer-nos la pregunta “què hauria de succeir per millorar 10x en lloc d’un 10%?”. Aquesta és una pregunta catalítica, perquè ens força a repensar models des de zero, des dels principis fonamentals (per exemple, el nostre model de negoci). Ens força també a pensar en algun espai on ens escapem de la competència, en lloc de competir contra tothom. I també ens força a pensar des de l’òptica d’un problema, en lloc del producte. En forçar-nos a anar cap a aquests extrems, ens permet anticipar possibles àrees de disrupció que d’una altra manera haguessin quedat en una espècie de punt cec. I així ens dona el marge de temps per convertir-nos en els disruptors.

-A quins grans reptes s’enfronten les empreses en 10 anys, segons les teves anàlisis? 
El principal repte de les empreses és el de situar el futur a l’agenda del present. Normalment fem el contrari: planificar el futur des dels recursos i capacitats del present, la qual cosa ens porta a fer extrapolacions de manera lineal. L’abundància de dades contribueix a aquest biaix. En un món centrat en dades, com que aquestes miren cap al passat, tendim a crear futurs com a extrapolacions del passat. Aquest fenomen és molt problemàtic, perquè la innovació disruptiva no és lineal i no sol estar 100% recolzada per evidències de dades. L’única manera de superar aquesta paradoxa és la de construir opcionalitat: fer petites apostes, en ocasions contràries al que la majoria pensa, amb la finalitat d’experimentar amb possibles escenaris futurs.

Lola Elejalde (Programa de Conselleres 20), directora de Prospectiva d’Innobasque

-Quines són les teves responsabilitats com a directora de Prospectiva de l’Agència Basca d’Innovació?

Les meves responsabilitats s’emmarquen en el propòsit d’Innobasque de fer que la prospectiva s’incorpori de manera sistemàtica tant en les polítiques de ciència, tecnologia i innovació, com en les estratègies i processos d’innovació de les organitzacions basques.

Per això, des de l’Agència fem prospectiva i elaborem informes amb els quals després sensibilitzem sobre les tendències en innovació, en polítiques, sistemes i models d’innovació i sobre les megatendències que més impacte poden tenir a Euskadi, tot identificant les principals oportunitats i amenaces per a la innovació a mitjà i llarg termini i prioritzant les tecnologies més rellevants a desenvolupar o a aplicar en diferents àmbits.

L’objectiu final és que els informes de prospectiva que elaborem serveixin per a la presa de decisions de futur i es tradueixin en accions que s’iniciïn en el present.

D’altra banda, entenem que a les organitzacions s’ha de generar una “cultura de prospectiva”. No n’hi ha prou que l’Agència informi o orienti sobre temes generals d’innovació, sinó que cada organització, cada empresa, hauria de ser capaç de traslladar-los a la seva realitat concreta. Hauria de vigilar també les megatendències i els factors més influents al seu sector, negocis…, imaginar futurs i identificar les seves oportunitats i amenaces.

En aquest sentit, organitzem sessions per compartir bones pràctiques i posem a la disposició de les organitzacions una eina senzilla perquè coneguin el seu perfil de prospectiva. En funció d’aquest resultat, tenen accés a formació i a l’acompanyament en projectes concrets per part d’una xarxa d’organitzacions expertes, sòcies d’Innobasque.

Fem créixer la demanda de solucions, i la connectem amb l’oferta, mentre treballem perquè oferta i demanda se sofistiquin.

-Com identifiques les estratègies de futur?

Els exercicis de prospectiva els entenem com a processos participatius. Així, la identificació i priorització dels impactes de lesmegatendències, i la consegüent priorització d’oportunitats i amenaces, la vam fer en col·laboració amb més de 260 persones expertes del sistema basc de ciència, tecnologia i innovació. A partir d’aquestes conclusions, cada agent les trasllada de la manera més adequada en les seves pròpies estratègies i processos d’innovació.

Per part nostra, la informació i el coneixement derivat dels exercicis de prospectiva serveixen per informar els policy makers, en concret, per a la definició i posterior implantació, monitoratge i adaptació (en cas necessari) del pla de ciència, tecnologia i innovació.

-A quins grans reptes s’enfronten les empreses en 10 anys segons les teves anàlisis?

Les empreses i la societat en general estan immerses en les (ja ben conegudes) transicions digital i sostenible-circular. Des del punt de vista de la innovació, aquestes transicions exigiran canvis radicals, profunds i transformadors en sistemes complets i complexos. En aquests sistemes, les empreses seran agents clau per a la definició i implantació d’agendes col·lectives orientades a una visió compartida. Així ho entén la societat que, en l’últim baròmetre de confiança d’Edelman, i per primera vegada en els 20 anys de l’estudi global, considera l’empresa com la institució que més confiança genera (el 61% dels espanyols pensen que els líders empresarials haurien de fer un pas al capdavant en la resolució dels problemes socials, el 52% considera que haurien de prendre la iniciativa en el canvi i el 81% que haurien de parlar públicament dels reptes socials).

Aquesta tendència s’aprecia ja actualment en la creixent importància estratègica que estan tenint els aspectes ambientals, socials i de bon govern (ESG) als Consells d’Administració de les empreses.

D’altra banda, en un entorn en què els canvis continuaran accelerant-se i tindran més abast i profunditat, les tecnologies digitals i la convergència entre diferents tecnologies tindran el potencial de generar disrupcions. Davant aquest escenari, el repte de les empreses serà combinar l’optimització dels negocis tradicionals amb l’exploració sistemàtica de noves oportunitats, és a dir, combinar la innovació incremental amb la disruptiva, tot connectant-se o creant ecosistemes que complementin capacitats i accelerin la innovació.

Finalment, les empreses s’enfronten, ja des d’ara, al gran repte del talent, no sols l’atracció de les persones, sinó també l’adaptació de les estructures i formes de gestió per a la convivència de diverses generacions amb valors i perfils molt diferents, la capacitació contínua de les persones i la recerca de la diversitat, que repercuteix directament en els resultats d’innovació i empresarials. En aquest sentit, el meu desig és que en aquests deu anys s’hagi eliminat la bretxa de gènere en tots els nivells empresarials.

 

July 12, 2021 10:23 am

Quan la connectivitat va sobre raïls

El desenvolupament de les infraestructures de transport i telecomunicacions com a element vertebrador entre territoris, dinamitzador de la societat, l’economia i la sostenibilitat és una prioritat per a les economies mundials. “Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació” és el títol de l’objectiu 9 de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. El Pla... View Article

July 12, 2021 10:27 am

Abel Navajas (EMMV 16), Co-Founder & CEO de Woonivers

Amb l’objectiu de reinventar les compres lliures d’impostos per a viatgers, en botigues en línia i minoristes locals, Woonivers ofereix una solució multicanal, sense contacte i només per a dispositius mòbils. Parlem amb el seu cofundador, Abel Navajas, qui ens explica com funciona aquesta fintech, la 1a aplicació en el mercat per a la gestió... View Article

June 3, 2021 2:35 pm

5 tips amb Daniel Batlle (MMS 14), cofundador i CMO a Alfred Smart Systems

Alfred Smart Systems neix com un projecte de Smart Home dels seus fundadors per a les seves llars, combinant tecnologies IoT, Cloud, Intel·ligència Artificial i Big Data per anar més enllà de la domòtica i crear una solució única per a totes les instal·lacions. Alfred Smart Systems personalitza les aplicacions de domòtica perquè tots estiguem... View Article

May 5, 2021 11:15 am

Les vuit D de la nova economia i sis megatendències a tenir en compte per al 2021 que ha accelerat la COVID-19

Estem assistint actualment a una transformació ràpida i silenciosa del món que ens envolta, a un canvi de paradigma en el qual les tecnologies facilitadores, impulsades per l’internet de les coses i la intel·ligència artificial, estan conduint a la creació de nous productes, nous serveis i noves relacions amb els clients, sense que siguem realment... View Article

January 28, 2021 3:37 pm

Movent fronteres per la digitalització

Cellnex desallotja amb èxit la banda de 700 MHz a Espanya L’espectre radioelèctric és una espècie d’autopista per la qual transiten senyals de ràdio, televisió o telefonia. Aquest espai és ordenat pels governs i el seu ús es va modificant en funció de les necessitats i la innovació, es desdobleguen carrils o es deriva el... View Article

January 28, 2021 3:50 pm

Esade Alumni Startup Day 2020

La novena edició de l’Startup Day va ser organitzada conjuntament per Esade Alumni i el Banc Sabadell per commemorar la vitalitat de tot l’ecosistema emprenedor durant un any marcat per la pandèmia. A l’esdeveniment es va lliurar el Premi a la Millor Startup de l’Any a Psious. Patricia Valentí (MBA 03), directora d’Esade Alumni, va donar la benvinguda a la 9a... View Article

December 21, 2020 9:39 am

El nostres alumni participen en projectes d’inversió social a Àfrica

La inversió d’impacte cerca crear un impacte positiu net basat en uns retorns financers, mediambientals i socials. Aquests impactes han de respondre a una intenció i ser mesurables per poder garantir la seva contribució positiva a la societat. Oryx Impact és un fons d’inversió d’impacte centrat estratègicament en l’Àfrica que cerca incrementar-hi els mitjans de... View Article

December 21, 2020 9:40 am