El futur de la feina, feines de futur

«En l’àmbit de l’ocupació i les ocupacions, els informes de referència ens aporten algunes claus per a l’anàlisi de l’entorn a nivell global».

Professora M. Àngels Valls
Direcció de Persones i Organització, ESADE

El context de l’ocupació a nivell global

La crisi econòmica, laboral i social ha posat de manifest la dificultat d’elaborar previsions, així com l’alt nivell d’interdependència de factors econòmics, polítics i socials a nivell global que, alhora, dificulten la tasca d’elaborar escenaris de futur. Tot i la dificultat, disposem de fonts d’informació i coneixement que poden aportar elements per a la inevitable gestió en entorns incerts.

El World Employment Social Outlook-Trends 2015, de l’Organització Internacional del Treball (OIT), analitza les dinàmiques de l’ocupació a nivell mundial, alhora que destaca els reptes de cada àrea geogràfica en funció de l’impacte de la crisi i les diferències observades en la recuperació. L’informe de l’OIT considera la recuperació encara fràgil, amb un creixement econòmic global per sota dels nivells previs a la crisi i insuficient per recuperar nivells de producció i ocupació. A nivell mundial, es preveu que la desocupació seguirà augmentant a través d’una mà d’obra en expansió. Així, el 2014 es tanca amb 201,3 milions de persones aturades, 1,2 més que el 2013 i 31 milions més que el 2007. Als països desenvolupats i la Unió Europea, dos factors matisen aquesta tendència: el descens de la taxa d’activitat dels més joves davant de les dificultats per trobar feina i l’envelliment de la població.

Tendències sectorials i ocupacions

Segons l’OIT, el gruix dels llocs de treball es crea en el sector serveis que, destacant com el sector més dinàmic en la creació d’ocupació, arribarà a emprar més d’un terç de la força de treball total en els propers 5 anys. La indústria, amb un comportament més estable, suposarà al voltant del 22 per cent de l’ocupació.

En la mateixa línia, segons l’OCDE (Skills Outlook), des de les últimes quatre dècades s’observa una reducció de l’ocupació en la indústria, i és el sector serveis el que clarament ha agafat el relleu de l’ocupació. Destaca l’increment del pes dels serveis que requereixen perfils professionals alts i que s’associen amb la capacitat d’analitzar i gestionar informació. Cal destacar el cas de la manufactura d’alta tecnologia que, amb un augment del seu pes en l’ocupació, suposa l’excepció del sector industrial.

A nivell d’ocupacions, l’informe de l’OIT destaca un comportament no similar entre les economies desenvolupades i la UE en el seu conjunt en relació amb les tendències a nivell mundial. Així, mentre que en les economies desenvolupades i la UE en termes relatius decreixeran les ocupacions rutinàries, hi augmentaran lleument les manuals no rutinàries i fortament les no rutinàries-no manuals, a nivell mundial creixeran lleument les ocupacions rutinàries i moderadament les no rutinàries-no manuals i decreixeran moderadament les manuals no rutinàries.

Per la seva banda, l’OCDE constata com en la majoria dels països més d’una quarta part dels treballadors són ja professionals o tècnics de perfil alt. Per contra, les ocupacions de perfils mitjans i baixos mostren una evolució més complexa, encara que en conjunt han perdut pes.

Competències clau per al segle XXI

L’informe de l’OCDE destaca com en un context de creixent automatització de les tasques de baix perfil decreix la necessitat de fer tasques manuals o cognitives rutinàries, alhora que augmenta la demanda de competències relatives a la capacitat de processar informació i de fer tasques cognitives d’alt nivell.

Més enllà del domini de tasques professionals concretes, el mercat de treball del segle XXI requerirà d’altres competències transversals, com ara la comunicació i les relacions interpersonals, l’autogestió i la capacitat d’aprenentatge, totes elles necessàries en entorns incerts i en un mercat de treball en un procés de canvi continu.

Els resultats del PIACC (Programme for the International Assessment of Adult Competències), l’equivalent a PISA que té com a objectiu avaluar les competències de la població adulta, mostren un augment clar de les ocupacions associades a més competències en el procés de la informació i un descens clar de les ocupacions amb uns resultats competencials propers als més baixos. Amb tendència estable, les ocupacions amb un nivell competencial més baix i aquelles que se situen per sota de les millors puntuacions.

Empreses competents en la gestió de competències

Diagnòstics d’entitats com l’OCDE, l’OIT o la mateixa Unió Europea són referències obligades en les quals basar el marc general d’actuació de les organitzacions. Els reptes comuns en relació amb la globalització, un ús més elevat de les TIC, l’envelliment de la població o l’augment de la diversitat arriben a les organitzacions en forma d’internacionalització, automatització i gestió de la diversitat cultural i generacional dels equips de treball.

El debat iniciat als anys noranta sobre les mesures i polítiques en relació amb l’encaix entre oferta i demanda de treball es va centrar en la primera i en la necessitat de la seva formació i d’augmentar-ne el nivell. Encara a l’any 2012, la Comissió Europea en la seva comunicació Rethinking Education: Investing in skills for better soci-economic outcomes planteja la relació entre inversió en educació i formació dels països amb el seu creixement, productivitat i competitivitat. Tot i ser certa aquesta relació, i igualment vàlida a nivell de cada organització, avui el focus d’atenció se centra en els desequilibris en clau de competències i com els entorns de treball poden esdevenir espais de creixement competencial o, per contra, entorns que no ajudin al seu necessari manteniment i desenvolupament.

El repte de cada organització no és menor, ja que ha de ser capaç d’interpretar les tendències globals, establir la seva pròpia estratègia i crear polítiques concretes. En l’àmbit de la gestió de persones, això inclou explicitar les competències que requereix en les seves persones, ser capaç d’identificar-les, mantenir-les i fer que evolucionin en funció de noves necessitats i escenaris. Les competències de les organitzacions envers les competències de les seves persones són responsabilitats que les organitzacions d’èxit seran capaces de gestionar i, en qualsevol cas, cal recordar que la responsabilitat no es delega.