El gran impacte de la intel·ligència artificial: realitats, reptes i riscos
July 23, 2018 2:42 pm
La intel·ligència artificial i la humanitat són ja inseparables. Tenim intel·ligència artificial als nostres mòbils i ordinadors, però també a les ciutats, edificis, empreses… Els sistemes autònoms com els robots es mouen en entorns reals, a les cadenes de producció i, fins i tot, als hospitals, on assisteixen els metges en les operacions quirúrgiques.
La intel·ligència artificial, o IA, és una disciplina de la informàtica i l’enginyeria l’objectiu de la qual és la creació de sistemes intel·ligents –capaços d’aprendre i d’adaptar-se– prenent com a referència la intel·ligència humana.
Durant la sessió «El gran impacte de la intel·ligència artificial: realitats, reptes i riscos» del Programa de Continuïtat d’ESADE Alumni, Núria Agell va proporcionar una visió de la realitat existent i dels reptes que la intel·ligència artificial té plantejats tant des del punt de vista de les futures aplicacions com de les implicacions socials i humanes. Agell és directora del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences d’ESADE, especialista en les àrees de l’aprenentatge automàtic, el raonament difús, la decisió multicriteri i els models de consens.
La professora es va basar en les teories de Marvin Minsky (considerat un dels pares de la intel·ligència artificial) per definir la intel·ligència artificial com una branca de la ciència computacional que fa que les màquines facin coses que requereixen intel·ligència si les fa un humà. Té determinats objectius, com la recomanació, la interacció i l’adaptabilitat, la capacitat de prendre decisions o la resolució de problemes. «L’objectiu principal de la intel·ligència artificial és realitzar tasques no rutinàries, tasques que un humà no pot mecanitzar», especifica.
Evolució de la IA
Si fem un cronograma sobre l’evolució de la intel·ligència artificial, veurem que els inicis es remunten al 1943, quan Alan Turing va aconseguir –gràcies a un sistema de criptografia– descodificar missatges dels alemanys, la qual cosa va precipitar el final de la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquí, la intel·ligència de les màquines ha evolucionat de manera exponencial. El 1997 es va crear la primera màquina que va guanyar el campió mundial d’escacs Garri Kaspàrov; el 2002 es van crear els primers robots de servei, com el Roomba; finalment, el 2017, podem trobar robots sense supervisió i autodidactes, com l’AlphaGo Zero, capaç de generar estratègies d’escacs tan sols mirant els errors que ell mateix comet.
Però és ara quan s’està vivint una època d’eclosió, com demostren algunes dades, com que des del 2013 han augmentat un 4,5% les feines que requereixen coneixements de robòtica o intel·ligència artificial. Les inversions en startups basades en la intel·ligència artificial han crescut també exponencialment, de 589 milions de dòlars el 2012 a més de 5.000 milions de dòlars el 2016, segons la firma CB Insights.
I és que amb l’aparició del Big Data i la gran capacitat d’emmagatzematge de dades les màquines són capaces de fer tasques cada vegada més complexes. La quantitat ingent de dades disponible en l’actualitat permet crear noves tècniques o ampliar les connexions de xarxes neuronals artificials. Per tant, la importància d’aquestes màquines cada vegada és més gran.
Reptes i riscos
No obstant això, encara queden alguns reptes pendents perquè les màquines siguin més eficients. Un d’ells és la intel·ligència general: les màquines han de ser capaces de generar un concepte general a partir dels conceptes específics de què disposen. Un altre dels grans reptes són les formes de raonament, ja que els robots no tenen la capacitat resolutiva que posseeixen els humans pel que fa a alertes de perills: la seva precisió no és eficient en totes les situacions. També s’hauria de trobar una solució a problemes com ara la interactivitat, la creativitat o la capacitat d’empatitzar amb els humans, així com la supervisió de sistemes automàtics, com el cotxe autònom.
Apostar per la intel·ligència artificial també significa assumir riscos. I en aquest sentit les principals àrees afectades són l’ocupació, la privacitat, el biaix en els sistemes col·laboratius i els atacs cibernètics. La creació o la supressió de llocs de treball a partir de la introducció de les màquines és una preocupació constant. No obstant això, la professora Agell sosté que es tracta d’un tema incert. La poca regulació dels robots i la seva gran capacitat d’emmagatzematge de dades poden portar a envair la privacitat de les persones, recopilant i proporcionant dades a empreses sobre les preferències i necessitats de cada usuari. Això pot ser un problema a llarg termini, ja que les empreses poden emprar aquestes dades perquè les màquines recomanin productes més cars o altres interessos propis. A més, s’ha de tenir en compte el problema dels ciberatacs: amb l’aparició de les màquines i del Big Data, els hackers tenen més possibilitats d’accedir a les nostres dades. En aquest sentit, Agell és de l’opinió que la regulació i l’ètica són molt importants per fer un ús transparent i positiu de les màquines.