El millor de viure fora
January 24, 2018 1:08 pmMercedes Segura (Lic&MBA 90), professora associada d’ESADE, conferenciant i assessora en comunicació personal i oratòria per a directius, presenta ‘¡ME VOY!’, un llibre dirigit als professionals que han marxat fora i als que dubten de si fer-ho o no. A continuació, ens parla de la seva experiència.
Per a tots aquells que han decidit acceptar una feina fora de les seves fronteres, per als que ja viuen fora per raons laborals, i també per als que estan dubtant de si optar o no a una oferta laboral a una altra ciutat, és important sospesar detalladament tots els pros i els contres d’aquesta decisió. Es tracta d’un pas important, no només laboralment, ja que canviar de ciutat és sobretot un canvi de vida.
Abans de prendre una decisió, cal informar-se amb altres expatriats que hagin passat per experiències semblants. Els que ja ens hem mogut podem ajudar els que comencen l’aventura. És important —abans de llançar-se a un món desconegut— demanar informació sobre el lloc i la gent, sobretot el que ofereix i com encaixarà amb la meva personalitat. El fet que el clima no sigui tan bo com a Espanya, per exemple, no és raó suficient per descartar un lloc. Hi pot haver molts avantatges que ho compensin, com ara que el nivell de vida sigui alt, els horaris laborals raonables o bé que tingui una oferta sanitària i educativa de qualitat. En funció de si em trasllado sol, en parella o amb tota la família, les meves necessitats canviaran. Per a un professional amb fills petits, si el lloc i la ciutat ofereixen bons horaris que permetin la conciliació, aquesta circumstància pot pesar per sobre d’altres, com el clima.
Un cop allà, cal ser conscients que el primer any és el més difícil, ja que és el de l’adaptació. És preferible no comparar amb el que ja es coneix i estar obert a aprendre noves maneres de fer. I no refugiar-se en els estereotips; poden ser útils d’entrada, quan s’arriba a un nou destí que no es coneix, però acostumen a oferir una visió molt simplista d’una cultura. És cert que al principi es poden produir els anomenats xocs culturals: malentesos amb la persona que tens al davant, prendre com una grolleria el que per a l’altre és una mostra de respecte, malinterpretar com a fredor aparent en el tracte el que per als altres és cortesia cívica… És interessant recordar que cada cultura comporta una percepció de la realitat i pot tenir un altre punt de vista sobre un mateix tema. Voltaire deia: «Els prejudicis són la raó dels ximples».
En aquesta primera etapa, un bon consell és donar-se temps perquè la nova vida t’agradi i no precipitar-se jutjant o valorant el que se sent. Es necessita com a mínim un any per «aterrar», conèixer el barri en el qual s’ha triat viure, relacionar-se amb els companys de feina, començar a fer amics, decidir on fer les compres, on anar al gimnàs o com passar el cap de setmana… En una paraula, buscar les teves rutines. Cada ésser humà té les seves, des d’on prendre el cafè al matí fins a quin trajecte escollir per tornar de la feina en cotxe i evitar el trànsit. Quan ens traslladem a un nou destí, aquestes rutines es perden, per això, és important retrobar-les com més aviat millor, ja que això ajudarà l’expatriat a sentir-se bé.
S’ha escrit molt sobre els contres de viure fora: el xoc cultural, la manca d’adaptació, la nostàlgia, la síndrome de l’expatriat, la fuga de cervells… No obstant això, dels pros no se’n parla tant. Per animar els que dubten o reafirmar els que ja han pres la decisió d’acceptar una oferta fora, permeteu-me que us citi alguns aspectes positius de l’experiència:
– Desenvolupar la capacitat d’adaptació; tornar-se més flexible. Com més es canvia menys costa el següent canvi, cada vegada se n’abraça el nou amb més interès.
– El coneixement d’altres cultures, altres llengües, altres maneres de fer, altres persones… proporciona una riquesa que no té preu.
– Aquest enriquiment s’estendrà també a la parella i els fills. És cert que per a la parella el canvi pot suposar un sacrifici personal i laboral, però també una oportunitat de reforçar la seva relació i viure-la des d’una perspectiva diferent. Per als fills, és un regal en la seva formació el fet de poder viure una experiència d’aquest tipus.
– La possibilitat de reinventar-se, de tornar a començar, en molts aspectes. Es poden deixar de banda aspectes de la personalitat o la vida quotidiana amb els quals un ja no s’identifica.
– La percepció del temps viscut fora és molt més intensa, sovint per la temporalitat de la situació, per la novetat, pel canvi que suposa.
I, com a punt final, el més significatiu de viure fora, el que un recorda amb més intensitat i s’endú, són els amics que fa a cada lloc. Alfredo Bryce Echenique va dir: «La meva pàtria són els amics», quina gran veritat. Quan un surt fora, els amics es fan més ràpidament i s’aprofundeix en l’amistat més fàcilment. Els nous amics es converteixen en amics íntims i gairebé en família en molt menys temps del que es necessitaria al lloc d’origen. Això és màgic, un dels regals que ofereix viure fora. No s’ha de tenir por a moure’s; si estem oberts al canvi, podem ser feliços a qualsevol lloc. Bon viatge!