El silenci dels anyells

Xavier Ferrás, professor del Departament d’Operacions, Innovació i Data Sciences a ESADE

La tecnologia 5G significa la «cinquena generació» de telefonia mòbil, un nou sistema de transmissió i distribució cel·lular de les comunicacions mòbils amb ones de molt alta freqüència que generen una velocitat de transmissió de dades 100 vegades superior a l’actual, amb una latència (retard) inferior a 1 ms. Això permet transmetre dades en massa, gairebé sense retard en la transmissió.

L’arquitectura de xarxes 5G és la nova autopista de la informació, la plataforma que habilitarà aplicacions disruptives com les smart cities, els vehicles autoconduïts, la realitat virtual immersiva o bona part dels desplegaments en intel·ligència artificial. Durant el MWC de Barcelona, ​​l’Hospital Clínic va realitzar la primera intervenció quirúrgica a distància en un quiròfan 5G controlat remotament. En aquest tipus d’aplicacions, és evident que la immediatesa (inexistència de retard) entre les operacions i la informació de quiròfan i la resposta d’un cirurgià remot és absolutament crítica.

Huawei és una de les empreses líders al món en 5G. Fundada per un enginyer militar xinès el 1987, avui compta amb més de 170.000 empleats i 21 centres de R+D desplegats per tot el món. Opera a 170 països i és proveïdora d’equips de xarxes en 45 de les 50 principals operadores telefòniques del món. El 2018 va superar Apple com la segona empresa fabricant de smartphones, i avui només és batuda per Samsung al segment de telèfons mòbils.

En un context de globalització a l’ús, Huawei seria només l’enèsim competidor xinès que entra a l’estratosfera de la competitivitat internacional en els darrers anys. Però la globalització ha mutat en uns pocs mesos. La detenció de la directora financera de Huawei al Canadà a instàncies del govern nord-americà només és la punta de l’iceberg de la nova Guerra Freda, que tindrà dos protagonistes (EUA i la Xina), un camp de batalla (la tecnologia) i un espectador atònit (Europa). El tecnonacionalisme xinès s’ha revelat com un model d’èxit que portarà el país del drac a executar la meitat de l’R+D mundial en pocs anys. I no són les empreses xineses les que entren als mercats globals: és el sistema xinès en el seu conjunt. Són els conglomerats publicoprivats xinesos, impulsats amb disciplina asiàtica, plans quinquennals autocràtics, tecnocràcia big data i tecnologia de frontera, els que conquisten els mercats mundials. Les velles democràcies liberals semblen fràgils davant les colossals dimensions del drac, el seu apparatxik intern afinat i la seva visió geoestratègica emparada en el domini tecnològic.

Les preguntes que sorgeixen no són banals. Si la tecnologia 5G és la plataforma de dades de sistemes crítics —com el control algorítmic del trànsit d’una ciutat, el flux d’informació d’un hospital amb quiròfans distribuïts, els sistemes de presa de decisions d’un banc global o les bases de dades de’nformació ciutadana— i totes aquestes xarxes (o part d’elles) estan suportades per empreses com Huawei, ¿poden estar aquests sistemes crítics en mans del govern xinès gràcies a portes ocultes del darrere (back doors) encriptades que portin directament a una llunyana habitació de l’Exèrcit d’Alliberament Xinès? Poden el teu automòbil, el teu ordinador personal, els teus registres mèdics, les teves xarxes socials o els sistemes de control de la teva empresa ser hackejats des de Beijing, com afirma Trump?

Els EUA han iniciat un procediment legislatiu per impedir la compra de sistemes de Huawei per part d’agències federals per tal de prevenir possibles casos d’espionatge. Huawei ha portat l’assumpte als tribunals de Texas. Contramesures comercials contra els EUA i el Canadà han estat preses per la Xina. Diplomàtics americans intenten convèncer els seus aliats europeus que bloquegin les compres de Huawei i d’altres gegants xinesos com ZTE. Sembla ciència ficció, però no em sorprenen els dubtes, les respostes (amb episodis dignes d’una nova Guerra Freda) i la involució de l’Amèrica de Trump davant la ràpida colonització tecnològica xinesa (tot i que potser fins ara les portes del darrere en equips electrònics portaven a Washington…). Tampoc em sorprèn l’escalada de tensió que s’està produint (el ministre d’Exteriors xinès acaba de dir que no es comportaran com a «anyells silenciosos» davant la batalla legal iniciada pels EUA). El que em sorprèn és la ingenuïtat i la paràlisi europea. La manca d’urgència i lideratge en els processos d’integració. La manca de visió estratègica continental i la debilitat del debat a Europa sobre la necessitat de dotar-nos de sobirania tecnològica. La Xina no es comportarà com un conjunt d’anyells silenciosos. Però, sense iniciativa, el silenci dels anyells serà finalment la cançó de bressol dels europeus.

Article publicat a ESADEKnowledge.