Indústria 4.0
April 27, 2018 3:36 pm
La indústria 4.0 es percep no com el futur, sinó com una realitat necessària en un món canviant, de la mà dels avenços tecnològics per avançar cap a la competitivitat i la sostenibilitat.
Segons el professor i investigador d’ESADE, Carles Roig (MIM 87): «Encara que sembli obvi, indústria 4.0 és indústria i no una altra cosa, és reevolució i no revolució».
El sector industrial ha viscut en les darreres dècades a Occident, en general, una descapitalització del seu pes relatiu al PIB. S’han buscat menys costos en altres localitzacions i s’han generat processos com l’outsourcing i l’offshoring. «Tot d’una ens hem adonat –explica Roig– que se’ns havia anat la mà amb un sector que té múltiples avantatges per a les economies nacionals». Avantatges com que és el sector que millor permet el control de la inflació, el que referma la balança del comerç exterior, el que està més lligat a la innovació i el que més contribució té en la gestió mediambiental.
Davant d’aquesta alerta, a partir del 2005 alguns països van començar a replantejar-se els seus models industrials. I aquests models estan avançant amb tècniques desenvolupades amb èxit per les empreses digitals, com ara la gestió adequada de dades, col·locar el client enmig de tot, connectar l’oferta i la demanda o la senzillesa en la gestió. Perquè, segons va indicar, «les noves formes d’indústria requereixen de noves formes d’intel·ligència».
Així neix la indústria 4.0, basada en tres elements no nous però que amb la revolució tecnològica s’acceleren i impacten: el Big Data, l’Internet de les coses (connectivitat) i les tecnologies additives (robòtica, etc.). Aquests tres elements tenen com a objectiu millorar l’eficiència, governar millor les cadenes de subministrament i generar nous models de negoci: «Coses que abans no es podien fer, movent-nos d’allò tàctic a allò pràctic».
Noves competències
Amb aquests elements i objectius, la indústria 4.0 necessita d’una sèrie de competències que passen per aprendre a interactuar, sobretot amb el client. Aquesta interacció obliga a ser àgil i flexible i aportar una capacitat de resposta per reaccionar als canvis. A més, tot això s’emmarca dins de la innovació en tots els àmbits i aspectes. I, finalment, Carles Roig afegeix la competència que ell considera més important: «Aprendre a col·laborar; sense aprendre a generar relacions, la indústria 4.0 no és res».
El primer dilema ve de triar entre estratègia o client. «Evidentment hi ha molts grisos entre tots dos, però cal saber adaptar-se a la realitat del client, cal tenir l’enfocament en el client. I és que costa molt col·locar el client al mig, tot simplificant la complexitat», confirma Roig.
I perquè una indústria 4.0 avanci en aquesta estratègia de cara al client, segons el professor, «ha de generar solucions d’acord amb les necessitats». Per a això, es fa imprescindible un disseny i una governança de l’empresa enfocats cap a la cadena de valor, cap a la cadena de subministrament, amb nous criteris de selecció, gestió i col·laboració amb proveïdors.
Així doncs, la indústria 4.0 recolza sobre una sèrie de pilars bàsics. El primer són els processos de regionalització industrial basats en l’experiència, la tradició i el lideratge en certs sectors. El segon seria que, atès que la manufactura intensiva segueix buscant localitzacions de baix cost, la indústria ha de ser d’alta qualitat i valor afegit, de proximitat. El tercer seria el desenvolupament de nous atributs dels membres de la cadena de subministrament, exigit per la complexitat de l’entorn i les oportunitats que ofereix la globalització.
Els camps d’actuació de la indústria 4.0 s’estan enfocant cap a les energies netes, els sistemes de transport intel·ligent, la producció i el consum sostenibles, l’ús sostenible de recursos naturals i les ciutats i les llars intel·ligents.
Les companyies que vulguin anar en aquesta línia han de definir l’abast i el sentit d’aquest canvi avaluant la seva maduresa, creant un entorn de treball obert a l’aprenentatge i l’error, definint competències per desenvolupar –tant internes com dels proveïdors–, reclutant i gestionant talent multidisciplinari, construint una xarxa òptima de proveïdors i de partners, amb tecnologies testades, adoptant habilitats de gestió d’aquesta xarxa i sempre realitzant proves pilot per validar els resultats abans de sistematitzar.