Les vuit D de la nova economia i sis megatendències a tenir en compte per al 2021 que ha accelerat la COVID-19

Estem assistint actualment a una transformació ràpida i silenciosa del món que ens envolta, a un canvi de paradigma en el qual les tecnologies facilitadores, impulsades per l’internet de les coses i la intel·ligència artificial, estan conduint a la creació de nous productes, nous serveis i noves relacions amb els clients, sense que siguem realment conscients de la seva magnitud.

Les màquines s’estan tornant més intel·ligents, estan començant a comunicar-se entre elles i, el que és més important, estan començant a interactuar amb nosaltres a través dels nostres sentits. Ja són capaces d’imprimir productes en 3D, i fins i tot d’encarregar-se del nostre confort personal o de les nostres factures domèstiques. Ja tenim bombetes led intel·ligents que poden connectar-se a Internet i assegurar un 100% d’il·luminació estalviant fins a un 90% d’energia, gràcies als sensors integrats que posseeixen. Es va imaginar Thomas Alva Edison que algun dia les bombetes es tornarien intel·ligents?

Mirem cap a on mirem podem observar una transformació digital massiva en marxa. El 90% de les dades generades en els darrers 100 anys han estat recopilades en els dos últims.

A principis del 2020, mentre els utòpics, distòpics i possibilistes tractàvem de posar-nos d’acord sobre com haurien de ser els líders i les empreses del futur per competir en la Quarta Revolució Industrial, amb el seu conegut entorn digital i VUCA i el canvi com a única constant, va irrompre el Coronavirus SARS-CoV-2, que es va anar estenent letalment pel món, paralitzant una gran part de l’activitat social i econòmica fins avui, provocant la disrupció més gran des de la Segona Guerra Mundial i ficant-nos a tots en el context més VUCA2 que puguem recordar.

Aquesta pandèmia tindrà un impacte en el que els economistes anomenem crípticament “la primera derivada”, és a dir, l’impacte és en la velocitat del canvi, més que no pas en el canvi mateix. Una acceleració del canvi amb la qual Felice, Laborda i molts altres acadèmics coincidim, un canvi exponencial encara més accelerat. El futur arribarà abans del que ens pensàvem, en haver-se esvaït la barrera psicològica reactiva al canvi digital en moltes mentalitats conservadores.

Les vuit D de la nova economia

De moment, una gran part de les ciències i tecnologies emergents es basen en la digitalització —impulsada per la COVID-19 i que té uns efectes disruptius—. El poder computacional s’està duplicant cada 18 mesos sense cap increment de costos, mentre la integració i miniaturització electrònica s’està massificant. Això està provocant nombroses disrupcions en tots els sectors econòmics, però també està provocant l’afebliment de les barreres socioeconòmiques. El paradigma de la nostra nova societat i economia digitals es caracteritza per vuit D que constitueixen el motor que està desenvolupant la nova economia i transformant el món dels negocis:

• Digitalització: tot el que es digitalitza queda integrat en el creixement exponencial del poder computacional, i això difumina les fronteres entre el que és físic i el que és digital, a més de multiplicar les oportunitats de nous ingressos i de producció de valor afegit. La informació digital és de molt fàcil accés, posada en comú i distribució. Així que alguna cosa pot ser transformada en números —des de la música fins a la tecnologia— es converteix en tecnologia basada en la informació i pot ser difosa de manera viral a la velocitat d’Internet.
• Decepció: les primeres fases de la digitalització resulten decebedores perquè, com tots els canvis exponencials, les corbes de qualitat i de valor de mercat arrenquen molt planes, per sota dels sistemes tradicionals, per la qual cosa resulta difícil esbrinar el seu potencial. Això oculta la percepció del seu poder disruptiu i del seu futur desenvolupament.
• Disrupció: tot el que es digitalitza converteix automàticament els dispositius anteriors en obsolets i de baix rendiment. Quan les noves tecnologies superen les tradicionals quant a rendiment funcional i en valor de cara al client, obren nous mercats que desestabilitzen els mercats existents.
• Desmonetització: els diners tendeixen a desaparèixer de l’equació a mesura que la tecnologia es torna més barata, sovint fins al punt de fer-se gairebé gratuïta. Un bon exemple d’això és el que ha passat al mercat musical: ja podem descarregar cada mes un nombre gairebé infinit de cançons per menys del que costava un CD fa només deu anys. Fa només 20 anys, tenir aparells que cobrissin les funcions bàsiques dels telèfons intel·ligents d’avui dia (integració de GPS, mapes, correu electrònic, vídeo, fotografia, reproducció de música, videoconferències, enciclopèdia, videojocs, etc.) podia costar milers de vegades el seu valor actual, a més de centuplicar el seu consum energètic. Els consumidors actuals paguen amb les seves dades totes les aplicacions gratuïtes i serveis que fan servir.
• Desmaterialització: la miniaturització i virtualització de nombrosos productes i serveis físics està sent substituïda per alternatives immaterials, la qual cosa suprimeix la necessitat de nombrosos aparells especialitzats. Ja no necessitem reproductors específics de música o vídeos, ni aparells de GPS o mapes. Els telèfons intel·ligents incorporen cada vegada més nanotecnologia pel mateix preu. En breu, seran capaços de mesurar la nostra temperatura i pressió sanguínia, i algun dia també ens diagnosticaran malalties.
• Democratització: tan bon punt una cosa és digitalitzada, cada vegada més persones hi tenen accés  gràcies a Internet i a les tecnologies de la comunicació. Això ha provocat que alguns intermediaris poderosos i fins i tot governs perdin la seva capacitat de control, en la mesura en què les poderoses noves tecnologies ja no són una exclusiva dels Estats, corporacions o milionaris, sinó que cada vegada són més accessibles per a les persones amb menor poder adquisitiu que viuen als llocs més remots.
• Descentralització: la computació al núvol, els blockchains i els crowd resources o recursos col·lectius, estan trencant moltes barreres organitzacionals, eliminant les distàncies físiques i horitzontalitzant organitzacions fins ara fortament jerarquitzades.
• Descarbonització: la substitució del consum de combustibles fòssils per energies verdes i renovables, la reducció de la nostra petjada de carboni, l’eliminació de plàstics i residus i l’economia circular constitueixen factors claus quant a la lluita contra el canvi climàtic.

Si plantegem totes aquestes D com els punts cardinals del mapa del futur, convé conèixer-los bé abans de triar el nostre camí. Representen el nou context de gestió dels executius i de competitivitat de les empreses. El coneixement de les vuit D pot ajudar els líders empresarials a portar el timó del desenvolupament exponencial en aquesta nova era de la digitalització, de la qual encara ens falten mapes. Ens poden facilitar les nostres metes, però també suposen desafiaments que hem de superar al llarg del periple.

Sis megatendències que cal tenir en compte

Tard o d’hora, deixarem de parlar de la digitalització, de la mateixa manera que ja no parlem de com d’innovadora que va ser l’electrificació. Segurament passarem a centrar la nostra atenció en la creixent tendència de l’smartization dels models, productes, serveis i processos empresarials a mesura que es vagin fent cada vegada més intel·ligents i autònoms mitjançant la introducció de la IA. Quant als consumidors i clients, estan cridats a exercir un paper important en aquesta Quarta Revolució Industrial, perquè les tecnologies i innovacions digitals conduiran a la creació d’una economia compartida basada en la mobilitat. També podem destacar sis megatendències en aquest sentit mereixedores de seguiment:

1. Potència de computació cada vegada més ràpida i barata, que està impulsant el desenvolupament exponencial.
2. Miniaturització i interaccions entre components i sensors microelectrònics, promoguda per la indústria dels telèfons mòbils, que ven anualment centenars de milions d’unitats.
3. Socialització de l’energia, gràcies a la creixent massificació de l’electricitat solar.
4. Generalització de l’emmagatzematge energètic en bateries elèctriques.
5. Expiració de patents claus.
6. Generalització d’aliances corporatives entorn de la deep tech, on la ciència i l’enginyeria es fonen amb els negocis.

Durant la crisi, la majoria de companyies hauran experimentat intensivament amb les aplicacions digitals i les tecnologies facilitadores, i moltes d’elles començaran a permetre als sistemes d’IA prendre el control de decisions complexes, predir comportaments humans, reconèixer imatges, analitzar en temps real ingents quantitats de dades desestructurades generades a Internet, automatitzar processos, implementar aplicacions RPA, chatbots, assistents de veu, etc., mitjançant l’aprenentatge automàtic, que s’adapta i millora continuadament amb una escalabilitat el cost marginal de la qual tendeix a zero. Un estudi publicat a la Harvard Business Review, ha demostrat que les empreses augmentades, on les persones i la IA col·laboren en harmonia, milloren el seu rendiment fins a 6,5 vegades respecte de la resta de companyies.

Per competir en aquest entorn VUCA cada vegada més ràpid, la màxima de Peter Drucker es fa més rellevant que mai: “la millor manera de predir el futur és crear-lo”. Serà un futur augmentat habilitat per la IA i l’Internet de Tot (IdT), on la tecnologia i les persones uneixen forces i, en fer-ho, es complementen i les persones augmenten les seves capacitats i habilitats.