Tecnologia i COVID-19
July 1, 2020 3:52 pm
«Hi ha dècades en què no passa res i setmanes en què passen dècades» (Vladímir Ílitx Uliànov, àlies Lenin)
Per Manuel Bruscas (Lic&MBA 98), cofundador de BcnAnalytics, coautor del llibre Los tomates de verdad son feos i VP Product & Insights a Qustodio
Escric aquestes línies amb el ressò de la COVID-19 encara molt present. Prop de 500.000 persones han mort per culpa del virus SARS-CoV-2, l’economia mundial s’ha ensorrat i milions de famílies i empreses afronten un panorama desolador. Hi ha moltes incògnites sobre quan i com podrem girar full als efectes d’aquesta terrible pandèmia. El ventall de prediccions va des d’una llarga travessia del desert fins a la hipòtesi d’un ressorgiment similar al que es va viure després de la Pesta Negra i que va donar origen al Renaixement. El futur no està escrit i —com bé apunta Yuval Noah Harari— dependrà en gran manera de les decisions que governs, ciutadans, empreses i societat en el seu conjunt prenguem en els propers mesos. Soc dels que pensa que aquest futur que hem d’escriure pot i ha de recolzar-se en la tecnologia, ja que el progrés humà ha estat impulsat gairebé sempre per avenços tecnològics. No obstant això, soc també conscient que al llarg de la història el mal ús de la tecnologia ha estat responsable d’atrocitats que no podem obviar.
En aquest article, pretenc, en primer lloc, reflexionar sobre el paper que les anomenades «tecnologies digitals» han jugat durant els mesos de confinament. En una segona part d’aquest article, apuntaré algunes reflexions sobre la digitalització en el món post-COVID.
La tecnologia (digital) durant la COVID-19
Satya Nadella (CEO de Microsoft) assenyalava en una recent entrevista que en els dos primers mesos de confinament havíem viscut una transformació digital equivalent a dos anys. Tot i que la reflexió de Nadella feia referència al negoci de Microsoft, és fàcil extrapolar les seves paraules al conjunt de la societat: durant el confinament tots ens hem vist obligats, en major o menor mesura, a recórrer de manera intensiva a les plataformes digitals per comprar, aprendre, treballar o comunicar-nos. Repassem a continuació aquells aspectes digitals que han estat més rellevants durant aquest convuls període.
1. La hiperconnexió. Des de l’inici del confinament l’ús d’Internet ha augmentat fins a un 60% als països de l’OCDE (imaginem per un moment si un increment semblant hagués succeït en altres serveis bàsics com la llum o l’aigua). Com bé assenyalava The New York Times en la seva edició del passat 31 de març: «El coronavirus ha acabat amb el debat sobre el temps que passem davant de les pantalles. Les pantalles han guanyat». Aquest augment en el temps de connexió no ha succeït únicament a través dels dispositius mòbils (smartphones), sinó que també hem vist un ressorgir de «vells dispositius» com els ordinadors de taula, així com la consolidació d’altres pantalles com els televisors intel·ligents (smart TV). En aquest període d’hiperconnexió les grans protagonistes han estat les aplicacions i eines que permeten realitzar videotrucades o videoxats (Zoom, Google Duo, House Party, etc.). I és que en aquestes setmanes de distanciament social, estar connectats «digitalment» s’ha convertit en la nostra finestra al món. Volíem (i volem) seguir en contacte amb els nostres éssers estimats i veure’ns les cares, encara que fos a través d’una pantalla. Durant les videotrucades hem compartit les nostres receptes més saboroses, hem begut, hem cantat i ballat, i fins i tot hem mostrat el nostre costat més humà en forma de llàgrimes. Però en aquesta etapa d’hiperconnexió també hem estat hiperconnectats al (tele)treball.
2. Teletreball i transformació digital a les empreses. El que semblava impossible s’ha naturalitzat i treballar des de casa s’ha convertit en una cosa habitual per a moltes persones. El nou paradigma que les empreses de desenvolupament de software feia temps que abraçaven s’ha estès a altres sectors: organitzacions molt tradicionals han començat a utilitzar videotrucades i eines col·laboratives com Slack per poder continuar amb la seva activitat. És més, moltes d’aquestes empreses han decidit que, ara sí, convé prendre molt seriosament la transformació digital (més enllà del teletreball). Els plans digitals han proliferat en àmbits tan diversos com l’automatització de processos interns o la gestió de la relació amb els clients.
3. Escoles tancades, menors hiperconnectats. La hiperconnexió també ha arribat als nostres menors: segons un estudi de l’empresa Qustodio, l’activitat online dels menors espanyols va créixer un 180% en la primera setmana en què les escoles van estar tancades. Xifres similars es repeteixen a tots els països on els menors no han pogut anar presencialment als centres educatius. En què han emprat els menors aquest temps en línia addicional? Una petita part d’aquest temps l’han ocupat les classes en línia. No obstant això, l’educació en línia no ha substituït completament el temps que abans del confinament els nostres menors passaven als centres educatius. Segons es desprèn d’aquest mateix estudi de Qustodio, han estat Youtube i Tik Tok les plataformes que en major mesura han captat l’atenció dels nostres menors.
4. La compra en línia. Abans del confinament les vendes en línia a Europa i els Estats Units creixien entre un 20 i un 40% en termes interanuals. Doncs bé, durant els mesos de pandèmia el creixement interanual ha arribat a un 200%. Una acceleració que han liderat els gegants del comerç electrònic com Amazon o Alibaba. En el cas d’aquesta última, les dades són realment impressionants: durant la pandèmia, InTime —la cadena de grans magatzems del grup Alibaba— ha vist com el 20% de totes les seves vendes es produïen en línia gràcies en part a diferents iniciatives com ara «sessions en directe» (livestreaming), en què els espectadors poden comprar els articles que apareixen en aquests directes. Més enllà del cas Alibaba, una anàlisi més detallada revela que la compra d’articles de primera necessitat ha estat la protagonista durant els mesos de pandèmia. Però també hem observat alguns fenòmens curiosos.
4BIS. La compra en línia… a les botigues de barri. El petit comerç també ha viscut un procés de digitalització exprés i les petites botigues de barri o fins i tot els mercats municipals s’han habituat a gestionar comandes a través de WhatsApp i fins i tot s’han efectuat videotrucades per mostrar el producte fresc i que el comprador triï.
5. Sèries, pel·lícules, streaming. En els darrers anys, el consum de televisió ja havia patit una transformació dràstica i el consum no lineal a través de plataformes com Netflix, HBO o Disney+ s’havia convertit en una cosa habitual a les cases de mig món. Aquests mesos de confinament no han fet sinó apuntalar aquesta tendència. La batalla per la nostra atenció s’està agreujant, ja que el nombre de plataformes en línia no deixa de créixer. Convé recordar les paraules que Reed Hastings (cofundador de Netflix) va pronunciar fa ja un temps: «Nosaltres competim amb la son… i això són moltes hores».
6. Un món Black Mirror? Des de l’inici de la pandèmia s’han desenvolupat a diversos països aplicacions mòbils perquè els ciutadans puguem indicar si presentem els símptomes de la COVID-19. La gran majoria d’aquestes apps neixen amb un objectiu molt noble: ajudar que puguem mitigar els efectes del temut virus, però són aplicacions que acumulen moltes dades personals dels usuaris i fins i tot en rastregen de manera permanent la localització. Això ha fet revifar el debat sobre privacitat i seguretat.
En resum, el virus ha canviat certs patrons de consum, ha reconfigurat parcialment les nostres prioritats i ha accelerat una transformació digital que molts portaven predient molt de temps. Durant la pandèmia hem trencat regles no escrites i fins a cert punt ens hem adaptat com bonament hem pogut. Seran aquests canvis digitals irreversibles o tornarem de manera gradual als nostres hàbits tradicionals?
La tecnologia en l’era post COVID-19
«No és l’espècie més forta la que sobreviu, tampoc la més intel·ligent. L’espècie que sobreviu és aquella que s’adapta millor al canvi» (Charles Darwin).
La digitalització exprés viscuda els darrers mesos dibuixa un món més connectat, però encara ple d’incògnites i imprevistos. L’adaptació a un món cada vegada més digital sembla inevitable, però això no vol dir que posar-se l’etiqueta «digital» sigui garantia de res. Un exemple recent és el d’Airbnb, una empresa digital que va canviar les regles del sector dels allotjaments i que, després de l’inici del confinament, va haver d’anunciar l’acomiadament del 25% de la plantilla (un total de 1.900 persones). Per contra, algunes empreses industrials i poc digitals han esquivat la pandèmia de manera formidable. És moment, doncs, de reflexionar sobre quins aspectes de la digitalització són més rellevants en el futur immediat.
1. Fusió online i offline. L’any 2019, abans de la pandèmia, la venda en línia ja representava al voltant del 10% de totes les vendes del sector retail (comerç al detall). No obstant això, aquestes dades subestimen el veritable impacte de la digitalització: què passa quan un client visita el web de, per exemple, una marca de moda per informar-se de la nova col·lecció o de la botiga més propera i acaba comprant uns pantalons a la botiga física d’aquesta mateixa marca? Com considerem aquesta compra? ¿Offline? ¿Online? Convé recordar que, en alguns sectors, la meitat de les compres en botigues físiques venen precedides d’una visita al web d’aquesta empresa. Sigui com sigui, durant el confinament els nostres hàbits de compra s’han tornat encara més digitals i, per tant, és d’esperar que aquesta fusió dels mons online i offline (físic) anirà in crescendo. De fet, molts establiments i centres comercials corren el risc de desaparèixer si no ofereixen alguna cosa atractiva als seus clients: en un món en què la por al virus segueix present, per què hem d’entrar en una botiga per comprar un article que podem adquirir via online? Per sobreviure, els establiments físics hauran d’adaptar-se i diferenciar-se (en la majoria dels casos la conveniència juga a favor del món online). Quines estratègies poden seguir les botigues físiques? Algunes intentaran convertir-se en brand cathedrals (catedrals de les marques). Altres botigues apostaran per incorporar tecnologia i pantalles per millorar l’experiència dels seus clients (encara que incorporar tecnologia sense més pot alienar molts clients). I altres botigues es faran fortes amb l’atenció personal: un somriure al pagar, un «bon dia» o la clàssica frase escoltada tantes vegades als mercats municipals («que gran està el teu fill») poden convertir-se en la millor eina de fidelització. D’altra banda, convindrà tenir molt present l’evolució digital del comerç a la Xina, ja que, contra el que molts puguin pensar, el gegant asiàtic està marcant la pauta en aquest terreny.
2. Més dades, més anàlisis. Des de fa uns anys el Big Data i l’anàlisi de dades s’han convertit en companys inseparables de la digitalització: en el món digital gairebé tot es pot mesurar i, per tant, analitzar el comportament per prendre millors decisions es converteix en un avantatge competitiu. L’explotació d’aquestes dades s’ha vist realçada amb l’ús de models predictius i algoritmes basats en machine learning i deep learning. L’èxit d’empreses com Google, Facebook, Netflix o Amazon pot explicar-se en gran manera per l’anàlisi predictiva que fan de la nostra activitat. Com hem assenyalat anteriorment, en l’era post COVID-19 la digitalització serà cada vegada més intensa i seguirem passant moltes hores davant de les pantalles. Per tant, invertir en l’anàlisi de dades serà crític per a la supervivència de qualsevol negoci. L’altra cara de la moneda és que ens enfrontem a una batalla cruenta per captar la nostra atenció. Sobre aquest assumpte tornarem a parlar més endavant.
3. Evolució del teletreball. En una entrevista recent a La Vanguardia, Nicholas Bloom, professor d’Economia a Stanford, reflexionava sobre el teletreball: «No és tan bo per a la innovació perquè és massa bo per a la productivitat. La conversa de pantalla no permet les voltes necessàries per comunicar-se de veritat: és massa directa (…) El teletreball no permet aquesta xerrada informal a l’oficina que propicia la creativitat i la disrupció creativa». En el fons, Bloom ens està advertint que no podem ignorar la importància de la socialització. El teletreball és ja imparable i empreses com Twitter, Square o Slack han anunciat que oferiran la possibilitat de teletreballar de manera permanent. No obstant això, les eines que utilitzem per teletreballar hauran d’evolucionar per assegurar que aquest efecte negatiu en la innovació que assenyala Bloom no faci que algunes empreses facin un pas enrere o es qüestionin el teletreball.
4. Entorns àgils. Les empreses per al desenvolupament de producte digital (per exemple Spotify) han fet de les metodologies àgils i scrum els seus senyals d’identitat: petits equips interdisciplinaris amb una única missió i capaços de millorar «el producte» de forma contínua. Aquesta manera de treballar no és exclusiva ni de bon tros dels entorns digitals i té dècades d’antiguitat (lean management). No obstant això, les empreses tradicionals farien bé d’aprendre d’aquestes empreses digitals per plantejar iteracions ràpides i aprenentatges continus en entorns d’alta inestabilitat com el que ara afrontem. Un pla estratègic massa rígid pot conduir al precipici. I, com bé ens va ensenyar Nassim Nicholas Taleb, ser antifràgil és l’única manera de fer front a les disrupcions que han de venir.
5. La tecnologia obrirà noves oportunitats. Com ha passat en altres períodes de la història, aquesta pandèmia ens està obligant a trencar esquemes mentals i pensar de forma diferent (thinking out of the box). És d’esperar que aquests nous marcs mentals donin peu a moltes bones idees que, a més, es podran beneficiar d’avenços en camps tan diversos com la realitat virtual, el blockchain, la neurociència, el reconeixement facial o la biotecnologia. No obstant això, perquè aquestes oportunitats tinguin sentit, s’hauran de centrar en solucionar problemes concrets del nostre dia a dia. Per exemple, en els primers mesos post-COVID, amb la por encara latent, una cosa tan bàsica com la higiene i la neteja poden convertir-se en alguns sectors en el principal criteri a l’hora de triar un producte o servei.
6. Cap a nous models d’educació. La incertesa sobre quan i com els menors podran tornar als centres educatius vol dir que l’educació en línia seguirà sent rellevant en els propers mesos. De fet, molt abans de la pandèmia alguns models educatius online havien mostrat el seu potencial: des de Khan Academy a aplicacions per a idiomes (Duolingo) o matemàtiques (Smartick). No obstant això, alguns experts adverteixen que durant els mesos de confinament l’aprenentatge d’alguns estudiants es va veure severament perjudicat. I és que no podem oblidar que l’educació presencial segueix sent fonamental, per exemple, per fomentar l’empatia, la socialització o la cocreació. Haurem de buscar fórmules que combinin on i off; fórmules que a més assegurin que les famílies amb menys recursos no queden excloses perquè, per exemple, no compten amb dispositius digitals. En aquest sentit, les primeres dades provinents dels Estats Units no són molt favorables: segons va publicar The New York Times el passat 5 de juny, les famílies pobres han estat els que han patit un perjudici més gran en la seva educació durant el període de confinament. El risc d’una bretxa digital més gran és una cosa a tenir molt en compte.
7. Humanitzar la tecnologia, posar en valor l’ètica. Durant el confinament hem redescobert la importància d’un somriure, el poder d’una cançó o l’emoció que genera un aplaudiment col·lectiu mentre sortim al balcó. La tecnologia ens ha ajudat a seguir en contacte amb els nostres éssers estimats i companys de treball, però els humans seguim necessitant el contacte amb altres humans perquè els nostres cors s’encenguin. Així que la digitalització necessitarà una injecció d’humanisme si no volem un futur algorítmicament perfecte però sense emocions. També haurem de posar sobre la taula les conseqüències negatives que l’ús de la tecnologia pot comportar a la nostra societat.
Com escrivia al principi d’aquest article, el futur està per escriure i a nosaltres ens correspon omplir les pàgines, aquestes pàgines, de somnis i somriures. Perquè com va escriure el cantant Robe: