Viure amb entusiasme

July 27, 2016 11:56 am

El Servei de Carreres Professionals d’ESADE Alumni va realitzar la sessió de cloenda del curs 2015-2016 amb la presència del conegut conferenciant i formador Victor Küppers, amb un gran èxit de públic.

Marta Cercós (Lic&MBA 96), responsable del Servei de Carreres Professionals d’ESADE Alumni, va ser l’encarregada de donar la benvinguda i va fer la presentació de l’acte: «Des d’ESADE Alumni compartim la visió optimista de la vida de Victor Küppers. És important dedicar temps per pensar en la nostra vida i futur, dedicar temps al que ens importa i revisar els nostres valors. Per acompanyar-vos a revisar i impulsar la vostra carrera professional estem a la vostra disposició al Servei de Carreres Professionals. Penseu en nosaltres també com a medicina preventiva, per a una revisió anual», va comentar. Sobre Victor Küppers, va explicar que és una persona generosa que aplica el que predica: «El que diferencia els cracks dels chusqueros és l’actitud, i ell és un crack».

La felicitat com a estat natural

Küppers és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i doctor en Humanitats. Treballa com a formador i conferenciant i dóna classes de Direcció Comercial a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat de Barcelona.
«Em dedico a la formació per vocació, és una feina fantàstica. No sóc un expert ni tinc la capacitat d’investigar o crear coses noves; em limito a llegir els experts, copiar les idees que m’agraden i transmetre-les. El meu àmbit de treball és la psicologia positiva: què fan les persones positives? Hi reflexionarem, encara que tot el que explicaré ja ho sabeu», va dir als assistents. Però quan Küppers parla de l’entusiasme ho fa amb entusiasme i la seva actitud és el millor exemple.
L’estat normal d’una persona sana és la felicitat, encara que no l’habitual. Per Küppers, la majoria de nosaltres ens hem resignat a no viure amb alegria, encara que tots ens ho mereixem: «Hi ha persones que al cap de dos o tres segons de conèixer-les pensem “visca, visca i visca!”. I n’hi ha d’altres que al conèixer-les simplement pensem “visca”. En aquest sentit, som com bombetes, transmetem emocions. I hi ha persones que van xutades per la vida i altres van foses», va comentar.

Aprenguem a ser persones alegres

Però, tot i que l’entorn no ajudi, l’estat d’ànim es treballa per tenir una bona actitud. Podem aprendre a ser alegres, posar-hi il·lusió a les coses petites, relativitzar els problemes, ser agraïts i amables, i cada dia se’ns presenten 300 oportunitats per fer-ho. «Per descomptat hi ha una part genètica que influeix, però a partir d’aquí és la nostra responsabilitat lluitar cada dia per ser la millor persona que podem arribar a ser. La pitjor excusa és dir “sóc així”, perquè els altres no en tenen la culpa», va opinar.
I a això va afegir el problema de les presses: «Vivim massa ràpid, anem com pollastres sense cap». Pel conferenciant, quan un corre tot el dia se centra en allò superficial i urgent i oblida que el més important a la vida és que allò essencial sigui el més important. «No podem canviar de segle, és el que ens ha tocat, però un pot aprendre a gestionar la seva vida en aquest entorn que no ajuda. Per fer-ho, cal reivindicar moments per a la pausa i espais per a la reflexió per adonar-nos del que és més important. I el més important són les persones, tots tenim la necessitat de sentir-nos estimats. Recomano temps i afecte per al més important que tenim».
Küppers també va parlar de la importància de «no ser un malastruc». Perquè a tots ens agrada l’alegria, però també hem de pensar si aportem alegria o no.
«Un té dret a perdre l’ànim, però també hem de separar els nostres problemes en dues categories: drames i circumstàncies per resoldre. No hi ha una vida sense problemes, aquests s’acaben quan morim. És la teva responsabilitat triar la teva actitud. Mai canviarem les circumstàncies, però sempre pots triar la teva actitud. Aquest és el truc: triar la teva millor actitud en cada moment. Així millores com a persona i fas de la teva vida una obra d’art. No és fàcil, però val la pena», va recordar a l’auditori.

Save

Save

Save

Save

Save

Save

Save