XIX Jornada Anual Club Immobiliari ESADE Alumni

El 12 de juny el Club Immobiliari ESADE Alumni va organitzar la seva XIX Jornada Anual, patrocinada per Anticipa, per analitzar el mercat residencial de lloguer a Europa i el repte per a Espanya amb la presència d’especialistes nacionals i internacionals sobre el tema.

La jornada va començar amb la ponència de Josep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​que va presentar el seu estudi «El mercat residencial a Espanya» com a exposició introductòria a la taula rodona moderada per Enrique Martínez (MBA 93), president del Club Immobiliari ESADE Alumni, amb la participació de Bernardo Lazcano, director de Banca Corporativa i d’Inversió de Citigroup Global Markets; Susanne Eickermann-Riepe, sòcia de Financial Service Consulting i directora alemanya de Real Estate de PwC Alemanya; Esther Escapa, directora d’Acquisitions & Developments Ibèrica d’AXA Real Estate Investment Ibérica SA; i Eduard Mendiluce (MBA 93), conseller delegat d’Anticipa Real Estate i d’Aliseda Inmobiliaria.

Per a Josep Oliver, si el debat el 2015 era com absorbir el parc d’habitatges pendents d’ús per la crisi, actualment se centra en els preus i en com casar l’oferta amb la demanda: «En un horitzó de 600.000 transaccions anuals, dues terceres parts són d’habitatge principal (sobretot upgrading de la propietat), un 25% d’inversió i un 10% d’habitatge secundari. Per als 400.000 contractes anuals de lloguer, dues terceres parts són renovacions i uns 130.000 contractes per a noves famílies, amb el creixent pes del lloguer al sector residencial que això suposa». Pel que fa als preus, Madrid recupera tota la caiguda de preus patida entre el 2014 i el 2018, mentre que a la resta del país hi ha un 16% pendent per recuperar aquests valors.
El parc net disponible és de 1.100.000 habitatges, amb 100.000 habitatges de nova construcció llestos per al 2020. «Si tenim en compte que hi ha unes 80.000 famílies noves a l’any, el parc net difícilment canviarà en l’horitzó del 2020», va afegir.

Debat al voltant de les perspectives futures

Seguidament, Enrique Martínez va presentar als experts i va demanar a Susanne Eickermann-Riepe que expliqués el mercat de lloguer a Alemanya. Eickermann-Riepe el va definir com un mercat molt madur amb fonaments favorables i una regulació del lloguer que el protegeix tot donant-li un alt grau d’estabilitat, però alhora amb grans reptes, ja que Alemanya suposa el mercat de l’habitatge més gran d’Europa. «Hem de pensar en quin tipus de ciutats volem en un futur. Per a això, han de treballar junts diversos actors», va comentar.

Per a Bernardo Lazcano, des de la crisi el mercat es reconfigura de manera diferent: «Partint de les primeres socimis, la presència d’inversors macro que van veure una oportunitat a Espanya i el mercat home builders, ara es busca maduresa».

Esther Escapa va explicar que AXA IM disposa de 70 milions d’actius al món (un 58% en equity, on el residencial representa el 16%), amb retorns molt sostenibles a llarg termini. A Espanya el grup compta amb 2,5 milions d’actius, la meitat dels quals gestionats per inversors institucionals. «A Europa, la gestió és molt positiva i les necessitats dels usuaris estan molt relacionades amb les grans ciutats. Concretament, a Espanya tenim tres ciutats amb gran capacitat d’atracció, tot i que la gestió de producte té un sostre de creixement i millora que és tot un repte», va comentar.

Eduard Mendiluce va explicar que Espanya és una prioritat per a Blackstone, que té 120.000 milions de dòlars d’inversió mundial i 300.000 habitatges. Si bé la promoció resulta complexa a gran escala a Espanya, single family és l’opció més interessant per a la companyia que busca com fer que el model sigui eficient; i encara que arribar al marge sobre renda és un repte, la digitalització pot ajudar a aconseguir-ho.

Enrique Martínez va apuntar, per la seva banda, que el sector residencial espanyol és l’asset class d’inversió amb més avidesa després de la logística a nivell europeu, però el palanquejament del cicle i el risc d’una pujada de tipus d’interès podrien canviar les coses. En aquest sentit, Eickermann-Riepe va opinar que, encara que són moltes les veus que adverteixen dels riscos, la situació política a Europa és estable i que una possible pujada gradual de tipus no implicarà canvis en els pròxims dos anys, opinió que tots els experts van subscriure. «El mercat integra la incertesa en la pujada de tipus i es mou amb aquestes perspectives», va afegir Escapa.

Finalment, va tenir lloc el torn de preguntes entre els assistents i un dinar de networking.