Campus Life

January 30, 2020 9:30 am

Els alumnes d’Esade comparteixen les seves experiències

Arròs, futbol i negociació 101

Daniel Schlager (MBA 18)

‘In varietate concordia’: aquest és el lema de la Unió Europea per al projecte de pau més gran de la història. No obstant això, ‘Units en la diversitat’ també podria ser fàcilment l’eslògan d’Esade. Certament s’aplica a Esade Alumni, amb 72 Chapters internacionals, en els quals participo activament com a membre de la Junta Directiva del Chapter Viena, però també subratlla i tipifica la meva experiència a l’Executive MBA d’Esade des del 2016 fins al 2018. La nostra classe constava de 35 persones de 15 països, que treballen en 15 sectors i 7 àrees funcionals. Així doncs, al principi del nostre programa érem un grup divers d’individus ficats en una classe. En canvi, quan ens vam graduar, ens havíem convertit en un equip divers d’internacionals introduïts de nou al món dels negocis, units per les experiències que havíem viscut junts. 

Si ara preguntés a la gent de la meva classe quina experiència destacarien, molts escollirien el nostre viatge d’estudis a la Xina el juny de 2017. Per què? Per la simple raó que allà tot era completament diferent. El nombre d’habitants, l’idioma i els ideogrames, així com la manera en què els locals gesticulen i s’acosten a tu com a individu, eren completament oposats al que la majoria de la gent de la nostra classe estava acostumada. Aquesta sensació de viure una cosa totalment poc convencional va seguir durant les classes a l’Antai College. Durant la nostra estada allà, vam aprendre que l’enorme creixement econòmic (la taxa de creixement del PIB a la Xina ha estat sempre superior al 5% des de principis dels 90 i ha aconseguit el 15% en alguns exercicis) és una cosa amb la qual els europeus o els nord-americans només poden somiar. No obstant això, no va ser a l’aula on millor vam entendre com funciona la Xina. Tampoc van ser les impressionants visites in situ a les grans corporacions xineses. Els professors ens havien posat en context, i les visites a les empreses ens van donar certament una idea de la velocitat d’innovació a la Xina. Però el que realment ens va donar una visió significativa d’aquest país de 1.300 milions d’habitants van ser les trobades que vam tenir amb alguns d’ells. Per això, m’agradaria esbossar i compartir amb vosaltres els meus tres records preferits de conèixer els xinesos i aprendre sobre el seu país.

#1: Els arrossars de Guangxi

La primera vegada que vaig poder adonar-me realment de la dimensió de la Xina va ser quan vaig viatjar als arrossars a Guangxi i vaig conèixer un xinès de Hohot, una ciutat una mica més petita (3 milions d’habitants) relativament a prop (300 km) de Mongòlia. George (com molts xinesos, va triar un nom europeu per presentar-se, ja que érem estrangers) va ser un noi amb qui ens vam trobar mentre caminàvem pels camps d’arròs. Va estudiar a la secció xinesa de la Universitat de Nottingham i amb prou feines podia entendre res del que deien els seus compatriotes de Guangxi. No obstant això, no va dubtar a acompanyar-nos a casa d’una àvia que vivia enmig dels arrossars i ens va convidar a menjar arròs de bambú. Per comunicar-se amb el nostre xef especial, el George va haver de confiar en les mans i en els peus tant com nosaltres els europeus.

#2: Europa no és innovació i creixement, sinó futbol

No va ser fins que em vaig allotjar en un hotel prop de Badaling, la secció més visitada de la Gran Muralla, i vaig interactuar amb els empleats que treballaven al complex hoteler que vaig comprendre que lluny i «antiquada» que està realment l’Europa que perceben molts xinesos. Com que portava una samarreta del Betis, un equip de futbol considerat per molts l’orgull de Sevilla (tret que siguis de l’altre equip de la capital andalusa, cosa que òbviament seria molt estranya! ;), un dels recepcionistes va creure que formava part de la plantilla del club. Inclús després de tres dies d’interacció, va ser impossible convence’l que en realitat estava treballant en el desenvolupament de negocis digitals; era simplement impensable per a un xinès que Europa exercís un paper significatiu pel que fa a la innovació digital. Finalment, em vaig donar per vençut i vaig acceptar el fet que la recepcionista difongués la idea que jugava als camps de La Lliga els caps de setmana. Com que al segon dia tot el personal de l’hotel tenia aquesta idea equivocada, el cert és que no puc queixar-me de la qualitat del servei rebut durant la meva estada.

#3 Negociació 101 al mercat de la seda

Estava al mercat de la seda a Pequín, una instal·lació de 35.000 m² de productes de marca (principalment falsificacions!), per negociar durant hores amb alguns dels 1.700 venedors quan vaig arribar a entendre el concepte de «Guanxi». Guanxi (no confondre amb «Guangxi», la regió esmentada anteriorment) és la importància de les relacions i la cultura del rostre a la Xina. Quan es fan negocis a la Xina, és tan important com el «Renquing», la cultura de donar i rebre. Sorprenentment, va ser en aquest mateix mercat quan vaig aprendre que 1) sempre cal negociar quan es tracta de fer negocis a la Xina. 2) Si negocies massa, dubtes de la integritat del teu soci i se sentirà frustrat. 3) Si finalment arribeu a un acord i tornes, et tractarà molt millor i rebràs bons productes i preus més baixos. Per descomptat, vaig tornar l’endemà, juntament amb alguns col·legues d’Esade. El venedor i jo finalment vam estar «units en la diversitat» i vaig recomanar al director del nostre programa que fes obligatòria aquesta visita. El meu suggeriment per al viatge d’estudi: «Introducció a la negociació 101».

Després d’explicar algunes de les meves experiències, estic convençut que els viatges d’estudis van ser un element clau perquè el nostre grup es convertís en un equip més fort i van ser fonamentals per al desenvolupament de les nostres 4C (col·laboració, comunicació, pensament crític i creativitat), tant com els milers d’hores de classe, el projecte final de curs i la simulació de negocis que vam fer al final del nostre programa Executive MBA.
Evidentment, encara vam haver de dedicar moltes hores de feina per adquirir les habilitats més tècniques en assignatures com a anàlisi financera, govern corporatiu o sistemes d’informació de negocis. Sens dubte, va ser més fàcil aconseguir-ho com a equip: un equip unit en la diversitat.

La meva experiència a Esade

Diego Toulet (EMBA XX)

És complex resumir en experiències concretes el valor que m’ha aportat l’Executive MBA d’Esade, es tracta més aviat d’un conjunt d’elements que només quan estan integrats aporten el seu màxim valor.

Experiència acadèmica

En primer lloc, l’excel·lència d’Esade com a escola de negocis de referència mundial es reflecteix en les seves classes, la seva metodologia, el seu personal docent, etc. Sens dubte l’EMBA m’ha aportat una «visió de negoci» global de gran valor. Sento que el curs m’ha proporcionat les eines necessàries per entendre els aspectes clau del funcionament de les empreses, des de grans multinacionals globals fins a petites empreses familiars o startups, i en diferents sectors, etc.

La combinació d’assignatures tan diverses com economia i geopolítica, màrqueting, IT business, finances, operacions, lideratge, etc., permet obtenir una visió holística que és fonamental per poder exercir amb èxit llocs de direcció.

El posicionament de l’escola en els primers llocs dels principals rànquings internacionals li permet captar els millors talents i mantenir relacions institucionals amb altres escoles de negoci de primer nivell. El personal docent, tant d’Esade com de la resta d’escoles on es va en els mòduls internacionals, són persones de referència en l’àmbit empresarial i acadèmic, i molts d’ells han ocupat llocs de lideratge a escala nacional i internacional.
En aquest sentit, encara avui recordo una reflexió que un dia va compartir un professor de màrqueting que deia el següent: «El valor de les reflexions, ensenyaments o opinions no sols es basa en el contingut en si mateix, sinó també en el lloc de procedència de les persones que les transmeten. Per tant, en el cas dels professors d’Esade aquestes reflexions constitueixen una font immediata d’informació procedent directament de grans àmbits de decisió».

Career Services i Networking

El servei de carreres (Career Services) d’Esade, excel·lent en si mateix, no m’hauria resultat igual d’útil si no hagués cursat l’EMBA prèviament; l’un i l’altre són complementaris.

Ja a l’EMBA s’imparteixen cursos de lideratge, d’autoconeixement i introspecció sobre les pròpies capacitats —les quals són essencials per assumir posicions de lideratge. I Career Services s’ocupa de donar forma a aquest procés d’introspecció orientant les capacitats concretes als objectius professionals marcats. Aquest exercici de reflexió s’ha de plasmar, en última instància, en un CV excel·lent.

Entendre com donar forma a un CV per destacar aquelles capacitats pròpies més rellevants alineades amb els objectius de carrera professional marcats no és trivial. La suma de l’EMBA més Career Services són de gran ajuda, tant per a la comprensió de les pròpies capacitats com per al coneixement del mercat objectiu, i per al millor encaix entre tots dos.
Finalment, un element addicional essencial: el networking. Amb els companys de curs se solen forjar grans amistats, i per tant ells constitueixen probablement la xarxa de contactes de més valor. 
De manera complementària, Career Services va ser capaç d’ajudar-me a generar les eines clau per ampliar i millorar el meu propi networking. No és senzill saber com generar xarxes de contacte de valor, i sens dubte l’EMBA juntament amb Career Services m’han facilitat molt el camí.