«El nostre creixement és conseqüència de la proximitat dels nostres equips als clients»

Carles Navarro (EDIK 95 / MDMC 04)


, Managing Director / Country Cluster Head Iberia de BASF

BASF té presència a Espanya des de fa 50 anys. Actualment disposa de 15 centres de treball, 8 dels quals amb producció, i més de 2.000 col·laboradors a tot el país. Tal com explica Carles Navarro, fa 50 anys, en un mercat tancat com el que hi havia a Espanya, l’única manera d’obtenir una posició rellevant era produir al país. BASF va apostar per instal·lar-se en el que ara és el polígon químic sud, a la província de Tarragona, que en aquell temps no era més que camps de fruiters. Amb el pas del temps i l’obertura d’Espanya cap a l’exterior, els factors d’èxit han anat canviant. Després d’invertir en noves plantes productives per aprofitar els importants avantatges del clúster químic de Tarragona, van venir altres ‘sites’, com ara Guadalajara, Rubí, Castellbisbal, Zona Franca, Mejorada del Campo, Cabanillas del Campo i, més recentment, Canovelles, El Ejido, Cartagena i Paterna.

-El grup BASF va aconseguir el 2017 els seus millors resultats a Espanya i enguany invertirà 51 milions al país, 26 dels quals al complex industrial de Tarragona i 14 a Guadalajara. Quins són els eixos sobre els quals la companyia basa la seva estratègia de creixement? I els objectius a mitjà termini?

El nostre creixement és conseqüència de la proximitat del nostre equip als clients i del fet d’haver-los proporcionat productes i serveis innovadors i sostenibles en condicions mercantils i logístiques favorables. A això, cal afegir-hi la nostra excel·lent relació amb tots ells, una relació de confiança i de respecte mutu, que hem construït al llarg dels anys i que ens esforcem molt a cultivar.
Aquests mateixos eixos ens serveixen de referència de futur i integrem la digitalització en tots els nostres processos, sense oblidar que al final la diferència la marquen les persones. L’objectiu a mitjà termini és seguir creixent de manera rendible i sostenible, per sobre del creixement del mercat.

-Quins factors de competitivitat són claus per a la indústria? Com es treballa a BASF la innovació?

A part dels que ja hem comentat abans, a l’hora d’atreure noves inversions és important no estar en gaire desavantatge davant d’altres sites de BASF al món, en aspectes com el cost de l’energia o la logística. En tots dos factors, hi ha feina per fer a Espanya. Paguem l’electricitat molt per sobre d’altres països com Alemanya, Bèlgica o França, cosa que ens frena a l’hora de guanyar projectes de plantes electrointensives. La nostra ubicació geogràfica, en un extrem d’Europa, no seria tan problemàtica si comptéssim ja amb connexió ferroviària d’ample europeu fins a Tarragona. El Corredor Mediterrani és una infraestructura estratègica per a tota la indústria i s’ha de completar com més aviat millor.
La innovació està a l’ADN de BASF des de la seva fundació el 1865, quan vam començar a produir colorants per via sintètica amb el residu de quitrà generat en la producció del gas d’il·luminació per a les ciutats. Des de llavors, BASF ha aportat invencions que han canviat el món, com la síntesi industrial de l’amoníac, el 1912, que va obrir camí als fertilitzants sintètics; la primera producció industrial de plàstic poliestirè, el 1930; la cinta magnetofònica, juntament amb AEG, el 1935; i, més recentment, la invenció del poliestirè expandit, el famós suro blanc, el primer catalitzador de tres vies, el plàstic biodegradable i compostable ecovio^®, o Infinergy, el revolucionari material emprat a les sabatilles Adidas Boost.
Aquests i altres desenvolupaments són possibles gràcies a 10.000 investigadors repartits per tot el món, i a prop de 2.000 milions d’euros anuals d’inversió en R+D, que permeten registrar 800 patents a l’any. La motivació, però, prové del nostre desig d’aportar solucions als nostres clients, als quals escoltem amb atenció perquè comparteixin amb nosaltres tots els seus reptes.

-Quines particularitats presenta el mercat espanyol?

El mercat espanyol és un dels més grans d’Europa, després del d’Alemanya, França, Anglaterra i Itàlia. El 2017, les més de 3.000 empreses que en formen part van facturar més de 63.000 milions d’euros, dels quals més de la meitat, en mercats exteriors. La indústria química és el segon sector exportador més gran del país, només després de l’automoció. Aporta el 13% del PIB industrial i gairebé el 6% del PIB nacional, amb 200.000 persones directament ocupades i més de 600.000 connectades a la química. A més, inverteix el 25% del total de despesa en R+D+I del país i concentra el 22% de tot el personal investigador.

-Quines tendències creus que crearan més oportunitats de negoci per a les empreses químiques?

La química és una ciència transversal: aporta productes i solucions per a pràcticament tota activitat humana. És per això que la química és, i seguirà sent, essencial per enfrontar-se a reptes com la necessitat creixent d’aliments, energia, mobilitat i habitatge sostenible per a la població mundial. La manera d’innovar es basarà cada vegada més en la digitalització dels processos industrials i els models de negoci, i en la certesa que, per assolir els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, necessitarem avançar ràpidament cap a una concepció circular de la nostra economia. La química serà una part imprescindible d’aquesta transformació.

-Quines són les teves responsabilitats com a director general i Country Cluster Head Iberia de BASF?

Com a Country Cluster Head per a Ibèria, una de les meves tasques principals és ser el cap visible de l’organització a Espanya i Portugal, on lidero un equip de més de 2.000 persones, distribuïdes en 18 centres de treball. D’altra banda, represento BASF davant dels nostres clients i stakeholders i, alhora, treballo per posicionar favorablement les nostres companyies a Ibèria dins de l’univers BASF, ajudo a atreure noves inversions i busco noves oportunitats de negoci. És una feina fascinant que em permet interactuar diàriament amb clients i emprenedors, universitats i centres de recerca, autoritats, associacions, representants de les comunitats en les quals treballem i amb tota la resta de la indústria química. Per aconseguir els meus objectius professionals, tinc el suport d’un equip de direcció format per 12 professionals excel·lents que lideren de forma autònoma cadascuna de les àrees de l’empresa.

-La teva trajectòria professional ha estat lligada a BASF des del 1989: director general de la filial Elastogran a Turquia, director comercial per a Espanya i Portugal i president de BASF Canadà. Quin ha estat el moment més difícil? I el més gratificant?

En una carrera de gairebé 30 anys sempre hi ha moments bons i dolents. En el meu cas, els moments difícils han coincidit força amb els grans canvis professionals, especialment quan vam sortir a l’estranger. Una expatriació és una gran oportunitat, sens dubte, però comporta un canvi de vida significatiu, tant per al professional com per a la família. Cal pensar-s’ho bé i tenir el suport de la parella i dels fills. Els sis mesos inicials a Turquia i el Canadà van ser durs, però les experiències en conjunt han estat magnífiques. Les repetiria amb els ulls tancats. En l’aspecte empresarial, el més dur és afrontar els accidents de col·laboradors de BASF durant la seva feina. La indústria química té un alt nivell de seguretat, però de vegades hi ha accidents. Aquesta és la pitjor part d’aquesta feina.
En el pla positiu, tornar a Espanya per assumir la direcció general, després de dirigir la filial al Canadà, ha estat com un somni fet realitat, tot i que, de fet, mai vaig pensar que això arribaria a passar. Mai he planificat la meva carrera. He tingut la sort de tenir caps-mentors que m’han donat suport i orientat en els moments clau i que m’han fet creure en les meves possibilitats de futur.

-Com defineixes el teu estil de direcció? En quins aspectes han de centrar la seva atenció els directius del futur?

Em recolzo en el meu equip en tot el que puc. M’agrada preguntar, escoltar i aprendre d’ells. Les grans decisions les prenem després de deliberacions meticuloses. Per tant, es podria dir que sóc un líder que fomenta la participació i el consens. Crec que em va bé delegar i, per poder fer-ho, m’he envoltat dels millors professionals. Entre tots hem fixat el rumb de l’empresa. Com tothom, necessito sentir que compartim valors i principis i que hem d’intentar en tot moment fer el correcte per a la nostra empresa, els nostres clients i els nostres stakeholders. Especialment, m’esforço per aconseguir que tots els que formem BASF actuem conforme a la nostra missió per a Ibèria: «Som aquí per crear química sostenible i créixer amb tu».
Els directius del futur s’estan forjant en el nostre present, mentre parlem. Crec que les qualitats bàsiques seran la curiositat, en el seu sentit més ampli, la capacitat d’aprendre i desaprendre –com sol dir el mestre Xavier Marcet– i la capacitat de col·laborar de manera creativa amb altres mànagers i equips, amb la vista posada en el llarg termini. Tot això en un entorn en què haurem de posar el focus en la sostenibilitat, és a dir, en les persones. Com va dir el president Macron recentment: «There is no planet B».

-Què és ESADE per a tu?

Encara que soni a tòpic, per a mi ESADE va significar un punt d’inflexió en la meva carrera. Poc després d’acabar el 1995 el meu programa de Direcció d’Àrees Funcionals en Màrqueting, vaig rebre la meva primera promoció a mànager dins de BASF. Estic segur que en els 18 mesos que va durar l’experiència van deixar de veure’m com un bon tècnic i van començar a veure’m com una persona amb potencial en vendes i lideratge. Venint de l’IQS, la meva alma mater, escollir ESADE era l’opció natural i sempre m’he alegrat d’haver pres aquesta decisió. Gairebé un quart de segle després, per a mi, ESADE és motiu d’orgull, una mica del que presumeixo quan em pregunten el que he estudiat. Veig la institució molt forta, molt ben dirigida, que afronta els grans reptes de l’educació d’avui en dia i que és valent per explorar nous formats. Especialment, m’impressiona com ESADE està obrint camí en digitalització i sostenibilitat, dues àrees clau que acostumen a oblidar moltes escoles de negocis.